És cert que en Puigcercós el va putejar (l’expressió més correcta ens sembla que és aquesta) però ara, precisament ara que el president del partit està havent de beure la seva pròpia medecina (de quedar en segon pla), ara és quan en Carod decideix fotre el cop de porta.
No és pas només en Carod, sinó Solidaritat, Reagrupament, el Pi, ... tots investits de puritanisme i pressa, molta pressa. No cal que Espanya s’inventi res per desmuntar l’independentisme organitzat perquè ja ens ho fem solets i, encara que s’ofenguin, hem de dir que sembla que els facin la feina, perquè una bona manera de desmuntar un projecte és elevar-lo a la perfecció, fer-lo impossible, demanar-lo per ja!
Fins quan haurem d’aguantar unes persones que es creuen insuperables, imprescindibles i petits déus?, fins quan haurem de patir per canviar els dirigents, de qualsevol nivell del partit, perquè si ho fem ens exposem a un terrabastall ?, fins quan haurem de veure com les rabietes d’uns i el seguidisme d’altres va desmuntant la feina feta? fins quan haurem de refer l’edifici perquè algú s’ha cregut prou important com per pensar-se que és imprescindible i que s’ha de fer el que ell vol?
Doncs ja n’estem tips i farts de tants petits cacics i de tants egòlatres, tan difícil és d’entendre i acceptar que si perds la confiança de la majoria per a dirigir ERC et retiris discretament a un segon pla i al cap d’un temps tornis a provar si et fan confiança?, i si no te la fan calla i ajuda a fer pinya, perquè l’important no ets tu, ni les teves vanitats, ni les teves genialitats, sinó l’objectiu: fer de Catalunya un estat més dins d’Europa.
I encara que sembli estrany, en aquest objectiu ens hi trobem tots, els del cop de porta i els pencaires silenciosos.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada