RESPOSTA DE CURTA VOLADA

En un diari hi havia una entrevista amb l’expresident de la Generalitat, José Montilla. Una de les respostes servia per a fer-se una pregunta: “L’endemà de la independència, com pagarem les nòmines?”. Fins i tot el diari la destacava.

Encara no he llegit enlloc que es consideri una pregunta inadequada o, com a mínim, corporativista. Si ens preguntem qui pot fer una pregunta semblant, de seguida ens adonarem que només pot venir d’algú que treballi per l’administració pública.

La resta de mortals no se la fan, ni se la poden fer, ja en tenen prou si cobren al cap del mes. El que em sembla estrany és que algú se la pugui fer seriosament, perquè la resposta és del tot diàfana: el nou estat, Catalunya.

Potser la preocupació era d’on es traurien les «misses», que no és el mateix que posar en dubte que es pagui. La resposta és senzilla, d’allà mateix d’on ens les treu Espanya, dels nostres impostos.

En el cas del Sr. Montilla, i tenint en compte la seva trajectòria política i de gestió,  m’hauria semblat molt més adient que, tot seguit de la pregunta, hagués plantejat una solució de transició i que hagués deixat absolutament clar que estaria al costat del poble i del govern en el cas que es votés per la independència.

Com que segurament passarem uns mesos una mica galdosos, he de suposar que qualsevol de les dues grans entitats bancàries del país hi posarà els cèntims. I si n’hi ha alguna que es fa el ronso, potser, entre tots, li haurem de dir que ja se’n pot anar a Madrid. Encara que ho dubto, una cosa és tractar amb un govern «autonòmic» i una altra de molt diferent amb el govern d’un estat, encara que aquest estat tingui maldecaps temporals de tresoreria.

Em sembla que no cal que fem gaire d’altaveu dels espanyolistes i de la seva dèria per parlar de por i desgràcies.

Algú recorda que, des d’Espanya, s’hagi fet una sola proposta positiva per tal que ens interessi continuar-hi?

AMPLIACIÓ DE LA COBERTURA SANITÀRIA

Sembla com si ningú se n’hagués adonat. La votació de l’altre dia al Parlament, tornant a  ampliar la cobertura sanitària a tothom qui estigués empadronat a Catalunya, ha passat sense pena ni glòria. En canvi és una gran decisió, encara que ens costi cèntims i més deute. Cèntims que Espanya no ens pagarà.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.