EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (III)

Als dos textos anteriors parlava d’un alt percentatge de fracàs escolar, quasi bé un 50%, que afectava les possibilitats de cohesió social, i també que els mestres estaven preparats per a un altre tipus d’alumnes.

Proposava que es fixés com a objectiu general de la primària: «Que tots els alumnes, a l’acabament de l’escolarització primària, disposin de totes les eines necessàries que els permetin entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin, raonar i expressar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta».

La preparació dels mestres és essencial. Si en algun moment es planteja la necessitat de preparar-los per l’objectiu que es proposa, el petit problema serà com fer-ho? Si es fan servir les mateixes eines d’ara ens tornarem a estavellar.

Per sortir-se'n caldria que es formessin els mestres perquè prioritzessin de forma sistemàtica el català oral al llarg de tota la primària i, alhora, sabessin lligar-lo amb els processos d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.

Encara que pugui semblar estrany, la majoria de les coses que s’haurien de fer no són coses noves. Els mestres ja les dominen, però no hi donen gaire importància.

Entre d’altres raons ens dirien que no tenen temps perquè han de fer fitxes i ensenyar a fer lletres i a posar el seu nom a mainada de 3 i 4 anys. És de bojos!. Però els pares estan molt contents.

Per adonar-nos del disbarat que s’està fent només ens cal fer un cop d’ull a sistemes educatius tranquils, però que tenen uns resultats absolutament envejables i ens adonarem que en aquests països la mainada mai comença a llegir i a escriure abans dels sis anys i n’aprenen molt de pressa i bé, i tenen un fracàs escolar per sota del 10%.

Aquí també tenim escoles que són a l’altre extrem. No totes les escoles són de les de “de pressa, de pressa i com més aviat millor”. Hi ha escoles en les quals els alumnes a tercer de primària -8-9 anys-  quasi bé no saben ni llegir ni escriure, però que sembla que es diverteixen molt.  L’escola s’ha transformat en un casal d’estiu.

Aquestes escoles presumeixen que els és indiferent el que sàpiguen o no els seus alumnes, ni de si tenen les eines personals i els coneixements per seguir els estudis o no. Només els preocupa el seu mètode, el seu teòric món ideal que mai ningú ha comprovat si és útil i serveix per a la mainada.

Senzillament porten a terme la seva brillant elucubració pedagògica pagant tots plegats i sense cap risc per a ells. Mai ningú els demanarà responsabilitats.

Aquestes escoles les porten mestres i l’administració les ha de permetre, com permet i fins i tot potencia les de «com més aviat millor».

No hi ha una definició clara dels objectius dels sistema educatiu i, de retruc, de l’escola.

Quan es parla d’avaluació tothom en fuig, quan es parla de control i de seguiment, tothom en fuig, quan es parla de responsabilitat, tothom en fuig. Així tenim els resultats que tenim. 

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”