EL NOSTRE FUTUR ENCARA S’HA D’ESCRIURE

Amb el passat no hi podem fer gaire res, com no sigui tenyir-lo al nostre gust, amb el present en fem el que podem i, amb el futur, ara, no hi podem fer res de res, però tenim un avantatge, podem posar-hi il·lusió i ganes, i treballar perquè el present sigui els fonaments del futur que volem.

Això és el que els costa d’entendre als espanyols, ells actuen com si pensessin que el futur ja està escrit, que ja està decidit, i això és el que els fa ser tan inflexible i tan poc adaptables.

No tenen confiança en el present, no consideren que el present creï els fonaments del futur, per a ells és al revés, el futur ja està escrit i, per tant, condiciona el present. No és pas res d’estrany que siguin una gent amb tan poca il·lusió. Per què s’han d’esforçar si el futur ja està escrit?

És evident que cada vegada que treuen el «Sant Cristo Gros» de la constitució ho fan perquè no veuen la possibilitat d’un futur diferent. Que trist!

Com que són dues maneres de veure les coses tan oposades, les possibilitats d’entesa són pràcticament nul·les. Hem d’intentar fer-los entendre la nostra posició, però recomanaria que no hi perdéssim gaire el temps intentant-ho, no paga la pena, serà com picar ferro fred.

NO ÉS EL MATEIX DINTRE QUE FORA DE LA UE

No és mateix un nou estat d’Europa, que un nou estat dintre la UE.

Que hem de ser un nou estat d’Europa és un fet irrenunciable, però que hem d’estar dintre la UE, no ho tinc pas tan clar.

Si subscrivíssim un tractat de lliure circulació de béns i capitals, i adoptéssim l’euro com a moneda (i fins i tot sense adoptar-lo), em sembla que estaríem en molt més bona posició que no pas dintre la xarxa burocràtica de la UE.

La UE és una xarxa al grat dels estats poderosos i de les gran multinacionals, i nosaltres no serem ni una cosa, ni tindrem l’altra.

Jo em pregunto, quin benefici en traiem de situar-nos sota l’òrbita normativa directa de la burocràcia de Brusel·les? Quin benefici en treuen les petites i mitjanes empreses que són el 90 % del nostre país? O la nostra pagesia?

Potser ara no és el moment, però demanaria que abans de fer proclames d’integració i de posar-nos dogals normatius en base a un somni de fa temps, féssim una reflexió tranquil·la i sense apriorismes que ens ajudés a tenir clar perquè ens convé ser a dintre de la UE o no ser-hi (amb els avantatges, però sense els inconvenients més grossos).

UN ESTAT TÉ SENTIT SENSE ADJECTIUS

Ser un estat i poder decidir mínimament què en fem dels recursos disponibles té tot el sentit del món i no es justifica pas per si el resultat és un estat socialment més just o no.

De fet, estem construint un nou estat no pas per a nosaltres, sinó per als nostres fills i nets, i seran ells els qui decidiran com volen que sigui. Nosaltres hi ajudarem i hi direm la nostra, no faltaria plus, però seran ells els qui l’acomboiaran, el retocaran, el canviaran, se’l faran seu i el faran al seu gust.

Per tant, o s’està a favor del dret a decidir, independentment del resultat, i s’està, o no, a favor de ser un estat, independentment dels adjectius.

Fins la setmana entrant.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.