TOCARÀ ALS POLÍTICS

Després d’aquest proper onze de setembre, nosaltres, allò que se’n diu societat civil, ja haurem fet per tercera vegada el que s’havia de fer i ho haurem fet ben fet, sumant. Després ja no ens tocarà a nosaltres decidir les properes passes.

Segurament a més d’un li pot semblar que el més adient és que el dia 9-N, sigui com sigui, hi hagi votació. No és aquest el meu parer, la votació ha de ser formal i, per tant, li pertoca al President decidir-ho. Tant si és que sí, com si és que no.

En el cas que fos que no, només hi tinc un però. No em semblaria bé ajornar la votació, fixar una altra data. Espanya no canviarà mai de parer. Un nou temps de negociació no donarà cap mena de resultat. Una negociació de tu a tu va contra la seva manera de ser, contra la seva història.

És possible que el President dubti, és humà. Potser per ajudar-lo a decidir-se, malgrat la més que previsible oposició del TC, hi podrien ajudar dues actuacions en clau de país.

* Que el President, acompanyat de tots els partits que donen suport a la consulta fes un comunicat oficial des de Palau.  Com varen fer amb la pregunta.

* Si el President ho considera convenient, que ERC entri simbòlicament al govern, amb una conselleria política creada expressament, una conselleria que representés la unió de la intenció de tots els ciutadans i la coresponsabilització i suport al President en allò que acabi decidint, fins i tot si al final és que no i hem d’anar a unes plebiscitàries.

Si és necessari i els partits no són capaços de fer, com a mínim la primera proposta o semblant, potser que deixin de dir que hem de ser els ciutadans els qui hem forçar la consulta. Nosaltres ja ho hem fet fins a on podíem. Ara comença a ser hora que els polítics s’espavilin i donin la cara. No volem que es tirin els plats pel cap, sinó compromisos comuns clars i que sumin.

I si el dia 9-N no podem votar, doncs que sigui el seu torn. Que es convoquin eleccions. Que quedi clar que no els demanem que muntin una llista unitària, no és la solució i només ho complicaria tot, però sí que cal que es mullin clarament dient què en pensen i què pensen fer davant d’una proposta parlamentària de Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

Una DUI també és una manera prou clara de trencar la legalitat espanyola. Ja sé que no els agrada als partits perquè s’han de mullar i parlar clar, i també entenc la necessitat de votar, per això proposaria que al cap d’una setmana o quinze dies de la DUI es fes  un referèndum per avalar la decisió.

Que quedi clar que prefereixo votar el 9-N però, sigui quina sigui la decisió, em sembla que toca donar suport a qui va al davant, al President.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”