Estic
convençut que ERC, al final, s’afegirà a la proposta del President, això sí, demanant per
parlar-ne perquè, possiblement caldria
completar-la amb el que s’hauria de fer en el cas que Espanya es negués del
tot, malgrat les pressions internacionals, a negociar.
Amb
les notícies de dissabte vaig quedar desconcertat. Sembla que a la reunió de
càrrecs que va fer ERC, la proposta majoritària va ser la d’anar en llistes
separades.
Suposo que s'han tornat a equivocar com va passar amb el nou 9-N, i
després van haver de rectificar cuita-corrents.
El 9-N vaig ser en una mesa, com molts altres milers. Els dies posteriors
he estat, una colla de dies, a la mesa de la Generalitat a la plaça Pompeu Fabra
de Girona, i l'única cosa que he vist i sentit ha estat: Suposo que
s'entendran, veritat? Aniran junts, veritat? I tot coses per l'estil.
La majoria de la gent no entén de subtileses, però sí que entén d'objectius
i de la supervivència del país.
A part que l’anàlisi que sembla que porta a dir que s'obtindran més vots
anant per separat és d'un nivell de desconeixement de com funcionen els grups
humans que fa feredat. L'anàlisi s'ha fet amb paràmetres normals i, en la
situació actual, de normal, no hi ha res de res.
El que puguin haver comptat els partits té moltes possibilitats d’estar del
tot equivocat, i el nou 9-N ho ha demostrat. Es va demostrar quan en una
setmana s'hi varen presentar més de 40.000 voluntaris. Es va tornar a
demostrar amb els més de 2.300.000 votants. Es va demostrar amb cada cara
d'il·lusió, en el moment de dipositar el vot, de cadascun d’ells.
Si des d’ERC es mira la situació actual amb les eines del passat, ja n’hi
ha per llançar el barret al foc. La situació actual d’il·lusió general no es
pot analitzar amb les eines ordinàries. L'anàlisi correcta és que anant junts
sumem, i quan se suma, en una situació d’il·lusió i de catarsi col·lectiva, com
l'actual, s'arrasa.
Per això, si algú pensa que anant per separat el vot independentista
guanyarà més vots, s’equivoca de mig a mig. Només s'explica des d'una visió
partidista i d’anàlisi antiquada del moment.
Permeteu-me un exemple. Dos generals romans tenen al seu davant un poderós
exèrcit. Com us sembla que convindria plantejar la batalla, unint el dos
exercits romans en un de sol i que els dos generals acordessin l’estratègia
conjuntament, o bé que cadascun d’ells, amb el seu exèrcit preparés la seva
estratègia. Si l’exèrcit contrari és poderós, no hi ha cap mena de dubte de què
convindria fer. Per això Juli César ja va dir: “Divide et vinces”.
Si aquest cop ERC s’equivoca i no dóna suport al pla del President s’enfonsarà
el futur d'aquest país i, de retruc, però ben merescut, s'haurà acabat ERC.
Deixem que el paper de “ser o no ser” el segueixi fent ICV, amb ells n'hi
ha prou i de sobres, no cal que ERC els faci companyia.
En el cas que, com a conseqüència d’un raonament més que perfecte, no hi
hagués acord i suma, us demano que feu un exercici teòric, però possible. Imagineu-vos
una carta d’agraïment que, amb tota versemblança, un "señor de
Galicia" que fa poc ha estat a Barcelona un parell d'hores, podria
escriure al Sr. Junqueras agraint-li els involuntaris serveis prestats.
Espero que tothom s’adonarà del disbarat que es podria fer i s’acabarà
donant suport, clarament i lleialment, sense fer el ronsa, al Pla del President
Mas. En moments com els actuals, si cal cercar raonaments per justificar certes
decisions, és que no es té raó. En aquests moments o l’explicació s’entén a la
primera o és que està equivocada.
Fins d'aquí uns quinze dies.
F. Ponsatí i Carles Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Nosaltres hem fet l'exercici de carta que us proposem.
CARTA DE … AL PRESIDENTE DE ERC
Apreciado Sr.
Me gustaría expresarle mi más profunda preocupación por la situación que se
está viviendo en Cataluña. Como usted ya sabrá porque así lo he manifestado
públicamente en varias ocasiones, creo que Artur Mas ha abandonado el sendero
del sentido común y llevado por una insensatez sin precedentes en un presidente
de la Generalitat, pretende arrastrar a los catalanes a un callejón sin salida
que solamente puede acarrear consecuencias negativas.
Me parece tan sorprendente como inaudito que el rotundo fracaso que
significó el 9-N no haya servido para que el señor Mas entrara en razón, sino
que su reflexión posterior a la citada fecha le llevara a pronunciar la
conferencia del pasado martes en la que, una vez más, demostró su miopía
política ignorando la voluntad de la gran mayoría de los catalanes y amenazando
con la convocatoria de unas elecciones plebiscitarias que solamente traerían
más desgobierno, inestabilidad y división entre la población catalana.
Es precisamente el contenido de la citada conferencia el que me ha llevado
a tomar la decisión de escribirle para transmitirle en nombre de todos los
españoles mi esperanza de que tal y como ya ha dejado usted entrever en sus
declaraciones, el partido al que representa no va a cometer el que, sin duda,
sería un error de consecuencias imprevisibles para la unidad de España, y no
apoyará la lista única propuesta por Artur Mas.
Llegado a este punto permítame señor Junqueras que apelando a la mayor
discreción por su parte, le transmita la mayor de las preocupaciones al
respecto. Mi mayor temor es que, como propone Mas y según tengo entendido con
el apoyo de la Asamblea Nacional Catalana, los partidos catalanes que defienden
la secesión de Cataluña dejen al margen sus diferencias ideológicas y unan sus
fuerzas en una lista única.
Mi obligación es la de rogarle encarecidamente que se mantenga usted firme
en su posición de no apoyar la propuesta de Artur Mas. A este efecto quiero
remitirme al título de su conferencia “Tiempo de decidir, tiempo de sumar” y
apelar a su sentido de la responsabilidad y a su buen juicio para que, pensando
en salvaguardar la inquebrantable unidad de España, tome usted la mejor decisión,
que no es otra que la de restar apoyos a la desbocada propuesta del presidente
de la Generalitat.
Reciba un cordial saludo.
Firmado: Que cadascú hi posi el nom que li sembli més coherent amb el text.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada