Els Comuns encara pensen en clau autonomista, per a ells només hi ha una sobirania, la d’Espanya, i sense els seu vistiplau tot allò que fem nosaltres és pura ”Commedia dell’arte”, per això consideren el referèndum de l’u d’octubre només com una manera d’expressar-se, com una posada en escena, però no pas com una voluntat ferma i sobirana de ser, amb conseqüències polítiques i jurídiques, ens estant dient que el resultat no és important.
EL SEU HORITZÓ, ENCARA, ÉS L’AUTONOMIA
La seva obsessió és
no perdre vots, no perdre l’espai que
ocupen. Per als Comuns la seva preocupació no és si el Parlament de
Catalunya té o no té la capacitat sobirana per fer el que està fent, donen per
descomptat que no, perquè s’està fent sense el permís del “Gran Hermano”,
España, sinó que la seva preocupació és
arribar a governar el país, des de la
Generalitat, però no pas com estat, sinó com a una simple comunitat autònoma,
ja en tenen prou.
DE MOMENT AL COSTAT DELS PARTITS MONÀRQUICS
Amb la seva presa de posició de nedar i guardar la roba, fan
allò que bescanten, la puta i la ramoneta, de fet, ja han pres partit: són al costat dels partits monàrquics,
però, per si de cas, no s’oposen frontalment al referèndum (un divertimento).
EL NOSTRE FUTUR
Però si questa és la seva lectura, la nostra és tota una
altra. Després de l’aclaparadora votació, i després d’haver guanyat el ”SÍ”, en
un termini relativament curt, i amb totes les dificultats que vulgueu, deixarem
de ser espanyols, i passarem a ser
responsables d’allò que fem i desfem, i ens agradaria que els Comuns,
malgrat la seva tebior, respectessin el
resultat i ens ajudessin a situar la nostra nació, el nostre nou estat, al
mapa.
DESPRÉS DE LA VOTACIÓ
També és cert que després de la votació poden voler seguir
fent el mateix paper i continuar al costat dels partits monàrquics, però més
val que tinguin en compte que si després
de la votació no es posen clarament al costat del President i no li donen un suport explícit,
seran arraconats per la història, hauran nedat i guardat tant i tant la roba, que ells mateixos s’hauran
provocat la desfeta.
Visca la terra. Via fora.
F. Ponsatí
Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem
d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més
hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la
primària, i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti,
comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de
forma socialment correcta.
www.llenguaoral.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada