Parlem de futur: L’ESTALVI + L’ENERGIA = LLOCS DE TREBALL

L’estalvi en energia

Per a mantenir cohesionada la societat també cal que procurem que hi hagi reactivació econòmica. El primer pas per a la reactivació econòmica és doble: l’estalvi i la creació de llocs de treball.

Resulta que disposem d’un dels pocs camps que reuneix totes dues característiques i que encara el tenim força per explotar: el de l’estalvi d’energia.

És on podem estalviar familiarment i com a país, alhora que ens podria permetre crear molts llocs de treball d’un ampli ventall de qualificacions.

La factura atribuïble al consum d’energia familiar, industrial i públic és altíssima i per això hauríem de reduir ràpidament la dependència energètica amb Espanya. Des de fa anys, una dels tasques absolutament prioritàries hauria hagut de ser aquesta, però sembla que no hi ha forma d’engegar-ho, sempre hi ha entrebancs i no va endavant.

Propostes d’estalvi d’energia

Caldria crear forts plans d’ajut per a les energies alternatives per a la calefacció, o per a un millor aprofitament de l’aigua dels rius que podria dotar el país de petites centrals molt properes als pobles, o per a l’energia eòlica, que és indispensable i s’ha d’aprofitar, i avui hi voldria afegir un parell de fonts que, encara que no siguin totalment alternatives són poc contaminants i també ens podrien permetre estalviar.

Un xic d’història

Quan era jove (a la prehistòria), pràcticament tots els taxis de Barcelona anaven amb benzina i gas, no em pregunteu de quin tipus, ni com. Va arribar l’època de les vaques grasses i apa!, tothom a córrer més i tothom només amb benzina.

Potser que tornem a quan anàvem justos i que, amb un pla de suport del govern, tots els cotxes puguin anar amb gas. Sembla que contamina molt menys i és força més econòmic que la benzina, quasi bé a meitat de preu.

Una altra possibilitat: la biomassa

El nostre país té una gran massa forestal desaprofitada. Els nostres boscos fan pena i alhora, feredat només de pensar que s’hi pugui calar foc.

Cal que algú els gestioni i també ens cal obtenir energia, doncs unim les dues necessitats en una i creem a l’entorn de cada gran massa forestal pública o privada plantes de tractament de biomassa.

Els propietaris n’obtindran algun benefici i la societat directament energia i d’altres productes combustibles per a la llar i, a més a més, es faran tallafocs als boscos i s’hi podran posar grans dipòsits d’aigua per si algun dia s’hi calés foc.

Totes les propostes juntes representen un nombre important de llocs de treball i, alhora, totes són una font d’estalvi familiar i social.

Cloenda

Potser caldria retocar algunes lleis per a poder-ho fer, però la necessitat fa que ens hàgim d’espavilar i procurar equilibrar la balança social: tothom vol disposar d’energia i, alhora, cal estalviar energia i crear llocs de feina

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

JA COMENCEM A TENIR PRESSA PER MARXAR

Ja ho sabíem, però ara ens ataquen: No és el nostre estat

La idea d’organitzar una societat en un estat és la de protegir els seus ciutadans, mai el de destruir-los. Encara que és cert que els catalans, per molt que s’hagi volgut disfressar, mai hem estat ciutadans d’Espanya.

Hem estat uns personatges tolerats, uns ciutadans de segona, que si volien ser reconeguts havien de renegar del seu origen i espanyolitzar-se.

El franquisme sociològic i polític és molt viu, és España

Sempre acaba sortint el que realment volen i pensen: espanyolitzar-nos. Tenen clar que no es pot ser, alhora, català i de l’estat espanyol (“...la llengua es compañera del imperio”. Ja ho deia Nebrija fa 500 anys).

Està vist que Espanya és, i seguirà sent: “Una, grande y libre” , i nosaltres no hi pintem res de res, com no sigui per pagar i dir “Si bwana”.

Els atacs només han començat

Em pensava que tindríem una mica més temps, però no! Hem de tenir pressa per allunyar-nos d’un estat que només ens vol mal, i ens vol fer desaparèixer, que vol partir, dividir la nostra societat, que vol trencar la cohesió social i asfixiar-nos econòmicament.

Tenim molta pressa

De fet, em sembla que disposem d’un any o un any i mig, com a màxim, per fer totes les passes legals abans d’engegar el referèndum/consulta o votació parlamentària per a constituir-nos en estat, a no ser que vulguem que Espanya ens esborri del mapa de les nacions.

O els polítics són conscients que hem entrat en un període històric accelerat i, per tant, molt semblant a una revolució, o bé “tal dia farà un any” i tots a dormir el somni dels justos. Tal com deia Prim: “Caixa o faixa”.

Deixem de tenir reaccions autonomistes

La majoria de les reaccions sobre la proposta d’esborrany de la llei d’educació del sr. Teclat, i d’altres estupideses centralistes, són de tarannà autonomista, com les que hem estat fent els últims decennis per fer front als atacs del centralisme espanyol.

NO NOMÉS el marc legal espanyol

Després de l’onze de setembre i del vint-i-cinc de novembre les nostres reaccions, ara, ja haurien de començar a ser una mica diferents, a Ensenyament ja ho són. Som en un altre estadi de les relacions amb els que encara pretenen ser el nostre estat i, alhora, destruir-nos. Hem de ser nosaltres els qui hem de marcar els límits.

També és cert que, com que no disposem de la caixa. ni de la clau de la caixa, haurem de continuar fent algun “paperot”, però només els indispensables. Potser que ens posem les piles també amb això.

De totes maneres, pel que fa a l’educació, tothom hauria de tenir clar que aquí només mana el Parlament, que ja tenim la LEC i que, de moment, no cal discutir res més.

Una recomanació

Si podeu, llegiu-vos l'article de la plana 24 de l'Econòmic (suplement del Punt d'avui dissabte), és una entrevista a Edward Hugh.

Fins la propera setmana.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

APUNTS: LA GEOGRAFIA, L’ECONOMIA I LA POLÍTICA

A partir d’ara els espanyols segur que continuaran dient estupideses i fent servir la dita: “Calumnia que algo queda” o aquella altra “Cuando el río suena agua lleva” .

El que es tracta és de presentar a tots els líders dels partits que recolzen el dret a decidir i, sobretot els independentistes, com uns aprofitats i uns corruptes.

Tal com diuen ells: “Cree el ladrón que todos son de su condición”, total que ens volen emmascarar amb una paella i encara bruta.

Per tot plegat cal que amb tranquil·litat, però de forma constant, anem desgranant arguments curts i clars que avalin el projecte d’independència.

Ara entrem en matèria.

LA GEOGRAFIA

Si hi ha un element que fa que sigui impossible qualsevol veto espanyol a qualsevol de les nostres decisions, de continuar a la UE o de no continuar-hi (em sembla que és un tema per parlar-ne), és la geografia.

Per on es pensen entrar o sortir la gran majoria de les mercaderies? Pel País Basc?, no s’ho creuen ni ells. Han de continuar passant per aquí i, per tant, la primera interessada que formem part d’una estructura de lliure comerç (que no vol pas dir formar part de la UE) és Espanya i França i Itàlia i Alemanya i ...

L’ECONOMIA

Pel que fa a l’economia, doncs no es poden permetre cap mena de boicot, o què es pensen que faran tot el reguitzell de multinacionals europees, americanes i alguna de xinesa que necessiten exportar cap a la resta d’Europa? Algú considera assenyat pensar que la UE tancarà les fronteres per França?

LA POLÍTICA

De veritat hi ha algú a Espanya que es pensa que assumirem una part del deute, amb les corresponents compensacions sobre el fons de pensions etc (per cert, tot plegat s’ha de calcular per % de població i no pas per altres %) sense que Espanya, abans no hagi signat que no hi posarà cap mena d’entrebanc a les nostres decisions sobre la continuïtat o no (actual o futura), a la UE?

I la UE hi ha algú que es pensa que assumirem una part del deute espanyol si no hi ha una bona disposició per part del Banc central europeu a finançar-nos a baix interès (un 1% o un 2% com a màxim) el deute assumit? El problema que tindria la UE amb una Espanya amb tot el deute, sense que nosaltres assumíssim una part del deute espanyol és tan i tan gran que tot el que acabaria petant.

És cert que si no s’hi posen bé podem passar un parell de mesos una mica malament, però no pas més, i després tindrem la paella pel mànec, i tota la força d’Espanya i la de la UE s’hauran diluït.

LA PART IMPORTANT DE L’EQUACIÓ

Hem de tenir clar que en aquesta equació, la part important som nosaltres, no és ni Espanya ni la UE.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

NO SOM TAN FORTS COM ENS PENSÀVEM. ARA LES URGÈNCIES

El poble ja ha votat i el resultat és el que és, ara ens toca mirar endavant. CiU s’ha clavat una patacada i frenarà la marxa. 

Per desgràcia, als espanyolistes, la propaganda de la por els ha sortit bé. És una de les coses que hauríem de contrarestar.

Entrem o no entrem al govern (també podem donar suport des de fora), ens caldrà fer una feina pacient i una mica més lenta per continuar decantant els nostres conciutadans cap a la independència.

Si decidiu que entrem al govern en comptes de donar-li suports puntuals i efectius, però importants, si us plau, apreneu de les badades anteriors i no negocieu amb presses, informeu-vos amb detall de tot el que us sembli necessari, poseu per escrit les grans línies, però també aquells petits detalls indispensables i deixeu-vos un cert marge d’il·lusió.

Però ara, em sembla que la nostra primera feina té dues parts ben clares:

A/ assegurar-nos que properament es farà la negociació prèvia per la consulta amb Espanya, la nova llei des del Parlament –que caldrà- i en quins termes es redactarà, i la consulta amb una pregunta ben clara sobre la independència, i

B/ assegurar-nos que s’atura el desballestament de les estructures de cohesió social i es comencen a redreçar

Encara que sigui la segona és la que corre més pressa i, per a poder-hi fer alguna cosa, calen cèntims.

Com que no hi ha cèntims, mentre no disposem del nostre estat, ens haurem de trencar les banyes i cercar aquelles petites franges que encara ens poden permetre disposar d’uns quants cèntims més i, en aquestes circumstàncies, uns quants cèntims més són molts de cèntims, per pocs que siguin.

Seria poca cosa, però algunes de les possibilitats, segurament, podrien ser:

- augmentar els impostos sobre el tabac i l’alcohol,

- afegir un cèntim per litre de benzina,

- tornar a posar l’impost sobre transmissions patrimonials per als més rics i, si pogués ser, que permetés recaptar a l’entorn dels 200 milions,

- un impost especial sobre les sales d’oci nocturn

- doblar la taxa turística als establiments de quatre i cinc estrelles,

- i quan es posi en marxa el desdoblament de l’eix transversal aplicar-hi l’eurovinyeta per als camions de pas i,

- qualsevol altra que sigui eficient per estalviar una mica o per a fer pagar una mica més a aquells que quasi bé no paguen res.

Encara que quedi molt bé fer-ho, no em semblaria adequat treure l’euro per recepta i no pas perquè serveixi per a recaptar més cèntims, que per això pràcticament no serveix (amb els límits actuals ja està bé força bé), sinó perquè s’ha demostrat eficient per a reduir la despesa farmacèutica i feia molt de temps que calia tenir un comportament més estalviador.

Segueixo pensant que per al nostre rellançament econòmic cal una política energètica més decidida, hauríem de potenciar les energies alternatives d’aigua calenta per a les cases,  l’elèctrica eòlica i la hidroelèctrica de petites centrals. Som un país petit i, de moment, no tenim gaire gran cosa més.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

ESTAN ACOLLONITS

La manera de fer dels PSOE i del PP és que tots plegats estan acollonits. Tenen clar allò que no vol tenir clar el senyor d’Unió.

Els espanyols llegeixen els resultats de les eleccions del 25 com uns resultats que porten implícits els d’un possible referèndum, tenen clar que els possibles resultats en un referèndum/consulta seran molt semblants als del 25 de novembre, si no és que encara són més contundents.

LES ESTATALITZEN

Partint d’aquest punt de vista, no té res d’estrany que hi hagi un desembarcament de tota la plana major del PP i del PSOE per tal de transformar/convertir les eleccions del 25 en unes eleccions espanyoles, amb l’esperança que una part de l’electorat que els vota a les estatals també ho faci ara.

AMB EDUCACIÓ, PERÒ CAL RECORDAR COM SÓN

Per tant, convindria tenir-ho en compte i començar a tractar-los de mentiders i d’incomplidors, de falsos, de molt prometre i de poc complir, de gent que té un comportament molt semblant al de qui amenaça una criatura amb la vinguda de  “l’home del sac” si no es porta bé (us quedareu sense pensions), o la d’aquell altre que tergiversa i insulta, tractant-nos de nazis, sense adonar-se que “Cree el ladrón que todos són de su condición”.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

UNA POSSIBILITAT, IMPOSSIBLE? NO

L’altre dia, escoltant que un dels fiscals d’un tribunal europeu acabava d’admetre a tràmit la petició d’un jutge espanyol per decidir si els desnonaments (afectava particulars) que permetia la legislació “española” eren conformes a la legislació europea o no, vaig pensar que podia ser un precedent important.

Ras i curt, si un tribunal europeu pot decidir si unes lleis espanyoles són conformes al dret europeu o no, nosaltres també podríem recórrer als tribunals per emparar el dret del catalans a continuar sent membres de la comunitat europea.

No es tracta de posar en dubte la normativa espanyola sobre referèndums o consultes, encara que hi hagi mil i una raons per a fer-ho, ni a totes les traves legals per a poder expressar la voluntat del nostre poble i exercir la democràcia, perquè sempre es podria dir que és una normativa interna i aprovada en referèndum.

Sinó que es tracta de posar en dubte determinades interpretacions del dret europeu que pretenen deixar-nos fora i, com que és dret europeu és ben segur que podem dirigir-nos als tribunals europeus a través de les institucions o, si calgués, de forma personal o a través d’algun eurodiputat (això no ho sé).

Si no s’admetés l’ampliació interna com una eina normal d’adaptació (ja hi som i per tant només cal renegociar el repartiment de les càrregues i la representació, la qual cosa també afectaria a España), doncs demanem l’empara dels tribunals davant les conseqüències de segons quines interpretacions que podrien permetre forçar les institucions europees a prendre la decisió de treure’ns la ciutadania europea, per la voluntat d’España.

Com que no hi ha precedents els haurem de crear.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

ELS PARANYS I LA HISTÒRIA

Tal com era de preveure, España, ja ha obert la botiga de les llaminadures.

Ara ja diuen que s’ha de parlar, que s’ha de dialogar, han començat a veure que el projecte anava seriosament i que tenia moltes possibilitats de guanyar.

Des de la resta de d’Europa els han dit que deixessin de fer el burro i negociessin. Encara que siguin mesells també saben comptar i s’han adonat que sense nosaltres passaran a la cua d’Europa.

Com que ja era previsible que passés això, doncs no ens ha d’estranyar gens ni mica. De totes maneres caldrà recordar a CiU que s’ha presentat a les eleccions dient: “al país li calen estructures d’estat i consultarem ...”

Si España vol negociar, negociem, però que abans canviïn la seva constitució o no hi ha res a negociar. Amb aquesta constitució no hi ha cap mena de possibilitat d’entendre’ns-hi.

Només cal recordar que en el cas que s’arribés a acordar alguna cosa ja se n’encarregarien els jutges (els seus jutges) i el seu TC a tombar-ho, per tant, que primer canviïn la constitució i després podrem començar a parlar.

La condició de canviar la constitució encara no ha sortit mai a la palestra, però em sembla que és fonamental i prèvia.

No és pas que m’agradi el que escriuré tot seguit i preferiria que arribéssim a ser un nou estat, però l’exercici teòric em sembla que s’ha de fer: Quines estructures mínimes són les que ens permetrien sobreviure com a poble?

Per a mi, com a mínim, necessitaríem disposar de competències úniques i exclusives (ja les compatiríem amb Brusel·les) en tot allò que no fossin fronteres, exèrcit i moneda. De totes maneres, l’estat hauria de compartir les relacions exteriors i tenir acordat per escrit que, per als acords internacionals que ens afectessin, calgués l’aprovació de Parlament.

I com que gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig (després de l’Estatut), per a cap de les condicions no s’hauria d’admetre, de cap de les maneres: “un ja ho farem més endavant, ja ens hi comprometem ...”

Com podeu adonar-vos-en és ciència ficció perquè la primera condició, la de la constitució, ja no en voldran ni sentir a parlar.

EN DURAN

Molt de compte, en Duran sempre ha estat estrany, però ara ja es comporta com un submarí espanyolista apuntant a la línia de flotació del país. Us l’imagineu, al Parlament, en una votació sobre la independència, què faria? Convergència ha de collar el diputats d’Unió, ara, no s'ha d'esperar a l'endemà de les eleccions.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.