dilluns, 14 d’agost del 2017

A LA BONA GENT DELS COMUNS (15 d'agost de 2017)



Si a un projecte hi poso condicions inassolibles és que no sóc prou valent per dir realment el que penso o m’agradaria fer. Això passa amb les persones i passa amb els partits.

Si algú diu que li agradaria casar-se però que ho farà la setmana dels tres dijous, doncs ens està dient que no vol casar-se. Si algú li diu a un altre que està d’acord amb el que diu, però tot seguit comença a posar-li pegues, és que no hi està d’acord.

Si algú diu que està a favor de fer el referèndum, però hi posa condicions impossibles: «com que ha de ser acordat amb l’estat espanyol», o és un ignorant històric o és que no vol que es faci el referèndum, perquè està posant una condició inassolible i que, a més, no depèn de nosaltres. L’estat no està ni disposat a començar a parlar de res.

ICV
A vegades, el fet de posar condicions inversemblants no té gaire a veure amb allò que s’està volent entrebancar, com els passa als de l’antiga Iniciativa. Hi ha qui està tan ancorat en la prehistòria que encara veuen el món en blanc i negre (bon i dolents), els bons són ells (faltaria «plus»), i sembla que només tinguin una obsessió: com que ells ja són història (han desaparegut de la realitat política), volen emportar-se amb ells els qui consideren els seus enemics de l’ànima: CiU i, perquè no, el seu hereu, el PdeCAT.

Encara que l’hereu s’hagi posat al costat d’uns tres de milions de persones que només volen poder votar, segur que és mentida, un enganyapastors, i ells, els savis, mai no es deixarien ensarronar. Ells són els purs, els magnífics, el seu pensament és excels i no pas terrenal, i estan convençuts que, en una altra vida «política», tot serà diferent per a tots els qui els segueixen. Amén.

És inconcebible que algú que s’autoanomena d’esquerres posi en dubte la bonesa de deixar que la ciutadania voti en referèndum, i això sense que calgui estar d’acord amb la pregunta, però tractant-se dels hereus d’un partit estalinista, el PSUC, tot és possible, fins i tot el trair el seu poble, ho varen fer al cap de poc de néixer i ho tornen a fer en les seves absoltes. “La cabra tira al monte”, diuen.

MIREM EL FUTUR
Entenc que hàgiu fixat el 16 de setembre per a decidir la vostra implicació en el referèndum, és lògic, sobretot per algú que des de fa temps té por d’equivocar-se. Sigui com sigui l’onze, podreu argumentar una cosa o l’altra, i sempre dintre la vostra lògica política. Si l’onze és esclatant us serà molt fàcil dir que esteu al costat del poble i, per tant, doneu suport al referèndum, i si no ho és tant, doncs podreu dir que teniu la raó.

Si us plau bona gent dels Comuns i entorn, tingueu iniciativa i aparqueu “Iniciativa” i deixeu anar una mica de llast i ajudeu-nos -decididament- a tirar endavant el referèndum i enfileu, conjuntament amb la resta de la nació cap a la llibertat, una llibertat que haurem de gestionar tots plegats, vosaltres també.

Ja n’hi ha prou de ser ciutadans de segona, de ser súbdits, allunyeu-vos d’una vegada dels monàrquics, dels centralistes i dels prehistòrics, i ajudeu-nos a caminar, amb dignitat, cap a una esperança que encara s’ha de fer, perquè la construirem entre tots plegats, per a nosaltres (encara espero viure-la), per als nostres fills i una mica per als nostres nets, com a mínim, després ells ja faran el que els semblarà millor.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.                                                  www.llenguaoral.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada