HEM DE CONTROLAR LA PILOTA, PERÒ TAMBÉ XUTAR

D’acord, no és pas el partit més brillant que ha jugat el Barça. La panerera de gols que ens vàrem emportar ho diu tot. Que als  veïns també els hagi anat malament, per mi no és cap consol.

A la política, semblantment amb el futbol no n’hi ha prou de dominar el joc, guanya qui fa més gols i, sobretot, qui els fa en el moment oportú. Espanya domina el joc, les normes i les lleis les ha fet al seu gust i al seu servei. Els altres que es fotin, tal com diu la seva dita «Vaya yo caliente ríase la gente».

De totes maneres el nostre equip cada cop és més fort. Ara, fins i tot Iniciativa s’hi ha afegit malgrat les reticències del Sr. Herrera. Evidentment voldrien diluir la presència d’ERC i el seu trumfo és passar-ho tot al Parlament. Hi ha algunes coses que s’han de decidir al Parlament però d’altres no. El full de ruta no s’ha de decidir al Parlament, per això hi ha un govern i un pacte de govern.

També s’hi vol afegir el PSC, encara que em fan més por que una pedregada seca. És bo que hi siguin, però encara continuen obrant com si fossin el primer partit de qualsevol cosa, i no ho són. Jo diria que hi volen ser per no quedar-se fora de joc i per no haver de fer d’acompanyants del PP al ball. Benvinguts siguin!

Com més gent formi la pinya més enlaire podrem aixecar el castell, més forts serem, però més difícil serà organitzar-ho i arribar a acords. Cal tenir molt clar quins són els principals nusos de la xarxa.

El primer xut a porta l’hem de fer nosaltres. Em sembla que comença a ser l’hora de demanar al govern d’Espanya l’autorització per convocar la consulta.

COMENCEM A TENIR PRESSA: L’ATUR, EL DÈFICIT ...

Evidentment que no tinc cap proposta per anar millor. Però hi ha detalls que s’haurien de tenir en compte. Les veus europees que diuen que l’atur és inacceptable són com els fariseus, tiren la pedra i amaguen la mà.

La priorització del deute financer per sobre de tot, acompanyat pel fet que el BCE no ha refinançat el deute públic a través de préstecs a baix interès, ha donat aquest resultat. Escanyen i després s’estranyen que t’afoguis. Els interessos es mengen les estovalles.

Amb una política de restricció de qualsevol obra o activitat d’interès general i la negativa de refinançament del deute públic és impossible que no augmenti l’atur. S’ha de retallar, ja s’ha fet. S’ha de continuar retallant, doncs no!

Ara cal anar-se adaptant a la nova situació i no pas empitjorar-la. Igual com vàrem fer amb l’aigua, hem d’aprendre a viure amb menys i a no malgastar.

Tenim pressa. Està clar que si fóssim un estat la situació seria molt millor i les retallades ja faria temps que s’haurien aturat. Com a mínim no hauríem de patir les polítiques econòmiques d’una colla de ximples que només procuren destrossar-nos amb un límit de dèficit que saben que és  impossible.

Fins la setmana vinent.


F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

DIR ACORDADA ÉS NEGAR-LA

Aquesta setmana llegia declaracions de consellers. Ara uns cap aquí, ara d’altres cap allà. Tenia una mica la sensació de colles de pati d’escola. Ara sóc amic teu, ara no te’n sóc. M’ha semblat que no era una manera seriosa de comportar-se.

Els consellers que parlen sobre la consulta i no ho fan «exactament» amb les mateixes paraules del President estan fent una veritable ximpleria i una gran estupidesa. A part de ser absolutament fora de lloc i una deslleialtat institucional.

Sóc conscient que estic qualificant alguns consellers i polítics de la coalició de govern de ximples. Encara em quedo curt.

Potser algú podria dir, doncs mira que els d’ERC, quan eren al govern feien el mateix i pitjor. I li donaré una part de raó, encara que el que hi ha en joc no és el mateix.

El fer ximpleries i dir estupideses, fins i tot si es fa de conseller, no és pas patrimoni de ningú, és cert.

Aquests mesos són de vida o mort per al nostre poble. No els estranyi doncs que demanem que tot el govern i tots els polítics importants del país remin en la mateixa direcció.

Si algú no ha d’ajudar d’una forma clara i decidida a anar cap a una consulta lliure i sense traves imposades per Espanya més val que plegui. Ja trobarem algú altre que només pensi en el país.

De ximples que es creuen imprescindibles n’hi ha molts, però de persones assenyades que tenen ganes de ser lliures n’hi ha moltes més.

Senyors consellers, només us demanem que no feu veure que ens voleu ajudar cada cop que obriu la boca i poseu pals a les rodes del nostre futur. Ja sabem pensar.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

“Summum ius, summa iniuria”

Alguns jutges s’han begut l’enteniment o és que no en tenen ni idea de fer la seva feina. Està clar que també podria ser que només fossin espanyols imperialistes.

Des de quan es creuen amb el dret de dir com s’han d’organitzar les coses dintre les aules?

Quins estudis i coneixements poden al·legar per parlar sobre didàctica, pedagogia i organització escolar?

LA IGNORÀNCIA ÉS ATREVIDA
Ja diuen que la ignorància és atrevida però l’atreviment en mans d’algú que té poder no és pas atreviment sinó temeritat. L’última cosa que hauria de voler ser un jutge és temerari i encara més si és del TSJC.

Senyors del TSJC si és que volen continuar dient-hi la seva sobre coses que queden a anys llum de les seves capacitats no els estranyi que els demanem que se’n vagin cap a Espanya.

En el seu lloc ja n’hi posarem persones que tinguin una mica més de seny i sensibilitat.

UNA PREGUNTA

Ah!, s’han plantejat com s’hauria de fer la classe si una família la demana en català?

Segur que ni hi han pensat. Encara que si hi haguessin pensat segurament la seva resposta seria: No hi té dret, s’ha de continuar fent en espanyol.

Fins que no siguem un estat haurem d’aguantar semblants ximpleries.

Acabem amb una frase de Ciceró: “Summum ius, summa iniuria”. L’aplicació cega de la lletra de la llei esdevé una veritable injustícia.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

ALGUNES COSES QUE NO ENTENC

Potser, i només potser, algunes coses s’arreglaran, només, quan siguem un estat.

LLENGUA

Està molt bé que celebrem el trentè aniversari de la “Norma “, però també cal que siguem conscients que no hem recorregut més enllà del 30% del camí. Només un parell d’exemples referits a temes que conec una mica.

Està molt bé que als universitaris se’ls exigeixi un nivell mitjà d’anglès però, encara estaria més bé si, també, s’exigís aquest mateix nivell en català.

Està molt bé que els mestres puguin fer classe en anglès però, encara estaria molt més bé si, en català, tinguessin un nivell oral i escrit  molt bo.

CÈNTIMS

Està molt bé que no passem de 25 alumnes per aula a primària i 30 a secundària o que, als professors de secundària, no se’ls augmenti el nombre d’hores lectives (amb alumnes) acostant-los als de primària, però no ho acabo d’entendre.

Segurament ho entendria si:

- Hi haguessin totes les beques de menjador que calen.

- Si, ara que és el moment de la preinscripció, es pogués continuar equilibrant els centres públics amb els concertats pel que fa nombre d’alumnes amb necessitats socials (el departament fa quasi bé dos anys que no subvenciona les famílies necessitades).

- Si no s’estiguessin retallant les subvencions a les llars d’infants públiques.

- Si no fos que no hi ha ni cèntims ni per posar prefabricats.

És possible que em digueu, tu no hi entens!  És cert, no hi entenc i no ho entenc.

Potser és que estic una mica de mala lluna, però què hi farem, ja tornarà a sortir el sol i, aleshores, tot serà diferent, o potser veurem que tinc una mica de raó.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

ENTRAR AL GOVERN

Tothom sembla que tingui pressa perquè ERC entri al govern. Doncs bé, em sembla una preocupació molt lloable, però, ja n’estic tip, primer que facin dissabte a casa seva.

Em sembla que no hi ha cap mena de problema per entrar al govern i ser corresponsables de moltes coses desagradables. En canvi, em sembla que qui té un problema intern és el govern.

Primer, cal que la coalició dels dos partits que formen el govern es posin d’acord en les qüestions fonamentals. Que discrepin en qüestions de detall no té gaire importància, però que discrepin sobre el futur del país i la manera d’encarrilar-ho, sí.

No es pot entrar en un govern que no té clar el rumb i que només vol que hi entri ERC per dirigir les lluites internes cap a una altra banda.

Malgrat les diferències, del govern i d’ERC, i malgrat les retallades, continuo pensant que cal que es doni suport als pressupostos. Es pot continuar estrenyent fort una mica més de temps, però no gaire més.

LA CONSULTA

Un cop quedi clar el límit de dèficit, em sembla que es poden anar presentant les cartes, una a una, i sense pressa.

S’està posant molt l’accent en la Llei de consultes que s’està tramitant al Parlament, i em sembla que és una equivocació. L’accent s’hauria d’estar posant en les peticions i requeriments oficials al govern d’Espanya en relació a la consulta.

LES RELACIONS AMB EL GOVERN CENTRAL

En les relacions amb el Govern central fins ara, tot s’ha mogut en el marc de les declaracions i contradeclaracions, vaja, el de les paraules. Recorden allò de: les paraules se les emporta el vent!

Aquesta setmana hi ha hagut una trobada entre el president Mas i el Sr. Rajoy. Que parlin no està gens malament, però no sembla pas que n’hagi sortit gaire res, fora del que ja se sap, la flexibilització del dèficit.

Potser ja n’hi ha prou de paraules. És el moment que es comencin a fer les coses per escrit.

Suggeriments per fer preguntes al Govern d’Espanya:

-         Quina és la seva posició i disposició perquè el Govern d’Espanya convoqui un referèndum a Catalunya, dintre l’any 2014, amb una pregunta acordada amb el govern de la Generalitat?

-         Que en el cas que el govern d’Espanya no estigui d’acord en convocar directament un referèndum a Catalunya, quina és la seva posició sobre el traspàs temporal, a la Generalitat de Catalunya, de la capacitat legal per a convocar un referèndum?

-         Que en el cas que el govern d’Espanya no consideri acceptables ni la convocatòria directa d’un referèndum, ni el traspàs temporal de la capacitat legal, si el govern d’Espanya estaria disposat a acceptar que, la Generalitat, fes una consulta no vinculant, durant l’any 2014, per saber què en pensen els ciutadans de Catalunya sobre la possibilitat de transformar-se en estat.

Com que una de les especialitats del Govern d'Espanya és la de no contestar oficialment res, en cadascuna de les trameses s’hauria d’indicar un termini prudencial i màxim d’espera i, passat el termini, fer l’altra petició o pregunta.

Les preguntes i les respostes, fins i tot quan no n’hi hagi, s’haurien de fer arribar a tots els governs d’Europa i una bona colla d’Amèrica.

LES INFRAESTRUCTURES

Se n’han adonat que fins fa quatre dies no hi havia cèntims per a res i, ara, de cop i volta, en comencen a sortir?

Ara sembla que el Ministerio està disposat a tornar a posar en marxa el desdoblament de la N-II. D’aquí poc ens sortiran amb algun altre regalet. Fins i tot ens diran que no estan pas tancats a parlar del Pacte fiscal.

Tot ho aniran fent amb comptagotes, per així tenir-nos collats i marejar la perdiu.

Són els nostres cèntims i ens els posen de pastanaga. Mosseguem la pastanaga, sí, tot s’ha d’aprofitar, però deixem de ser mesells i de continuar condicionats per «la resignació apressa», girem-nos i mosseguem a qui ens posa la pastanaga i, d’una vegada, engrapem tot el manat que ens han pres.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

LA MARIA MERCÈ ROCA, LA FUTURA ALCALDESSA

No em sembla bé que se l’hagi proposat per al càrrec, sinó que EM SEMBLA MOLT I MOLT BÉ!

És un bon moment. Se la proposa amb prou temps com perquè pugui fer un bon equip.

Hi ha algun company que ja ha estat a l’ajuntament i que podria ser un bon suport i, per a la resta de l’equip, té molta gent al seu voltant molt ben preparada i que, per l’edat que tenen, els espera un llarg recorregut al servei de la societat.

EL PRESSUPOST. LA VAGA DE LA CCMA

Fa un parell de setmanes ja vaig dir que no em semblava coherent no donar suport al pressupost. És cert que es podria prorrogar, però no és pas la solució.

Ara han estat de vaga els treballadors de la CCMA (TV3, ...). Abans de donar-los la raó, potser seria convenient reflexionar sobre les seves condicions laborals i confrontar-les amb la mitjana dels treballadors públics. Segurament ens emportaríem alguna sorpresa.

No em sembla just, ni potser coherent, que la importància social d’una feina sigui la que determini el sou o les condicions de treball. Posats en aquesta tessitura, els metges haurien de ser els més ben pagats de tots, i després els mestres. M'agradaria que fos així, però no ens ho podem permetre.

Potser caldria determinar una franja mínima i màxima per als sous, i unes condiciona laborals mínimes i màximes per a tothom qui vulgui treballar a/per la funció pública. Les actuals, per alguns col·lectius no són pas gaire bones.

Si es fes aquesta anàlisi i s’apliquessin els resultats, hi hauria importants col·lectius que protestarien, en canvi d’altres saltarien de goig, però tothom tindria clares les regles del joc i tota la societat hi sortiria guanyant.

ESAÚ I JACOB

Quan es té molta gana, la primera i única preocupació és menjar. És una necessitat animal que supera qualsevol raonament.

El nostre govern, que coneix molt bé la situació d’ofec econòmic – fam- que patim, està molt a prop de fer com Esaú i, per tant, de vendre els nostres somnis i els nostres drets per un plat de llenties. No cal que ens preocupem, no ho farà.

Em sembla que, el que ens convé fer, és el que va fer Jacob, el seu germà petit.

Hem de ser prou espavilats com per semblar allò que el govern d'Espanya vol que semblem, i així obtenir més recursos i més temps.

Prou temps per a desenvolupar la Llei de consultes, i també fer tots els tràmits oficials per deixar en evidència – des de tots els angles- la negativa del govern d’Espanya a la consulta i, alhora, no empitjorar la situació social actual i, si pot ser, millorar-la una mica.

No podem oblidar, tampoc, que hem de seguir treballant i ajudant en totes les propostes de les entitats socials que donen ales i empenta a la societat. És un paper complicat, però em sembla que és el camí adequat.

ABSURDITATS DE LA LEGALITAT

Saben que un estranger amb residència legal aquí, té més drets sanitaris que un català que faci uns mesos que no hi tingui la residència legal?

Resulta que encara que hagis nascut aquí, hi hagis treballat i cotitzat i en tinguis la nacionalitat, no et serveix de res si des de fa uns mesos no hi tens la residència legal.

Sincerament, no puc entendre que, aquí, es pugui deixar sense atenció mèdica pública un català pel sol fet que ara no hi tingui la residència legal. En aquest cas, el concepte «turisme sanitari» no hauria de ser aplicable.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

RESPOSTA DE CURTA VOLADA

En un diari hi havia una entrevista amb l’expresident de la Generalitat, José Montilla. Una de les respostes servia per a fer-se una pregunta: “L’endemà de la independència, com pagarem les nòmines?”. Fins i tot el diari la destacava.

Encara no he llegit enlloc que es consideri una pregunta inadequada o, com a mínim, corporativista. Si ens preguntem qui pot fer una pregunta semblant, de seguida ens adonarem que només pot venir d’algú que treballi per l’administració pública.

La resta de mortals no se la fan, ni se la poden fer, ja en tenen prou si cobren al cap del mes. El que em sembla estrany és que algú se la pugui fer seriosament, perquè la resposta és del tot diàfana: el nou estat, Catalunya.

Potser la preocupació era d’on es traurien les «misses», que no és el mateix que posar en dubte que es pagui. La resposta és senzilla, d’allà mateix d’on ens les treu Espanya, dels nostres impostos.

En el cas del Sr. Montilla, i tenint en compte la seva trajectòria política i de gestió,  m’hauria semblat molt més adient que, tot seguit de la pregunta, hagués plantejat una solució de transició i que hagués deixat absolutament clar que estaria al costat del poble i del govern en el cas que es votés per la independència.

Com que segurament passarem uns mesos una mica galdosos, he de suposar que qualsevol de les dues grans entitats bancàries del país hi posarà els cèntims. I si n’hi ha alguna que es fa el ronso, potser, entre tots, li haurem de dir que ja se’n pot anar a Madrid. Encara que ho dubto, una cosa és tractar amb un govern «autonòmic» i una altra de molt diferent amb el govern d’un estat, encara que aquest estat tingui maldecaps temporals de tresoreria.

Em sembla que no cal que fem gaire d’altaveu dels espanyolistes i de la seva dèria per parlar de por i desgràcies.

Algú recorda que, des d’Espanya, s’hagi fet una sola proposta positiva per tal que ens interessi continuar-hi?

AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA SANITÀRIA

Sembla com si ningú se n’hagués adonat. La votació de l’altre dia al Parlament, tornant a  ampliar la cobertura sanitària a tothom qui estigués empadronat a Catalunya, ha passat sense pena ni glòria. En canvi és una gran decisió, encara que ens costi cèntims i més deute. Cèntims que Espanya no ens pagarà.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.