UN ASSETJADOR

El que ha fet el jutge de la sala segona del TS, Sr. Marchena, de coaccionar “dissimuladament” als funcionaris que havien de decidir sobre la situació dels presos polítics té un nom: ASSETJAMENT PSICOLÒGIC

Els assetjadors mai solen fer atacs directes, sempre són d’aquells de les mitges paraules, de jo passava per allà (a veure si no podré caminar per on em sembli), de perquè escoltava (a veure si no podré tenir la llibertat de dir el que em sembli), jo no em referia a ... (són imaginacions seves).

És molt difícil de provar l’assetjament, i encara més si és psicològic, que és el que jo diria que està fent aquest jutge, i ell ho sap perfectament.

De fet, qui serà el maco que s’atrevirà a dir que el que el que ha fet és el que estic dient que és: un assetjament  psicològic, una persecució (dissimulada, això sí), un què s’han cregut aquesta colla que es pensen que podran fer el que vulguin per molt que la llei els ho permeti, jo sóc qui diu com s’han d’interpretar les lleis i, per tant, jo sóc la llei, i els aviso que m’estic emprenyant, que ja n’hi ha prou, que si he pogut reconvertir una manifestació legal en un alçament contra l’ordre constitucional i ningú s’ha atrevit a portar-me la contrària,  podré reconvertir una deliberació i un acord, d’uns funcionaris, en una desobediència, en una extralimitació i, per tant, si vull, en una prevaricació.

Ara bé, jo hi afegeixo, si alguna de les persones que podrien ser a casa i per la seva coacció es queden a la presó  s’encomana i es posa malalta, i ja no en parlem de si es mor, de qui serà responsabilitat? Segur que el sr. jutge serà el primer de dir: En a mi no em mireu, jo no he fet res que els hagi obligat a quedar-se a la presó, la decisió ha estat d’uns funcionaris.

En Ponç Pilat també ho va fer, i no pas per això se l’ha considerat menys responsable.

F. Ponsatí

Catalunya, 3 d'abril de 2020

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

EL ÚNICO DISCURSO SINCERO SERIA:

Si hemos hecho y decidido lo que hemos hecho y decidido ha sido para salvaguardar la unidad de España. 

Todos sabemos que estos dos últimos años la Generalidad ha estado siempre intentando aumentar sus competencias y, poco a poco, situarse en una posición que le permitiera forzar una negociación.

Con la llegada del coronavirus 19, han aprovechado la situación para hacer un nuevo intento de mostrarse al mundo como algo diferente al resto de España y, por eso, cuando pidieron cerrar Cataluña les dijimos que no, senzillamente, tenian que ser como los demàs y tenian que hacer lo mismo que los demàs, no era assumible, para la unidad de España, que hicieran algo diferente, por mucha,teórica, justificación científica que aportaran.

Por eso, también, cuando pusimos aquellos anuncios “A este virus lo venceremos unidos”, pusimos en amarillo “este virus” que, a la vez que hacia referencia al Covid-19 lo relacionaba com el color amarillo que han estado usando los independentistes.

También, por eso, deplegamos al ejercito, y en las ruedas de prensa sale la guardia civil i el ejercito, senzillamente les recordamos, a los independentistas, que la fuerza està de nuestra parte, y que no permitiremos veleidades separatistas, ni frente al Covid-19, porqué cualquier propuesta que venga de Cataluña està pensada y hecha para menoscabar la fuerza y la unidad de España, y todo ello lo hacemos a pesar que, teóricamente, ponga en peligro algunas vidas, porqué la unidad de España es un bien superior, y todo buen español lo entiende así.

Desde el territorio sometido, 27 de marzo de 2020

AL SERVEI DE QUI ESTÀS?

Sr. Sánchez Castejón, al servei de qui estàs, perquè no hi ha qui t’entengui. És cert que has optat per fer d’una manera de fer molt semblant als britànics, o sia que si es mor gent, doncs no passa res, és llei de vida.

Sí, és cert i tindríeu tota la raó si fóssim al segle XIX o a l’Edat Mitjana, però no hi som, i ara la gent compta. Qui són aquests vostres “savis” que us recomanen que poseu l’economia per davant de les persones, que no us adoneu que com més duri aquesta crisi personal, aquesta pandèmia, més difícil serà que es recuperi l’economia? I per una altra banda, que us penseu que no us farem responsable de les morts evitables? Gent que es morirà perquè sou un inepte i un ignorant, tot plegat ben daurat amb una cara maca i un parlar buit.

Està clar que per una altra banda em sembla que “las fuerzas vivas de España”, els qui manen de veritat, estan fent un experiment per retornar-nos al bon camí, per fer-nos més obedients, per tornar a posar a l’altar la “España, Una, Grande y Libre”, només així s’explica la deixadesa que mostreu amb el material, la imposició d’anar a treballar malgrat el risc evident d’encomanar el virus a tothom, el menyspreu cap aquells que us porten la contrària, la necessitat d’imposar un pensament únic derivat de “Todos unidos”, del vostre discurs patriòtic i enaltidor de “las virtudes españolas”, el desplegament de l’exèrcit, la manca de mesures eficients per a permetre el confinament total a excepció de les empreses indispensables, la manca d’ajudes immediates per als petits i mitjans empresaris i autònoms,... 

Vaja, que sou un inútil pel poble, per la gent, i un fidel servidor de la corona i dels qui manen. De fet, el que esteu fent és preparar el terreny perquè torni a governar la dreta, aquest cop, la dreta encara més reaccionària. Gràcies, segur que us espera un seient en alguna de les grans empreses de l’IBEX.

I nosaltres, potser comença a ser l’hora que ens plantegem, encara més seriosament, què carai hi fem amb aquesta gentussa reaccionària i enyoradissa de gloriosos temps passats, i d’una punyetera vegada deixem de ser els seus serfs.

F. Ponsatí

Catalunya, 23 de març de 2020

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària. Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

MENTRE SIGUEM “ESPAÑOLES”, NO HI HA RES A FER-HI

Senzillament, el pensament o, si voleu, la manera de fer, que vindrien a ser el mateix, del govern “español” ens porta a poder dir que el que s’està fent és semblant a: A estos catalanes, nada, ni agua (mientras podamos).

Per a ells qualsevol cosa que sorgeixi d’un independentista no és ni escoltable, es rebutja sense ni tan sols sentir-ho, perquè primer de tot és la “unidad de España” , i aquests independentistes volen trencar España i, per això res del que puguin dir o fer pot ser bo, perquè van contra la idea suprema, i ningú que vagi contra la idea suprema pot fer alguna proposta positiva, vàlida.

No em direu pas que el que estan fent, fins i tot amb la seva pròpia gent, la de Madrid, no és un atemptat contra la racionalitat, un atemptat contra la vida de les persones, un atemptat encobert o , potser, només inconscient, és cert, perquè només des de la ignorància, volguda, potser? es pot ser tant i tant incompetent i no haver aïllat i confinat Madrid, i tot, només per no haver-nos de donar la raó i haver de confinar Catalunya.

Tot sigui per no haver de donar la raó als catalans, que són el dimoni de la “nación”, els responsables de tots els mals. L’actitud del “gobierno de España” cap a nosaltres només és explicable si és que se’ns considera que som com un mal que cal eradicar, arrancar, destruir, perquè si de veritat se’ns considerés espanyols se’ns faria una mica de cas, se’ns escoltaria i sens ajudaria, però si us ho mireu fredament us adonareu que estan fent tot el contrari, mentre poden fer-ho. No us fa la sensació que quan acaben les rodes de premsa només els falta cridar: “Arriba España”, i més d’un diria: “Viva Franco”.

Per tant, ja ho sabeu catalanets que encara us sembla que hi ha alguna cosa a fer amb España, aneu aprenent les lliçons, bé potser ja no sou capaços d’aprendre res, i feu com aquell ase que com que sempre havia estat fent girar la sínia, quan es va veure lliure es va adonar que no sabia fer res més, i va continuar enganxat a la sínia, perquè sinó com s’ho faria per menjar?

F. Ponsatí

Catalunya, 21 de març de 2020

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

M’HA COSTAT, PERÒ L’ENTENC (Pedro Sánchez)

No entenia què li passava, ni que volia, en Pedro Sánchez, President del govern d’Espanya i mandamàs oficial, i al final l’he entès, em sembla.

Està fent el mateix que fa en Borís Johnson a la Gran Bretanya, deixar que el virus s’escampi i que es carregui a tot aquell que trobi una mica feble, i així els qui quedin quedaran vacunats, temporalment, com a mínim, de forma natural i, de passada, com que molts dels que es moriran seran gent gran, tot això s'estalviaran en pensions, assistència social i sanitat. Vaja, que, des del seu punt de vista, al final, el virus de la corona els haurà fet un favor.

O sinó, com s’explica que prengui les decisions que pren. D’acord que és un magnífic ignorant, per això fa de polític, i que s’ha envoltat d’experts (ells en diuen així) que no en tenen ni idea de què cal fer per sortir-ne el més ben parats possible d’aquest virus de la corona.

També és veritat que no s’ha atrevit a fer-ho tot igual que els britànics, perquè ha hagut de tancar els centres educatius i alguna cosa més però, això sí, tothom ben enxubat a treballar, a veure si, quan torneu a casa, passeu el virus de la corona als avis, i ens podem estalviar alguna pensió.

Sort que el nostre govern té molt més seny que el dels forasters, i tota la ciutadania que ha pogut li ha fet més cas que no pas al govern foraster, perquè sinó hauríem anat ben venuts, o potser és això el que, inconscientment, volien, que quants més catalanets agafessin el virus menys preocupacions tindrien i, per això, no han deixat que ens tanquéssim a casa (tancant les empreses), ni tancar el país (no fos cas que fos una bona solució). No, no pot pas ser, seria ser molt malpensat, encara que ja han passat els quaranta anys de rigor i ja tornava tocar bombardejar, d’alguna manera, Catalunya.

F. Ponsatí

Catalunya, 18 de març de 2020

Una de les nostres feines, immediates, és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.

EL MEDIADOR-RELATOR

No sé si una proposta com la que faig tot seguit podria anar bé per desencallar la figura del "mediador - relator", encara que em sembla que podria complaure tots dos governs, si hi hagués una mica de bona voluntat.

És una figura, però no té perquè ser només una persona, cada part podria designar una persona de prestigi o de reconeguda integritat i imparcialitat, que a més podria formar part de cada comissió com una figura "secretari", sense veu ni vot i, per tant, no caldria fer-ne propaganda. Dient que els dos governs ja han trobat la manera d'entendre's en aquest tema, n'hi hauria prou.

La feina d'aquestes persones seria posar per escrit, de forma consensuada, però lliure, els acords del dia i les propostes que haguessin sortit a la taula de negociació, encara que només fossin idees no gaire concretades. Ells dos només farien de notaris i ajudarien a centrar els temes al començament de cada sessió.

Felip Ponsatí

Una de les nostres feines és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.