Als tres textos anteriors parlava d’un alt percentatge de
fracàs escolar que ens afectava les possibilitats de cohesió social, d’un
mestres preparats per a un altre tipus d’alumnes i que s’hauria de ser més
seriós amb el que es fa a les escoles i amb l’avaluació dels alumnes i dels centres.
Qui escriu el que estic escrivint és un retrògrada i un
cavernari, ho assumeixo. El que es porta ara és la llibertat per experimentar mètodes
i propostes anàrquiques i el “divertimento”. Els resultats a mig termini o el que
saben els alumnes no compta, el que importa és el dia a dia i que s’ho passin
bé.
Si ens ho miréssim amb uns ulls una mica més professionals
i objectius ens adonaríem que cada experiment pedagògic o mètode importat i mal
aplicat repercuteix en unes persones indefenses, els alumnes, i que se’ls fa un
mal irremeiable quan no se’ls ensenya el que poden aprendre en el temps més
adequat per aprendre-ho.
Dir que tots els mestres d’una escola són responsables de
tots els alumnes i del que saben o no saben, tampoc no és ben vist. Si fos així
no podrien decidir el que volguessin i fer gala d’allò tan espanyol de “cada
maestrillo tiene su librillo”.
A tots aquests teòrics professionals de l’ensenyament que
fan servir els alumnes per portar a terme les seves brillant idees pedagògiques
i que condicionen el futur de centenars de nens, quan no donin resultat, qui
els deixarà sense sou o els expulsarà del sistema educatiu o els tancarà a la
presó? Ningú.
D’aquí no gaire podrem decidir quin sistema educatiu
volem, per això m’agradaria que penséssiu en la proposta que faig. Utòpica,
potser sí, però amb bons professionals, potser no tant.
Com a objectiu general, proposaria: Que tota la mainada, quan acabi
la primària, sigui capaç d’entendre el que escolta, comprendre el que llegeix,
raonar i explicar-se oralment i per escrit en català de forma socialment
correcta. Assolir aquest objectiu demana esforç i professionalitat.
Per desgràcia la nostra societat ha oblidat com n’és de
divertit i engrescador aprendre i saber.
Sembla com si només es pogués gaudir si es transforma l’escola en un
casal d’estiu, en un parc temàtic o amb un joc d’ordinador i es contraposés a
l’aprendre, al saber, a l’esforçar-se, al ser capaç de ...
Així ens va. Entre un 30 i un 50% de fracàs escolar, i
ningú plega.
Fins la setmana vinent.
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les torres d'electricitat?
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Fins la setmana vinent.
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les torres d'electricitat?
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada