TANCAMENT TEMPORAL DE CAIXA

La decisió del govern de no liquidar l’IRPF a l’Agència tributària espanyola, encara que sigui temporal, ens indica el camí que cal seguir, la creació d’una agència tributària catalana, i ja està.

Per aconseguir l’objectiu de recaptar tots els impostos ens cal l’eina, doncs mans a la feina.

És normal que els partits espanyols i les seves corresponents delegacions PSC i PPC, no hi estiguin d’acord, no faltaria més, ara només els falta dir que estem robant a Espanya.

Entenem la posició dels sindicats dels funcionaris i de tots els funcionaris i la seva queixa per la retenció prèvia d’allò que no s’ha cobrat, però encara estarien més carregats de raó si ho aprofitessin per demanar a la Generalitat que sempre els cobrés directament l’IRPF i que el liquidés a l’Estat quan li convingués i, encara millor, que s'ho quedés.

És un suggeriment.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

UNA ALTRA FRASE DEL PRESIDENT

També a l’entrevista amb la Mònica Terribas, el President en va deixar anar una altra d’aquelles que són per emmarcar.

“Ara no és pas el moment de demanar res perquè no hi ha cèntims.”

Si aquesta frase l’hagués dit un del PSC o un del PP ho trobaríem lògic, perquè per a ells primer és Espanya i després, si queda alguna cosa, Catalunya. Però sortida de la boca d’una persona que es vol President d’un país, malament rai!

Com es pot deduir és una posició totalment regionalista i dependent.

És com si digués, no és pas que els cèntims siguin nostres i que ens els robin, sinó que els cèntims són dels altres i nosaltres anem a demanar caritat, però com que no n’hi ha, no ens en donaran.

Ens sembla que l’objectiu hauria de ser la determinació d’un percentatge sobre el total dels impostos que es recapten a Catalunya i que l’estat en faci el que vulgui amb la seva part, és el seu problema, la resta és cosa nostra.

Considerem que aquest percentatge, amb tot inclòs, no hauria de passar del 4% i encara amb el detall de correcció de: sempre que no rebaixés la posició dintre la renda, que en aquest cas s’hauria de limitar al màxim possible sense baixar de posició i sense passar del 4%.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'Espanya.

LA FRASE DEL PRESIDENT MAS

El dia de l’entrevista de la Mònica Terribas, el President Mas va dir quan frase que, un cop rumiada, és per quedar-se ben glaçat: Un cop descomptats els serveis que l’estat fa a Catalunya s’hi afegiria un 4% per al fons de solidaritat.

Si es compta és una animalada.

Si us hi fixeu deixa la porta oberta que l’estat ens cobri qualsevol estupidesa que digui que fa, entre elles les ambaixades (que a nosaltres no ens serveixen pas per a res), l’exèrcit (per a què el volem si no el podem manar?, i encara que poguéssim!), els ministeris obsolets (que són una font de clientelisme i una bona  manera de fer-nos la punyeta) i els impostos corresponents a les obres que facin empreses amb seu a fora de Catalunya (que haurà triat el govern central) i que també pagaran els seus impostos a fora.

Amb el sistema de fer-nos pagar els serveis que l’estat faci a Catalunya, també ens encolomaran els impostos corresponents, no només de les obres –com l’IVA, sinó la part proporcional de l’IRPF dels militars, per posar un exemple, i tota la resta.

És evident que no hem de pagar aquests impostos perquè pagar-los pressuposa que l’estat ens detreurà unes quantitats per uns serveis i, a més a més, recuperarà uns cèntims que fa veure que queden a la nostra disposició però que després ens els cobra i, en molts de casos, seria una doble imposició que li permetria deixar-nos ben escurats

Seguint el fil del que va explicar, si fos com ell va dir, continuaria l’espoli fiscal perquè entre el 4% del fons de solidaritat i la resta (els serveis que, teòricament, fa l’estat), continuaria desapareixent el 8%, o més, dels nostres impostos.

Si entre tot fos el 4%, ja seria una altra cosa, però sinó, ja en pot dir pacte fiscal o el que vulgui que continuarem igual i l’espoli fiscal continuarà, però el President Mas podrà dir que ha complert el que havia promès, com a mínim aparentment.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

DEDICAT A LA LLIGA DEL BON MOT.

En la situació econòmica actual el fet de disposar d’una majoria absoluta és un llast i no pas un trumfo, perquè totes les coses que vagin malament no podran ser imputades a ningú més que al PP, però hi ha un agreujant; no li convé tenir cap front intern important obert, i no estem pas parlant d’actors socials, ni de vagues, sinó d’actors polítics que són els que tenen repercussió en els mercats (sobretot quan es posa en perill el mercat).

