dimecres, 27 de setembre del 2017

EL FISCAL, ELS MOSSOS I EL POBLE




Des de sempre he suposat que els Mossos, en una situació com l’actual, es posarien al costat de la gent i del seu govern, vaja que no farien com si fossin un apèndix que compleix les ordres de “los madriles”.

Fins ara no ha estat així. Però deixem enrere el que podríem considerar encara pecats venials i anem a allò que realment ens importa: Què faran els Mossos (la nostra policia) el dia 1 d’octubre?  Obeiran, respectaran i col·laboraran a fer el que vol el Govern de la Generalitat i la majoria de la ciutadania? Si hem de fer cas del que s’ha dit fins ara seria que sí, perquè la seva actuació serviria per evitar incidents als llocs de votació, vaja, com sempre, que hi hagi ordre i tothom respecti tothom, i suposo que serà així, perquè si es posen en plan GC. o Policia N. española els hauria de caure la cara de vergonya i més val que canviïn de nom i depenguin directament del ministerio.

A partir d’aquí parlava del fiscal general i que li aniria molt bé que dimitís perquè ja era una nosa política; de fet tenia l’esperança que si ho agafava un jutge hi hauria una mica més de racionalitat, però, com n’estava d’equivocat.

Als jutges, sembla, que els importi més esclafar la voluntat dels catalans, dominar-nos, xafar-nos, fer-nos fer el ridícul i, tot seguit, escarnir-nos, que no pas que hi hagi pau i tranquil·litat. Bé, si realment és el que volen tenen un problema, de fet més d’un.

A semblança de Cortés, Pizarro i tota la colla, serien uns il·luminats, unes persones que es mouen per uns principis immutables que arrelen en el temps i en una versió de la història i de la llei  que, “manu militari”, va anar imposant la seva voluntat a tot arreu on arribava, per acabar perdent-ho, també, tot.

Tampoc els jutges no poden fer servir l’exèrcit (ni si els fa il·lusió) i per això volen fer servir els paramilitars, la GC (és un cos militaritzat, amb cognom de civil). Doncs que vagin en compte perquè els ulls d’Europa, ara, els vigilaran a ells, i jo diria que algunes actuacions ja comencen a semblar-los fora de mida i de lloc.

Srs jutges, què pensen fer si uns tres milions de persones, o més, volem anar a votar el diumenge vinent? Fer-nos obrir el cap a tots a cops de porra. Tancar-nos a tots? Els caldrà convertir Catalunya en una gran presó. Identificar-nos a tots i posar-nos una multa (un nou impost, aquest cop especial)? No es preocupin el seu model és en Felip V, que va posar un impost especial que només pagaven els catalans que no eren lleials a la corona.

No se n’adonen que tot plegat no té ni cap ni peus, que anirem a votar, pacíficament, però tossudament, i vostès amb tota la seva parafernàlia i punyetes no ho podran impedir. Potser si no pensen tant en la seva llei i pensen més en les persones, s’adonaran que la llei ha d’estar al servei de les persones i no pas al revés, però segur que això no ho entendran perquè estan convençuts que estan fent un gran servei a la pàtria.

Si us plau, Mossos, sou la policia de Catalunya, no ens falleu! Nosaltres davant la força bruta de la GC o de la PN només podem oposar-hi resistència pacífica, però si vosaltres sou al nostre costat, encara que sigueu pocs, ens sentirem protegits i us protegirem, perquè formarem tots plegats un sol cos, i ells s’ho pensaran tres cops abans de fer res, i el dia transcorrerà amb pau i tothom qui ho vulgui podrà votar i després ens podrem comptar.

Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa.  www.llenguaoral.cat

dissabte, 23 de setembre del 2017

CON LA UNIDAD DE ESPAÑA HEMOS TOPADO, AMIGO SANCHO


Si voleu entendre el que està passant ara i el per què de les reaccions del govern d’España, us caldria llegir què deien els diputats (en aquestes mateixes Cortes) sobre Cuba cap a finals del segle XIX. Us quedaríeu de pasta de moniato, i això que Cuba és a uns quants milers de quilòmetres de distància de la península, però no hi feia res, era España i la indissoluble “unidad de la Patria” havia de passar per sobre de tot, fins i tot si calia enviar a la mort milers i milers de joves (evidentment els pobres, que eren el que no podien lliurar-se’n pagant).

Però si us sembla que és molt llunyà, ara us tocaria aturar-vos, en aquestes mateixes “Cortes”, quan es discutia l’Estatut de Catalunya cap allà el 1931. No us podeu arribar a imaginar el piló de vegades que va sortir la “indisoluble unidad de España”. Perquè s’aprovés l’Estatut va caldre que les esquerres posessin tota la llenya al foc, però això no va estalviar l’emprenyada dels militars i dels partits de la dreta. Ho admetin o no, l’Estatut, va ser una de les causes, segurament la principal, per justificar “el alzamiento nacional” (“antes roja que rota”) i tota la guerra que va seguir i els quaranta anys de dictadura feixista.

Al llarg dels últims tres segles han intentat, de totes les maneres possibles, mantenir “la indisoluble unidad de España”, uns cops “sin que se note el cuidado”, i si no n’hi havia prou bombardejant Barcelona, o amb una guerra civil i la dictadura feixista que la va seguir. Com podeu comprendre tot ho varen fer amb molta suavitat, això sí, només varen prohibir la llengua al teatre, a les cançons, al comerç, a les pel·lícules, als actes públics, ... i varen limitar i controlar el dret de reunió i d’expressió fins a l’infinit. 

Un dia, però, el dictador va plegar per un fet natural, es va morir (al llit), i ho va deixar “todo atado y bien atado”, amb el seu hereu natural, el rei, i la seva “Constitución “, i d’aquí en deriven molts dels mals actuals.

És cert que hi van haver uns cinc anys que el TC feia realment d’àrbitre i tenia en compte les minories, però, de mica en mica, el van anar potinejant el PSOE i el PP (en aquells temps Alianza Popular) i així arribem al segle XXI, amb una TC que fa tot el que li diu el govern.

La història no s’ha acabat, perquè en nom de la “indisoluble unidad de España” encara ens clavaran moltes més garrotades, podeu estar-ne segurs, però depèn de nosaltres que ens en sortim o no. En Gandhi ja ens va marcar el camí, pacíficament, però tossudament els hem de portar la contrària, i si cal que acabem també com en Gandhi, amb una vaga general, doncs ho haurem de fer.

No s’ha aconseguit mai res d’important sense esforç, i el dret a decidir el futur ho és, així com la nostra dignitat, la nostra llibertat i la dels nostres fills i nets, em sembla que els objectius són prou importants com per esforçar-nos, encara que ens costi.

Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa.    www.llenguaoral.cat


divendres, 8 de setembre del 2017

EL MEU POBLE I JO, VOTAREM!



España no il·lusiona, ni és una bona companyia, és i ha estat sempre un bronques, un “obedéceme o te pego una hostia”, un “tu tienes que hacer lo que yo te diga, o sinó vas a ver tu el palo que te va a caer”, i així fins a l’infinit.

Si encara tot s’hagués quedat en paraules seria mig suportable, però és que no són només paraules, són fets, és repressió pura i dura, un “cállate que aquí mando yo y tu no eres nadie para rechistarme”, plafff! (hòstia, multa, ...)

ESTIC TRIST
La nostra situació és la d’un divorci sense cap mena d’acord, i nosaltres som la part dèbil i, per tant, ens tocarà el rebre. Ara bé, hem de decidir si volem seguir amb una parella que no deixa passar cap ocasió per hostiar-nos perquè ens considera seva o bé preferim, encara que ara rebem, fer la nostra i decidir el nostre futur.

Ja n’estic tip (ja són quasi bé 71 anys els que tinc), i no desitjo que els meus fills i els meus néts no puguin decidir el seu futur en llibertat.

Per tant, pacíficament (com sempre), però tossudament (com sempre), anirem a votar l’u d’octubre, fins i tot si ens segresten les urnes, fins i tot si ens trobem una filera de guàrdies civils a la porta, fins i tot si ens hostien, però, el meu poble i jo votarem i serem lliures per decidir el nostre futur!

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per començar a assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada quan acabi la primària i encara més la secundària sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguaoral.cat

dilluns, 14 d’agost del 2017

A LA BONA GENT DELS COMUNS (15 d'agost de 2017)



Si a un projecte hi poso condicions inassolibles és que no sóc prou valent per dir realment el que penso o m’agradaria fer. Això passa amb les persones i passa amb els partits.

Si algú diu que li agradaria casar-se però que ho farà la setmana dels tres dijous, doncs ens està dient que no vol casar-se. Si algú li diu a un altre que està d’acord amb el que diu, però tot seguit comença a posar-li pegues, és que no hi està d’acord.

Si algú diu que està a favor de fer el referèndum, però hi posa condicions impossibles: «com que ha de ser acordat amb l’estat espanyol», o és un ignorant històric o és que no vol que es faci el referèndum, perquè està posant una condició inassolible i que, a més, no depèn de nosaltres. L’estat no està ni disposat a començar a parlar de res.

ICV
A vegades, el fet de posar condicions inversemblants no té gaire a veure amb allò que s’està volent entrebancar, com els passa als de l’antiga Iniciativa. Hi ha qui està tan ancorat en la prehistòria que encara veuen el món en blanc i negre (bon i dolents), els bons són ells (faltaria «plus»), i sembla que només tinguin una obsessió: com que ells ja són història (han desaparegut de la realitat política), volen emportar-se amb ells els qui consideren els seus enemics de l’ànima: CiU i, perquè no, el seu hereu, el PdeCAT.

Encara que l’hereu s’hagi posat al costat d’uns tres de milions de persones que només volen poder votar, segur que és mentida, un enganyapastors, i ells, els savis, mai no es deixarien ensarronar. Ells són els purs, els magnífics, el seu pensament és excels i no pas terrenal, i estan convençuts que, en una altra vida «política», tot serà diferent per a tots els qui els segueixen. Amén.

És inconcebible que algú que s’autoanomena d’esquerres posi en dubte la bonesa de deixar que la ciutadania voti en referèndum, i això sense que calgui estar d’acord amb la pregunta, però tractant-se dels hereus d’un partit estalinista, el PSUC, tot és possible, fins i tot el trair el seu poble, ho varen fer al cap de poc de néixer i ho tornen a fer en les seves absoltes. “La cabra tira al monte”, diuen.

MIREM EL FUTUR
Entenc que hàgiu fixat el 16 de setembre per a decidir la vostra implicació en el referèndum, és lògic, sobretot per algú que des de fa temps té por d’equivocar-se. Sigui com sigui l’onze, podreu argumentar una cosa o l’altra, i sempre dintre la vostra lògica política. Si l’onze és esclatant us serà molt fàcil dir que esteu al costat del poble i, per tant, doneu suport al referèndum, i si no ho és tant, doncs podreu dir que teniu la raó.

Si us plau bona gent dels Comuns i entorn, tingueu iniciativa i aparqueu “Iniciativa” i deixeu anar una mica de llast i ajudeu-nos -decididament- a tirar endavant el referèndum i enfileu, conjuntament amb la resta de la nació cap a la llibertat, una llibertat que haurem de gestionar tots plegats, vosaltres també.

Ja n’hi ha prou de ser ciutadans de segona, de ser súbdits, allunyeu-vos d’una vegada dels monàrquics, dels centralistes i dels prehistòrics, i ajudeu-nos a caminar, amb dignitat, cap a una esperança que encara s’ha de fer, perquè la construirem entre tots plegats, per a nosaltres (encara espero viure-la), per als nostres fills i una mica per als nostres nets, com a mínim, després ells ja faran el que els semblarà millor.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.                                                  www.llenguaoral.cat

dilluns, 10 de juliol del 2017

ELS COMUNS I EL REFERÈNDUM (10 DE JULIOL DE 2017)


Els Comuns encara pensen en clau autonomista, per a ells només hi ha una sobirania, la d’Espanya, i sense els seu vistiplau tot allò que fem nosaltres és pura ”Commedia dell’arte”, per això consideren el referèndum de l’u d’octubre només com una manera d’expressar-se, com una posada en escena, però no pas com una voluntat ferma i sobirana de ser, amb conseqüències polítiques i jurídiques, ens estant dient que el resultat no és important.

EL SEU HORITZÓ, ENCARA, ÉS L’AUTONOMIA
La seva obsessió és no perdre vots, no perdre l’espai  que ocupen. Per als Comuns la seva preocupació no és si el Parlament de Catalunya té o no té la capacitat sobirana per fer el que està fent, donen per descomptat que no, perquè s’està fent sense el permís del “Gran Hermano”, España, sinó que la seva preocupació és arribar a governar el país,  des de la Generalitat, però no pas com estat, sinó com a una simple comunitat autònoma, ja en tenen prou.

DE MOMENT AL COSTAT DELS PARTITS MONÀRQUICS
Amb la seva presa de posició de nedar i guardar la roba, fan allò que bescanten, la puta i la ramoneta, de fet, ja han pres partit: són al costat dels partits monàrquics, però, per si de cas, no s’oposen frontalment al referèndum (un divertimento).

EL NOSTRE FUTUR
Però si questa és la seva lectura, la nostra és tota una altra. Després de l’aclaparadora votació, i després d’haver guanyat  el ”SÍ”, en un termini relativament curt, i amb totes les dificultats que vulgueu, deixarem de ser espanyols, i passarem a ser responsables d’allò que fem i desfem, i ens agradaria que els Comuns, malgrat la seva tebior, respectessin el resultat i ens ajudessin a situar la nostra nació, el nostre nou estat, al mapa.

DESPRÉS DE LA VOTACIÓ
També és cert que després de la votació poden voler seguir fent el mateix paper i continuar al costat dels partits monàrquics, però més val que tinguin en compte que si després de la votació no es posen clarament al costat del President i no li donen un suport explícit, seran arraconats per la història, hauran nedat i guardat tant i tant la roba, que ells mateixos s’hauran provocat la desfeta.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.      www.llenguaoral.cat