FER REPÚBLICA
Per a poder continuar corrent la
nostra llarga marató ens hauríem de preocupar de no parlar tant, el silenci va
bé per a la reflexió, i començar a anar eixamplant la República.
De moment, i durant força temps, no
podrà ser una República jurídica, però cal que sigui una República social i
justa, una República cohesionadora i convivencial, una República solidària i
col·laborativa, una República que valori els drets humans i els exerceixi, una
República científica, musical i ecològica, una República sense diferències
econòmiques per raó de gènere, una República on els infants no s’hagin de
separar de les famílies a cap edat, una República amb un -encara millor-
sistema públic docent, sanitari, científic ..., una República centrada en
els municipis i al servei dels ciutadans (no oblidem el pes econòmic i polític
de les diputacions i dels ajuntaments) i, cohesionant-ho tot, una Generalitat
amb pensament i actes republicans.
Com podeu comprovar no hi poso gaire
res que no sigui possible, ni tampoc que no s’hagi començat a fer, recordeu que
som a mitja cursa i és fàcil que les forces ens fallin, a partir d’ara, per
acabar la cursa més important de la nostra vida com a poble, a més de la força
física, ens cal una gran força mental, una gran capacitat de constància i
esforç, i anar eixamplant la pinya, el folre i les manilles que ens han de
permetre aixecar el nostre magnífic castell republicà de gamma extra.
COSES QUE POTSER PODEM CANVIAR
Independentment del 155 i les seves
conseqüències, i allò que decideixin els “jutges imparcials”, i malgrat les
moltes barrabassades jurídiques per part dels tribunals, hem de procurar trobar
les vies per assegurar el nostre futur com a poble, per assegurar els avenços
que anem fent.
Per estrany que us pugui semblar hi
ha alguns aspectes que l’estat espanyol no ha pogut tocar, i són aquelles
entitats i organitzacions que no depenien exclusivament de la Generalitat, que
estaven participades per altres territoris i, fins i tot, per altres governs. A
partir d’ara hem de procurar afinar molt més per a poder salvaguardar tot allò
que anem fent. No pot ser que cometem les mateixes equivocacions.
España ha demostrat que té molta
força física i jurídica, pot permetre’s rebregar tots els drets, fins i tot els
fonamentals, mentre toqui el rebre als catalans i a les institucions catalanes,
nosaltres hi hem d’oposar intel·ligència, diversitat i una participació
ampliada (fora de la jurisdicció oficial espanyola, si és possible), és més difícil de fer, però també és més segur. És com es va fer el referèndum de l’u
d’octubre o el que permet mantenir la Fundació/Institut Ramon Llull, i
d’altres.
A partir d’ara aniria bé que el
govern encarrilés, fixés les línies de futur i les accions prioritàries, però
que fos la societat la que s’organitzés per a fer-ho: associacions de tot
tipus, entitats, fundacions -algunes actuals i d’altres que s’hauran de crear
expressament-, ajuntaments, diputacions, ..., així assoliríem una societat molt
més republicana.
El govern hi posaria la fàbrica i
dissenyaria el motor però la societat el faria i hi posaria l’energia. Encara
que España ocupés un altre cop la fàbrica, el motor continuaria funcionant, com
ara, però amb –encara- més energia.
Tot plegat no és cap novetat, és el
que hem fet des de fa molt de temps, des del temps de la dictadura i des
d'abans: Escoltisme, CEC, Sindicats, IEC, Òmnium Cultural, Enciclopèdia Catalana,
Assemblea de Catalunya, Congrés de Cultura Catalana, Universitats, Escoles
d’Estiu, l’ANC, corals, esbarts, grups de teatre o organitzacions per a la
festa major, colles castelleres, penyes de futbol, gremis, fundacions i
associacions de tot tipus: científiques, culturals, ONG, professionals,
ecologistes, esportives, de veïns, ... (en aquests punts hi ha tota la
resta immensa de possibilitats).
Només ens cal continuar i
potenciar-ho una mica més, perquè fer República també és això i, com a toc
final de totes les iniciatives, fer una amalgama organitzativa que abastés tot
el territori, amb una formula barreja de Congrés de Cultura Catalana i
l’Assemblea de Catalunya. Mentrestant, i de forma immediata, el Parlament
posaria en marxa (un cop i un altre, si cal) lleis com la de pobresa
energètica, la de renda garantida, i d’altres de semblants que, més que lleis
socials, les hauríem de qualificar, ja en el seu títol, com a lleis per a
l’aplicació dels drets humans fonamentals.
Recordeu que com deia en Joan
Fuster, i em va recordar en Toni Soler en un article: La política que no fem
nosaltres la faran contra nosaltres.
Ara,
pensant en la dictadura judicial i que encara haurem de conviure una bona
temporada amb España, canviaré de tema.
UN
SISTEMA JUDICIAL QUE CAL REESTRUCTURAR
El
sistema judicial, la seva estructura, és franquista i, per tant, és un escull
–actualment insalvable- per assolir una mínima democràcia real. La seva
organització troncal i les seves prerrogatives, continuen sent –amb petits
retocs cosmètics- les mateixes que hi havia en el temps del dictador.
Els
jutges sembla que es pensin que estan tocats pel do de la infal·libilitat i,
per tant, el seu criteri és inatacable, intocable i ni tan sols se’n pot
dubtar, sembla que considerin que el que expressen en una sentència està per
sobre del bé i del mal. Doncs NO!
Els
jutges són funcionaris, “SÍ”, funcionaris com la resta de persones que
treballen a sou de l’administració (que mai hem d’oblidar que la paguem entre
tots) i, per tant, com a funcionaris han de respondre dels seus actes igual com
qualsevol altre funcionari i, encara més, perquè se’ls han atorgat unes
prerrogatives que d’altres no tenen i, per això, la seva responsabilitat social
encara és més elevada, i el seu rendiment de comptes encara ha de ser més clar
i transparent.
A
cap funcionari que no fos jutge, i potser policia espanyol, se li passaria pel
cap que allò que ha fet no pot ser criticat, ni posat en dubte. Els jutges
sembla que es pensin que tenen butlla per fer i decidir el que els sembli,
sense tenir en compte les repercussions dels seus actes i de les seves decisions,
fins i tot quan, amb les seves decisions, perjudiquen clarament ciutadans i
demostren, dia sí, dia també, que el seu punt de vista està per sobre dels
drets fonamentals de les persones, com està fent el Sr. Llarena i uns jutges
navarresos.
És
curiós que, a conseqüència de la sentència d’uns jutges navarresos, fins i tot
els peixos grossos de la cúpula judicial, demanin que se’ls respecti i que els
polítics no els critiquin perquè consideren que afecta la seva feina i a la
separació de poders. Però aquesta mateixa cúpula no ha dit res de res en sentit
contrari, quan des del poder judicial s’impedeix el normal funcionament de la
política. És allò de “Veus la brossa a l’ull del teu veí, però no veus la biga
al teu”.
No diuen res quan un dels seus pren decisions polítiques, fins i tot saltant-se els resultats electorals i impedint el nomenament d’un govern. Que tranquil i ben acomboiat que està el Sr. Llarena. És l’aplicació de la “Llei de l’embut”, o bé “Per a qui m’entra, per a aquí em surt i per a aquí em fa turutut”.
No diuen res quan un dels seus pren decisions polítiques, fins i tot saltant-se els resultats electorals i impedint el nomenament d’un govern. Que tranquil i ben acomboiat que està el Sr. Llarena. És l’aplicació de la “Llei de l’embut”, o bé “Per a qui m’entra, per a aquí em surt i per a aquí em fa turutut”.
Si
els jutges no han de fer un servei a la societat, protegint els drets
fonamentals dels ciutadans, per a què els volem? Si són funcionaris que no
funcionen, quin dret tenen a seguir en aquesta feina?
CAL
FER NETEJA (mentre hi hàgim de conviure)
Suposo
que ells es consideren la Raó Suprema, els pilars fonamentals de l’estat, però
no!, no són ni una cosa ni l’altra, i tampoc estan al servei de la ciutadania,
per tant, em sembla que és un bon moment de canviar l’organització interna i
adequar-la a l’estructura política general de l’estat, però no pas com ara, que
és el mateix de sempre però amb un lleu retoc cosmètic.
També
s’hauria d’aprofitar per enviar cap a casa a un bon grapat de teòrics
funcionaris que no funcionen perquè es creuen ungits per la veritat absoluta i,
alhora, tancar per sempre l’AN i remodelar de cap a peus el TS i les seves
funcions (no hauria de poder jutjar, sinó coordinar les sentències dels
diferents TSJ), sense oblidar l’estructura dels fiscals; els fiscals haurien de
tenir com a funció principal la defensa dels drets fonamentals dels ciutadans,
si no han de fer això no ens calen, perquè fer de xaiets obedients de les
ordres/indicacions dels polítics no és ajudar a fer un món més just, sinó un
món més obedient i menys lliure.
Deixo
de banda el TC, perquè ara em sembla més una representació de marionetes a les
mans de l’executiu i del rei que no pas un conjunt de persones que garanteixin
els nostres drets fonamentals .
F. Ponsatí
Ens cal una societat
futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible,
encara més participativa i solidària.
Des de l’escola del
futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que
la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir
la cohesió social, actual i futura.
Per començar a
assolir-ho ens cal que, com a mínim, TOTA la mainada quan acabi la
primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti,
comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit,
de forma socialment correcta. www.llenguaoral.cat