El que menys li convé al govern espanyol és tenir un front obert amb Catalunya perquè en el cas que es tanquin en banda o que ens vulguin fer passar amb bones paraules, unes serioses declaracions del President de la Generalitat dient que ja n’hi ha prou d’espoli fiscal i que, o bé ens asseiem a parlar seriosament i s'aconsegueix un pacte en un curt termini de temps o la Generalitat farà una consulta popular, consulta que seria interpretada pels mercats com el principi seriós de la via cap a la independència i faria petar tot el sistema financer espanyol i tindria com a conseqüència una patacada important a tots els mercats de la UE, i segur que el farien entrar en raó.

El President deia que si no negociaven faria una consulta, ara ja diu que “tranquils que la cosa va per llarg”, si és que es pensa que ens esperarem dormint el somni dels justos, va ben arreglat.

Em sembla que és un moment històric, molt més que no pas el que ens pot semblar aparentment i que depèn molt del Govern del país, però també dels partits independentistes d'aconseguir realment traspassar la cotilla espanyola.

Mentre el Govern faci la seva feina de forma seriosa cap el pacte fiscal li hem de donar suport en aquest camp, però alhora, hem d'anar retrobant les complicitats ciutadanes que en forma de pluja fina vagin explicitant de forma continuada que la situació econòmica actual és conseqüència de la crisi, però molt agreujada per l'espoli fiscal (digui el que digui l’alumna del col·legi de monges).

SENSE L’ESPOLI FISCAL JA ESTARÍEM SORTINT DE LA CRISI I NO CALDRIA FER LES RETALLADES. 

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

CiU i el futur

Sense atrevir-nos a demanar que CiU proclami la independència, ens sembla que després de la campanya que acaba de fer el que sí que se li pot demanar és que sigui mínimament coherent i que exigeixi el “pacte fiscal” i el respecte per la llengua.

El pacte fiscal, sense inventar-nos res, ens sembla que hauria de voler dir que la Generalitat recull tots els impostos i que el màxim que es passa a Espanya és el 4% , que ja és una animalada, perquè qualsevol altre percentatge més alt pressuposa continuar amb l’espoliació, més suau potser, però continuar-la.

L’altre front que Espanya no hauria de poder traspassar és el de tot el que fa referència a la llengua i a la cultura i, si han de canviar la seva constitució per a poder-ho fer, que la canviïn.

Si CiU no és capaç de posar aquests dos llistons, i posar-los sobre la taula d’una manera ferma, més val que es retiri.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Ens cal disposar d'energies netes i renovables. 

PROPOSTA DE SISTEMA DE VOTACIÓ

Canviar el sistema electoral és complicat perquè tothom procura portar l’aigua cap el seu molí, per això la nostra proposta no toca per a res l’estructura que hi ha dissenyada, així no s’haurien de discutir inútilment, però dóna un nou sentit al vot.

La manera de votar hauria de ser molt semblant a l’actual, però fent-ho com ho proposem, no es perdrien tants vots, perquè fins i tot aquells que votessin a partits que és previsible que es quedessin sense representació, si volguessin, podrien donar valor de representació al seu vot.

Es tractaria que es fes una votació doble en una mateixa papereta, la primera opció i la segona opció, si la primera opció es quedés sense representació, els vots, s’afegirien a la segona opció.

Fent-ho així hi hauria un gruix important de vots que no es perdria i el resultat final representaria molt més fidelment el que volen els votants.

El sistema actual és tant limitador perquè els partits no volen saber què pensa la ciutadania, sinó que el que volen és rebre el sagrament que els ungeix com a elegits, independentment del que pensin els votants, per això només pregunten de tant en tant i esperen una resposta acrítica, quan de fet molts vots són determinats per «és la proposta menys dolenta».

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

GRÈCIA I CATALUNYA

Algú se n’ha adonat que el famós segon rescat de Grècia de 8.000 milions d’euros, que fa anar de corcoll a tothom i que tot plegat està a punt d’ensorrar els mercats i que ara sembla que quedarà congelat, és LA MEITAT del que Espanya se’ns queda cada any?

Algú ha comptat que els famosos 100.000 milions d’euros amb que és vol recapitalitzar TOTA LA BANCA EUROPEA ÉS EL QUE ESPANYA SE’NS QUEDA EN SIS ANYS?

Algú dia ens adonarem que, a més a més de pagar el beure a tot l’Estat, any rere any, som  cornuts i ens deixem prendre el pel?

Mentrestant nosaltres amb retallades, amb un atur de cavall i amb una merdeta de govern que no s’atreveix a plantar cara i actua com si el dèficit fiscal, la llengua o la cultura fossin negociables.

Si us entreteniu a escoltar els espanyols –d’aquí i de fora- ni parlar-ne del pacte fiscal, i això que, en el millor dels casos, serà una porquerieta comparat amb el concert dels bascos.

Fins i tot amb pacte fiscal és evident que no anirem bé mentre estiguem lligats a Espanya.

Si algú dubte que som una potencia econòmica, esportiva i cultural que llegeixi els diaris, miri la tele o escolti la ràdio i després  faci quatre  números, i s’adonarà que defensar, des d’aquí, el fet de continuar formant part d’Espanya és una collonada o una broma de mal gust.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.