Si a un projecte
hi poso condicions inassolibles és que no sóc prou valent per dir realment el
que penso o m’agradaria fer. Això passa amb les persones i passa amb els
partits.
Si algú diu que
li agradaria casar-se però que ho farà la setmana dels tres dijous, doncs ens
està dient que no vol casar-se. Si algú li diu a un altre que està d’acord amb
el que diu, però tot seguit comença a posar-li pegues, és que no hi està
d’acord.
Si algú diu que
està a favor de fer el referèndum, però hi posa condicions impossibles: «com
que ha de ser acordat amb l’estat espanyol», o és un ignorant històric o és que
no vol que es faci el referèndum, perquè està posant una condició inassolible i
que, a més, no depèn de nosaltres. L’estat no està ni disposat a començar a
parlar de res.
ICV
A vegades, el
fet de posar condicions inversemblants no té gaire a veure amb allò que s’està
volent entrebancar, com els passa als de l’antiga Iniciativa. Hi ha qui està
tan ancorat en la prehistòria que encara veuen el món en blanc i negre (bon i
dolents), els bons són ells (faltaria «plus»), i sembla que només tinguin una
obsessió: com que ells ja són història (han desaparegut de la realitat
política), volen emportar-se amb ells els qui consideren els seus enemics de
l’ànima: CiU i, perquè no, el seu hereu, el PdeCAT.
Encara que l’hereu
s’hagi posat al costat d’uns tres de milions de persones que només volen poder
votar, segur que és mentida, un enganyapastors, i ells, els savis, mai no es
deixarien ensarronar. Ells són els purs, els magnífics, el seu pensament és
excels i no pas terrenal, i estan convençuts que, en una altra vida «política»,
tot serà diferent per a tots els qui els segueixen. Amén.
És inconcebible
que algú que s’autoanomena d’esquerres posi en dubte la bonesa de deixar que la
ciutadania voti en referèndum, i això sense que calgui estar d’acord amb la
pregunta, però tractant-se dels hereus d’un partit estalinista, el PSUC, tot és
possible, fins i tot el trair el seu poble, ho varen fer al cap de poc de néixer
i ho tornen a fer en les seves absoltes. “La cabra tira al monte”, diuen.
MIREM EL FUTUR
Entenc que hàgiu
fixat el 16 de setembre per a decidir la vostra implicació en el referèndum, és
lògic, sobretot per algú que des de fa temps té por d’equivocar-se. Sigui com
sigui l’onze, podreu argumentar una cosa o l’altra, i sempre dintre la vostra
lògica política. Si l’onze és esclatant us serà molt fàcil dir que esteu al
costat del poble i, per tant, doneu suport al referèndum, i si no ho és tant, doncs
podreu dir que teniu la raó.
Si us plau bona
gent dels Comuns i entorn, tingueu iniciativa i aparqueu “Iniciativa” i deixeu
anar una mica de llast i ajudeu-nos -decididament- a tirar endavant el
referèndum i enfileu, conjuntament amb la resta de la nació cap a la llibertat,
una llibertat que haurem de gestionar tots plegats, vosaltres també.
Ja n’hi ha prou
de ser ciutadans de segona, de ser súbdits, allunyeu-vos d’una vegada dels
monàrquics, dels centralistes i dels prehistòrics, i ajudeu-nos a caminar, amb
dignitat, cap a una esperança que encara s’ha de fer, perquè la construirem
entre tots plegats, per a nosaltres (encara espero viure-la), per als nostres
fills i una mica per als nostres nets, com a mínim, després ells ja faran el que els
semblarà millor.
Visca la
terra. Via fora.
F.
Ponsatí
Des de
l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos
per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per
assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, i encara més
la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que
llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment
correcta. www.llenguaoral.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada