dilluns, 1 de desembre de 2014

EN POLÍTICA HI HA ERRORS QUE ENFONSEN UN POBLE

Estic convençut que ERC, al final, s’afegirà a la proposta del President, això sí, demanant per parlar-ne perquè, possiblement  caldria completar-la amb el que s’hauria de fer en el cas que Espanya es negués del tot, malgrat les pressions internacionals, a negociar.

Amb les notícies de dissabte vaig quedar desconcertat. Sembla que a la reunió de càrrecs que va fer ERC, la proposta majoritària va ser la d’anar en llistes separades.

Suposo que s'han tornat a equivocar com va passar amb el nou 9-N, i després van haver de rectificar cuita-corrents.

El 9-N vaig ser en una mesa, com molts altres milers. Els dies posteriors he estat, una colla de dies, a la mesa de la Generalitat a la plaça Pompeu Fabra de Girona, i l'única cosa que he vist i sentit ha estat: Suposo que s'entendran, veritat? Aniran junts, veritat? I tot coses per l'estil.

La majoria de la gent no entén de subtileses, però sí que entén d'objectius i de la supervivència del país.

A part que l’anàlisi que sembla que porta a dir que s'obtindran més vots anant per separat és d'un nivell de desconeixement de com funcionen els grups humans que fa feredat. L'anàlisi s'ha fet amb paràmetres normals i, en la situació actual, de normal, no hi ha res de res. 

El que puguin haver comptat els partits té moltes possibilitats d’estar del tot equivocat, i el nou 9-N ho ha demostrat. Es va demostrar quan en una setmana s'hi varen presentar més de 40.000 voluntaris.  Es va tornar a demostrar amb els més de 2.300.000 votants. Es va demostrar amb cada cara d'il·lusió, en el moment de dipositar el vot, de cadascun d’ells.

Si des d’ERC es mira la situació actual amb les eines del passat, ja n’hi ha per llançar el barret al foc. La situació actual d’il·lusió general no es pot analitzar amb les eines ordinàries. L'anàlisi correcta és que anant junts sumem, i quan se suma, en una situació d’il·lusió i de catarsi col·lectiva, com l'actual, s'arrasa.

Per això, si algú pensa que anant per separat el vot independentista guanyarà més vots, s’equivoca de mig a mig. Només s'explica des d'una visió partidista i d’anàlisi antiquada del moment.

Permeteu-me un exemple. Dos generals romans tenen al seu davant un poderós exèrcit. Com us sembla que convindria plantejar la batalla, unint el dos exercits romans en un de sol i que els dos generals acordessin l’estratègia conjuntament, o bé que cadascun d’ells, amb el seu exèrcit preparés la seva estratègia. Si l’exèrcit contrari és poderós, no hi ha cap mena de dubte de què convindria fer. Per això Juli César ja va dir: “Divide et vinces”.

Si aquest cop ERC s’equivoca i no dóna suport al pla del President s’enfonsarà el futur d'aquest país i, de retruc, però ben merescut, s'haurà acabat ERC.

Deixem que el paper de “ser o no ser” el segueixi fent ICV, amb ells n'hi ha prou i de sobres, no cal que ERC els faci companyia.

En el cas que, com a conseqüència d’un raonament més que perfecte, no hi hagués acord i suma, us demano que feu un exercici teòric, però possible. Imagineu-vos una carta d’agraïment que, amb tota  versemblança,  un "señor de Galicia" que fa poc ha estat a Barcelona un parell d'hores, podria escriure al Sr. Junqueras agraint-li els involuntaris serveis prestats.

Espero que tothom s’adonarà del disbarat que es podria fer i s’acabarà donant suport, clarament i lleialment, sense fer el ronsa, al Pla del President Mas. En moments com els actuals, si cal cercar raonaments per justificar certes decisions, és que no es té raó. En aquests moments o l’explicació s’entén a la primera o és que està equivocada.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí i Carles Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”



Nosaltres hem fet l'exercici de carta que us proposem. 




CARTA DE  …  AL PRESIDENTE DE ERC
Apreciado Sr.
Me gustaría expresarle mi más profunda preocupación por la situación que se está viviendo en Cataluña. Como usted ya sabrá porque así lo he manifestado públicamente en varias ocasiones, creo que Artur Mas ha abandonado el sendero del sentido común y llevado por una insensatez sin precedentes en un presidente de la Generalitat, pretende arrastrar a los catalanes a un callejón sin salida que solamente puede acarrear consecuencias negativas.
Me parece tan sorprendente como inaudito que el rotundo fracaso que significó el 9-N no haya servido para que el señor Mas entrara en razón, sino que su reflexión posterior a la citada fecha le llevara a pronunciar la conferencia del pasado martes en la que, una vez más, demostró su miopía política ignorando la voluntad de la gran mayoría de los catalanes y amenazando con la convocatoria de unas elecciones plebiscitarias que solamente traerían más desgobierno, inestabilidad y división entre la población catalana.
Es precisamente el contenido de la citada conferencia el que me ha llevado a tomar la decisión de escribirle para transmitirle en nombre de todos los españoles mi esperanza de que tal y como ya ha dejado usted entrever en sus declaraciones, el partido al que representa no va a cometer el que, sin duda, sería un error de consecuencias imprevisibles para la unidad de España, y no apoyará la lista única propuesta por Artur Mas.
Llegado a este punto permítame señor Junqueras que apelando a la mayor discreción por su parte, le transmita la mayor de las preocupaciones al respecto. Mi mayor temor es que, como propone Mas y según tengo entendido con el apoyo de la Asamblea Nacional Catalana, los partidos catalanes que defienden la secesión de Cataluña dejen al margen sus diferencias ideológicas y unan sus fuerzas en una lista única.
Mi obligación es la de rogarle encarecidamente que se mantenga usted firme en su posición de no apoyar la propuesta de Artur Mas. A este efecto quiero remitirme al título de su conferencia “Tiempo de decidir, tiempo de sumar” y apelar a su sentido de la responsabilidad y a su buen juicio para que, pensando en salvaguardar la inquebrantable unidad de España, tome usted la mejor decisión, que no es otra que la de restar apoyos a la desbocada propuesta del presidente de la Generalitat.
Reciba un cordial saludo.

Firmado: Que cadascú hi posi el nom que li sembli més coherent amb el text.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada