PISA: EL PROBLEMA NO SÓN ELS RESULTATS

El problema real de l’informe PISA no són els resultats que presenta sinó la pràctica repetició una vegada i una altra.

No ens hauria de consolar que estiguem a l’entorn de la mitjana europea perquè, de fet, només està dient que molts sistemes educatius europeus, pel que fa a la secundària,  no són gaire adequats i que la majoria continuen com al segle XIX. El professor explica i els alumnes escolten i després han d’estudiar, fer deures... Poc de fer-los pensar, de col·laborar, d’exposar, molt poc fer-los fer ...

L’informe ens està dient que el sistema educatiu a la secundària està estabilitzat i ho podríem resumir en una frase que fan servir força els professionals: “Si no ho fem així no acabem el llibre. La responsabilitat la té l’administració per fer aquests programes tan extensos.”

El sistema educatiu de la secundària continua estant pensat per aquells alumnes molt intel·ligents o amb molta força de voluntat, o per aquells que darrera seu hi tenen una família que els dóna suport i els ajuda a compensar les deficiències del sistema.

Ens cal un sol i únic sistema d’estudis per a formar els futurs mestres i professors, un sistema  que acabi amb una diversitat d’especialitzacions, des d’infantil a la secundària. Qui vulgui dedicar-se a ensenyar que estudiï, des del bon començament, per fer aquesta feina.

No pot ser que s’estudiï per enginyer, químic, historiador ... i que a través d’unes oposicions s’acabi fent de professor.

LA MAT

Fa pocs dies he fet una volta per una part de l’Alt Empordà i hi he pogut veure unes torres enormes que pràcticament seran inútils per al territori. Les torres de la MAT.

La línia va generar molta protesta però segurament encara n’hauria generat més si en comptes de torres fixes i inútils, al seu lloc, s’hi haguessin volgut posar aerogeneradors que fossin útils per al territori i dotessin d’energia, no només la comarca, sinó a una bona part del territori adjacent.

Si no m’equivoco potser que ens ho fem mirar!

LA OTAN

Només una paraula: magnífic!. Qui ha dit que volem despendre els nostres recursos formant part d’un ens absolutament inútil. La guerra i la destrucció ha acompanyat la història dels imperis. No formar part d’un grup bel·licós pot ser un primer pas per començar a pensar i a actuar activament per la convivència, el diàleg i la pau..

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

UN FUTUR UNA MICA DIFERENT

Des de fa dies es comença a sentir que la sortida de la crisi és a prop i que un dels senyals més clars és que les famílies comencen a tornar a gastar. De moment, només una mica més, però ...

Ja ho diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra encara que sigui grossa. I jo diria que no pas només dues vegades, sinó moltes vegades.

Hem arribat a la crisi actual per les mateixes raons profundes que es va arribar  a la crisi del 1929, i no n’aprenem. Sembla que el sistema capitalista de produir en excés per obtenir més beneficis sigui l’única manera de fer les coses. La conseqüència és que com que es produeix en excés s’ha de procurar que els productes siguin de curta durada, una durada mínima, i així s’hagin de canviar.

CONTAMINEM

El que no diuen els anuncis, ni les fàbriques, ni les empreses, ni els governs, és que per produir tot allò que realment és necessari i tot allò que és absolutament superflu s’està contaminant, i molt.

Quan es contamina per produir objectes indispensables, d’acord, quin remei. Però quan es contamina per produir objectes i coses absolutament supèrflues, és egoista, no és solidari i no és lògic si és que es pensa una mica en el futur.

Per a tots els productes no indispensables hi hauria d’haver un càrrec impositiu que cobrís sobradament no només el seu reciclatge quan s’acabi la seva vida útil, sinó també tots els costos ambientals que suposa la seva fabricació i la despesa no necessària que ha implicat.

ÉS QUASI BÉ IMPOSSIBLE

És cert que pot ser difícil de definir què és indispensable i què no ho és. És cert que societats diferents definirien coses diferents. Però cadascuna tindria una visió molt més global del que és viure a la Terra i del futur que voldríem que tinguessin els nostres descendents, i faríem que les grans decisions de la nostra organització social no depenguessin dels beneficis de les grans multinacionals.

Es pot dir que és impossible i poden trobar-se totes les possibles dificultats per definir què és i que no és indispensable, però no em diran que no és difícil, també, determinar quins trams de l’aigua que es gasta són a un preu i quin són amb un altre preu, però s’ha fet. Encara que ens va caldre una bona sequera.

El futur no està en la producció industrial excessiva sinó en la producció industrial d’aquelles eines indispensables per al funcionament de qualsevol societat i el seu manteniment. Qualsevol tipus de màquina, si és ben feta i mínimament cuidada, hauria de poder durar deu o més anys. Per tant basar el manteniment de molts llocs de treball en la indústria no és lògic, independentment de si es fa a la Xina o al Vallès.

És normal que vulguem disposar d’una indústria que proporcioni les eines bàsiques que calen per l’organització social i familiar i, alhora, que vulguem disposar d’una estructura de manteniment i de reciclatge molt eficient, però no ens cal voler anar més enllà.

POTSER HAURÍEM DE PENSAR  ...

Potser hauríem de començar a pensar en redefinir el nombre d’hores de treball i passar de les vuit actuals a sis. Potser hauríem de començar en pensar una retribució mínima per hora treballada que, amb les sis hores, resultessin uns 1200 euros mensuals. Potser hauríem de potenciar les energies renovables de tot tipus i l'estalvi d'energia per tal que ens permetessin suplir amb escreix tots els llocs de treball que s’han perdut. Potser hauríem de pensar com fer-ho per potenciar el camp i els seus productes. Potser tot això només ho podrem discutir i decidir quan siguem un estat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

NO ES POT DIR MAI D’AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ

L’altre dia em va semblar sentir des de la tribuna del Parlament que des d’ERC es deia que mai es permetria que els llogaters de pisos de protecció oficial arribessin a ser-ne propietaris encara que fessin molts d’anys que hi fossin i estiguessin en disposició de comprar-los. Potser va ser el tall –fora de context- que vaig sentir, però no em va semblar lògic.

Una cosa és vendre els pisos a immobiliàries o als bancs perquè hi facin negoci i una altra de molt diferent és vendre’ls a qui ja fa molts d’anys que hi és. Hem de tenir en compte que els qui viuen en un pis de protecció oficial no són potentats.

L’ESTALVI

Segueixo pensant que tots els professionals de l’ensenyament obligatori, sense que pressuposés cap augment de sou. haurien de fer 25 hores de classe a la setmana amb alumnes i que la resta de les hores, fins a les 37 i mitja les haurien de fer al centre per reunions, preparació, correcció ...

L’estalvi seria suficient per donar la cobertura necessària a tots els alumnes que ho necessiten i podríem deixar de parlar d’alguns temes que ens haurien de fer caure la cara de vergonya que s’hagin arribat a produir com a conseqüència de la degradació de l’estat del benestar que ha repercutit, fins i tot, amb la mainada en edat escolar.

TRANSPARÈNCIA

És bo que es facin públics els sous, amb dietes incloses, de tota l’administració i, alhora, amb els funcionaris i personal laboral s’hi hauria de posar la costat el nombre d’hores setmanals que han de fer per aquell sou. Ho dic perquè hi ha més d’un que es pensa que els funcionaris cobren molt i treballen poques hores, i no és cert.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

UNIÓ I EL PSC (la mateixa via, aparentment diferent)

El que van proposant sembla diferent però el procés que segueixen els dos partits és molt semblant. Són com dos trens que va per la mateixa via, un darrera l’altre. Encara que a una certa distància.

El PSC ja ha deixat clar que representa el PSOE a Catalunya i no pas el socialisme català (han tirat per la borda en Pallach i en Reventós). I que sense l’aquiescència del PSOE  ells no estaran d’acord amb res de res. D’això ells en diuen autonomia. Jo en dic submissió. Estan més lligats al seu amo que els serfs de la gleva.

Si féssim un cop d’ull als diaris de fa un temps ens adonaríem molt clarament quin ha estat el procés que ha seguit el PSC per arribar a ser només PSOE. Doncs bé, un procés molt semblant, encara que per unes altres raons, és el que està seguint Unió. Ells us diran que no, però el cert és que estan començant a fer propostes molt semblants.

El PSC sempre ha esta espanyolista, tret de l’intent d’en Pasqual Maragall i el varen defenestrar. Unió sempre ha estat, encara que faci veure que no és així, el partit que ha defensat l’església i el gran capital. Com la Lliga d’en Cambó el segle passat. Unió ho revesteix d’una pàtina de defensa del país, però el Sr. Duran es vendria per un plat de llenties i uns quants copets a l’esquena.

EL RECONEIXEMENT EXTERN

Sempre m’ha semblat que quan es vol fer fracassar un projecte el millor és plantejar-lo en termes d’excel·lència, de perfecció. Això és el que fan, segurament de forma inconscient, els que demanen que la nostra proclamació unilateral d’independència sigui reconeguda per Alemanya i els EEUU. Demanar això és una ximpleria perquè de seguida no ho faran.

En canvi els que sí que ens interessa que ens reconeguin són els països petits i relativament nous. El seu suport és indispensable, després ja hi entraran els més grans. Si entre aquests hi hagués Israel seria fantàstic perquè Alemanya i els EEUU haurien d’acabar dient que sí.

QUI TÉ BOCA S’EQUIVOCA

No sé què ens passa amb els presidenciables d’ERC, potser és perquè són de lletres i els sembla que ja dominen prou el llenguatge com per no necessitar posar en comú, en equip, el que diran quan facin declaracions o conferències públiques.

És cert que el Sr. Junqueras ens té a tots fascinats per la seva capacitat d’exposició i de fer-ho sense anotacions. Però em sembla que ja s’ha tocat sostre. Tinc la sensació que s’ha desaprofitat una posada de llarg de la voluntat del poble català d’exercir el dret a decidir. El desig d’expressar el nostre punt de vista a les urnes havia de ser l’únic punt que es remarqués, que quedés clar, que conciliés les voluntats de l’eurogrup.

Un cap d’estat va amb compte amb el que diu. I us vull cap del nostre futur estat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

ELS PRESSUPOSTOS

Encara que l’interès de l’euro hagi baixat, em sembla que els pressupostos són irrealitzables perquè és quasi bé impossible que s’arribin a obtenir els 2300 milions per la venda de propietats, concessions ..., i el govern ho sap. Acabarem amb més deute i amb més retallades.

Les partides bàsiques ja estaven retallades i no es podien retallar més. I amb molt bon criteri no es toquen o s’augmenten en uns cèntims. D’acord! Però hi ha moltes partides bàsiques que estan dotades amb xavalla, quatre cèntims, i que no cobriran pràcticament res de res perquè no són ni mínimament suficients no ja per anar bé, sinó per no anar més malament.

CALEN MÉS CÈNTIMS

És evident que calen més cèntims i segurament de l’únic lloc que se’n poden obtenir és estalviant en nòmines de personal.

Com considero que la docència obligatòria hauria de ser una sola carrera, amb una certa especialització, des de fa un temps he estat proposant que amb crisi o sense, els professors de secundària facin el mateix nombre d’hores de classe amb alumnes que els mestres, vint-i-cinc hores i sense cobrar més. Si els mestres ho poden fer de forma normal suposo que els professors també. Amb l’estalvi que hi hauria, n’hi hauria prou per cobrir moltes de les partides que són totalment necessàries per no anar més malament.

No es tracta de fer la guitza, sinó de normalitzar unes diferències d’horari que ens vénen del segle XIX i que no tenen ni cap ni peus. No aniria pas gens malament que, de mica en mica, tothom cobrés el mateix. Una sola carrera, un sol sou.

Que no és políticament rendible, ja ho sé!. Però em sembla que seria entès per la gent i que fins i tot acabaria sent admès pels professors. No entenc perquè no es fa servir aquesta possibilitat i en canvi es mantenen retallades partides socials indispensables.

Si us plau, s’ho rumiïn.

SUCCESSIONS

Tampoc no m’acaba de convèncer que la inclusió d’unes taxes que afecten les successions  doni un rendiment tan i tan petit, uns 100 milions. Entenc que pel primer i fins i tot el segon grau, si es vol, grau no hi hagi gravamen o molt poca cosa, però a partir del segon grau n’hi hauria d’haver. Progressiu si es vol, però que hi hauria de ser. I s’hauria de planificar perquè donés, com a mínim, 400 milions. 

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LA GRIP

Em sap greu però aquesta setmana no estic gaire per guixar. La tapamenta de pit fa de les seves.

Si tot va bé ens trobarem la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

NO EM SEMBLA BÉ

No em sembla bé que el Parlament hagi aprovat una llei en la que es prevegi que els guanys derivats del joc paguin menys que els sous productes del treball.

Amb les adaptacions que es vulguin, però com a mínim haurien de pagar un percentatge igual al que es paga de mitjana sobre els sous. I això és mirant-m’ho amb molta màniga ampla.

No em sembla pas malament que qui tingui cèntims i els vulgui llençar ho faci. Fins i tot pot ser beneficiós que es facin casinos. Només que fer lleis a la seva mida no és gaire lògic quan no se’n fan a la mida de les empreses que tenen problemes, ni a la mida dels treballadors que cobren poc.

Ens ho hauríem de fer mirar.

PARLEM D’UNA ALTRA COSA. ENS CAL UNA CAMPANYA

Ens cal una campanya seriosa, ben organitzada sense sortides fora de to que deixi anar, com qui no vol la cosa, preguntes semblants a:

Quin respecte ens tenen? Per què tenim menys drets que els espanyols, però els mateixos deures? Què hi guanyem continuant sent espanyols? En què ens beneficia ser espanyols? Per què sempre hem d’estar defensant el català? Per què sempre ens toca pagar? Per què quasi bé no hi ha autovies lliures de peatge a Catalunya? Per què moltes carreteres importants de Catalunya són un desastre? Per què els nostres trens de rodalies s’espatllen cada dos per tres? ...

Darrere de cada pregunta hi hauria d’haver una resposta semblant a:

Perquè no som lliures i no ho podem decidir nosaltres!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”