dilluns, 17 de novembre del 2014

SEGUR QUE M’EQUIVOCO

Em sembla que des de fa uns dies està passant el que em temia que passaria, i no m’estic referint a una llista conjunta, que hauria estat un cop de puny i d’imatge realment potent, sinó a les diferents rutes que tenen traçades els dos primers partits, CDC i ERC

Sembla que CDC voldria que després de les eleccions, que és un escenari nou, es tornés a visibilitzar, sobretot per la comunitat internacional, la situació continuada d’encastellament d’Espanya i la seva nul·la predisposició per negociar res. A partir d’aquí es podria anar a la declaració d’independència.

En canvi, sembla que ERC no voldria saber res de res de donar una altra oportunitat de negociació a Espanya, encara que l’escenari sigui nou. Segurament “Gat escaldat de l’aigua tèbia en fuig”. Sembla que voldrien anar cap a la declaració d’independència o, com a mínim, a començar a muntar seriosament estructures d’estat.

Hi ha la possibilitat de concordar totes dues voluntats: Després de les eleccions es poden posar condicions per a una negociació en un temps acotat i d’igual a igual. En cas de resposta negativa o nul·la -que és el més esperable-, declarar la independència. (Si reculen dos articles hi trobaran el text complet).

Hem de tenir en compte que, si no hi ha cap declaració de sobirania que doni força jurídica al que vindrà després, és impossible començar a muntar seriosament cap mena d’estructura d’estat. Voler-ho fer sense que abans no hàgim fet una declaració d’independència que pressuposi la creació, per part nostra, d’un altre marc jurídic no és raonable, perquè la capacitat de decisió legal continuaria residint en Espanya i no pas en el nostre Parlament.

Amb una declaració d’independència els funcionaris quedarien absorbits en el nou àmbit jurídic i no haurien de triar.  Només ho farien els que volguessin continuar servint els interessos espanyols.

Hi ha una altra cosa molt important, la imatge pública internacional de Catalunya. Em sembla que si realment es vol que des de fora ens acabin donant la raó, cal que, després de les eleccions quedi del tot clar que Espanya continua sense voler negociar res de res. Aleshores, i no pas abans, seria el moment de fer la declaració d’independència i forçar-los a negociar d’igual a igual.

Si algú té un full de ruta traçat des de fa temps, que l’arraconi. Han canviat moltes coses i hauria de reprogramar la ruta del seu GPS, no pas la destinació.

Sóc conscient que el temps no ens va a favor perquè s’han d’aclarir moltes coses per després de les eleccions. No n’hi ha prou amb un punt als programes, cal un acord sobre què es farà, com es farà i quan es farà. Aquest acord ens és del tot indispensable, és necessari que tots baixin del seu “burro-partit” i pugin al ruc català que segur que els aguantarà. 

Deixeu-m'hi afegir una frase que el Quixot li diu a Sanxo: "Ladran, luego cabalgamos".

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada