Bon dia, com a mínim no plou a bots i barrals, que ja és
d’agrair, però si el temps ha tornat a la moderació i a la temperança pròpia de
l’estació de l’any, la política,
continua del tot boja, bé, la política que m’interessa, i que és la judicial.
Quin disbarat, veritat, parlar de política referint-se al món
judicial, doncs vist el que ha passat aquests últims dos anys i mig, jo diria
que no hi ha res més polititzat, i que tot són decisions polítiques. La del
TSJC, la del TS i l’AN, i el seu escolanet, JEC, i hi podeu afegir el Tribunal
de Comptes, que és com un voltor que arreplega tot allò que els ha passat per
alt als altres. Aquest trio/quartet/quintet són com en Juan Palomo: “Yo me lo
guiso, yo me lo como” i, per tant, “Por ahí me las den todas”.
O sia, foten el que volen i encara cobren al cap del mes, de
fet, entre tots plegats semblen més el tribunal de la “Santa Inquisición”
defensant la “Sagrada Unidad de la Patria”, que no pas una colla de jutges
laics.
Per això, esperar que el TS, la JEC, el TSJC i l’AN, siguin
justos, equànimes, quan es tracta de qüestions que afecten independentistes és
del tot il·lusori i, fins i tot, innocent.
És com si els jueus haguessin acudit a la “Santa Inquisición”
per a resoldre les seves disputes amb els cristians. Nosaltres, ara, som els
seus jueus. Jo tinc una pregunta: Hi ha algun historiador que ens pugui dir que
en el cas ”x”, el tribunal de la “Santa Inquisición” donés la raó als jueus, i
que aquests, al final de tot, no hi acabessin perdent bous i esquetlles?
Doncs si no hi ha cap cas, què n’esperem nosaltres? Perquè,
de fet, em sembla que és el que ens passa ara a nosaltres, som els seus jueus.
Per a ells som el seu enemic, som el grup humà que volen fer desaparèixer,
la llengua i la cultura que els fa nosa, que no es deixa dominar, malgrat els
seus esforços al llarg de més de 300 anys i malgrat les dictadures i les més de
1000 lleis que ens imposen la seva llengua. Som el grup humà que els agradaria absorbir
o, millor dit, esbocinar, trinxar, esmicolar. D’això se’n diu “genocidi
cultural”.
Pensem en el TS. Si el que he llegit és veritat, resultaria
que hi ha una sala en què quatre dels jutges són dels que varen elevar el
“Caudillo Francisco Franco a Jefe del Estado desde el 1936”, o sia quan
s’acabava de sublevar contra el govern legítim de la República (i després
presumeixen del imperio de la ley, diuen
que són imparcials, el que són és que són uns fatxes rancuniosos), i que un
altre és el president de la JEC, la que està fent els possibles per putejar-nos
a tots plegats i, especialment, al President Torra (que, per cert, els ho ha
posat la mar de fàcil).
És evident que el biaix ideològic demostrat i la concurrència
d’interessos, hauria hagut de fer que tots plegats es recusessin, però això no
es fa entre “Compañeros”, per això no té res d’estrany que saltant-s’ho tot a
la torera decidissin que: endavant les atxes” i si els qui han de rebre són
catalans, i a més republicans i independentistes, iu!, encara més.
El President Torra parla de Drets fonamentals, parla de Drets
humans i li sembla que tothom a l’altre costat també, però no, no President, a
l’altre costat de la taula hi ha un grup de persones que defenses els seus
privilegis per sobre de tot, que defensen la seva història feta de sang i mort,
per sobre de tot, que es defensen entre ells i que si un està en perill, hi corren
tots a ajudar-lo, els importa ben poc la justícia, l’equitat, el bé de les persones,
els Drets humans, la llibertat d’expressió o de reunió. Són com els jugadors d’una
taula de pòquer en què tots estan conxabats per arruïnar al novell, al que no
és com ells, al que encara creu que no s’han de fer trampes. Pobrissó, no hi té
cap possibilitat.
És evident que tot plegat no té res a veure amb la justícia,
sinó que tot plegat, des de fa més de dos anys, tot és una gran tragèdia per a
nosaltres i per a ells una gran comèdia amb un guió de la més pura ideologia
feixista i de defensa, amb totes les armes que el permet –encara- Europa, del
que per a ells és la seva raó de viure: La Sagrada Unidad de la Patria, que és
el que els permet manar i viure la mar de bé.
Pensar que les instàncies superiors dels tribunals (inclòs el
TSJC) són tribunals de justícia, és com creure que l’actual cap d’estat procura
arbitrar i fer els possibles per a millorar la convivència.
D’una España així, i que consti que la conec prou com per a
poder dir que no canviarà mai prou com per a poder-nos-hi sentir mig bé, més
val marxar-ne ben lluny quan encara s’hi és a temps.
Felip Ponsatí
Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA la
mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a
poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat li posaran a l’abast, per tal que la pobresa
i la marginació deixin de ser hereditàries.
