dimecres, 26 de novembre del 2014

LA CONFERÈNCIA DEL PRESIDENT (25-XI-2014)

Diuen que els pobles tenen els polítics que es mereixen, ells els trien i ells els fan fora. Aquest cop hem estat de sort, el President és un bon polític, un gran polític. Si us he de ser sincer no m’ho esperava pas. Sap copsar el pols del país. El que ha fet aquest últim trimestre fa que em refiï de les seves propostes i que és capaç de portar-les a terme.

El discurs del President Mas d’abans va ser del tot complet. Per ser més exactes, quasi bé del tot complet, va deixar alguns serrells per acabar de definir. Encara que pugui semblar estrany va deixar-ne una part important al rebost, la que correspondria a una pregunta semblant a: Què passaria si Espanya no volgués  negociar, si Espanya s’entotsolés en la seva negativa a la negociació, en les seves amenaces, en el menyspreu?

Malgrat pugui semblar un descuit, en a mi no m’ho sembla pas. Sinó que més aviat em sembla que no ho va dir perquè pugui ser ERC la que ho digui i pugui posar alguns carreus fonamentals en la construcció del procés que anem a encetar. Suposo que el camí que presenti ERC, en el cas d’una tancada en banda d’Espanya, seria acceptat, i així es podria integrar a la llista de país havent-hi aportat, també, una de les qüestions cabdals. 

Em sembla que, encara que ho digui el President, no hi haurà negociació, Espanya mai ha negociat res de res, i haurem de tirar pel dret, però ...

ERC hauria de recordar que sempre ha dit (des del moment de la seva fundació) que l’important no era com s’arribava a la independència, sinó arribar-hi, i que després ja ens espavilaríem.

Per tant, ara, l’important és pujar a la barca i començar a remar cap a Ítaca. Si ERC es fa el ronsa com va passar amb la proposta del nou 9-N (va trigar una setmana a reaccionar positivament), malament rai! Cada dia que passi seran milers de futurs vots que es perdran.

Veient la imatge seriosa i aparentment desanimada del Sr. Junqueras durant l'acte, que ni quan el clam d’independència va ser unànime es va eixorivir, em va saber greu. És un bon pedagog, però ahir li va faltar cintura política i saber estar. Ahir no era el moment per mostrar desànim, ni desgana cap allò que s’explicava. Fins i tot des del desacord. Eren i són propostes importants, ben ordenades, clares i ben presentades.

Que des d’ERC es voldria fer d’una altra manera, molt bé, però la presidència de la Generalitat no és a les seves mans i, per tant, pertoca al President Mas fer les propostes que consideri més eficients i més d’acord amb la voluntat del país. A ERC li toca posar, sense angoixar amb presses innecessàries, algunes condicions o camins per si de cas les coses no surten com el President preveu.

La imatge cap el món és molt més potent amb una llista transversal i sòlida que no pas amb llistes diverses. I el país no s’enfonsarà pas amb un govern provisional per un any i una mica més. Després, depenent del resultat del referèndum i de  l’actitud d’ara serà, o no, el moment d’ERC.


Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada