REFLEXIONS SOBRE ELS RESULTATS ELECTORALS del 10-XI-2019

Aquestes eleccions no seran de cap mena d'utilitat si no és que P. Sanchez es llegeix els discursos de Manuel Azaña a les Cortes quan es parlava de l’Estatut i semblava que tot anava pel pedregar.

La situació és infinitament millor que no pas els anys trenta, encara que potser hi hagi persones que es pensin que no, i els faria molta il·lusió que estiguéssim al mateix punt, però no, no és així malgrat els resultats obtinguts per la dreta, dreta que encara que no ho sembli no és tota igual, i en la qual el PP és una dreta relativament responsable, fidel al rei i a la constitució (que ja li va bé), però no el podem titllar de partit franquista, filofeixista o, directament, de fatxa, com sí que ho podem fer amb els de Vox.

Potser alguns pensaran que l'ascens de Vox és una gran desgràcia, però no, no és pas que hagin crescut com les males herbes, sinó que ja hi eren i eren en dos partits diferents, bàsicament Ciudadanos i el PP, ara, un cop Ciudadanos s'ha fotut la gran patacada i, si tot va bé, va camí cap a a la seva extinció, com els vells dinosaures, perquè així de velles eren les seves idees (odi, odi i rancúnia), i el PP, lliure del llast d'una part dels seus militants que hi eren com a refugi perquè no tenien enlloc més on anar i ja els anava bé el PP perquè hi veien l'ombra allargada de Fraga Iribarne, ministre franquista, i la seva mòmia musculosa, Aznar. 

Doncs bé, el panorama polític, ara, és molt més clar que no pas fa quatre dies, i això sempre és una bona cosa, encara que, de fet, el "quid" de la qüestió és saber si el PP de Casado sabrà desempallegar-se de la mòmia franquista que representa l'Aznar. Si ho aconseguís es transformaria en un partit de dretes, això sí, però en una dreta racional i pactista i, fins i tot, molt demòcrata, la qual cosa no estaria pas gens malament per a la convivència.

Per tant, el resultat de les votacions d'ahir no són pas un mala notícia, sempre que el PP no es consideri com una còpia més nombrosa i gran que no pas Vox, perquè Vox no farà pas el mateix recorregut que ha fet Ciudadanos, sinó que durant una bona colla d’anys hi serà, perquè representa, realment, el pòsit cultural i polític franquista i, per tant, representa la seguretat de l'immobilisme, del no canvi, i això sempre es veu com una cosa més segura que no pas l'admissió que les coses no són mai com eren abans, per molt arrelades que ens semblin i per molt segurs i còmodes que ens hi sentim.

Conclusió, sempre va bé que les pors amagades surtin a fora, i això és el que és Vox, i està bé que la dreta responsable es lliuri de les crostes franquistes, ara, si les coses van cap a un camí o cap a un altre dependrà únicament dels actors principals i de la seva capacitat i responsabilitat, que desitjaria que fos força més gran que la que han demostrat fins ara.

Recordatori: L'únic punt legal en el qual es pot trobar tothom (encara que hi sigui tothom a disgust) és en el referèndum consultiu, pactat i amb més d'una pregunta (que per això se'n diu consultiu). El resultat seria prou impactant, fos el que fos, com per fer canviar la política cap a Catalunya, no obtindríem, encara, la independència, però hauríem fet un pas més (aquest cop legal) cap a la seva consecució,.

F. Ponsatí

Catalunya, novembre de 2019

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària. Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.