EL PRESIDENT COMPANYS

El president Companys i el president Maragall sempre ens han semblat persones amb uns temperaments relativament semblant (d’iguals mai n’hi ha). Tots dos eren arrauxats i a vegades parlaven i després pensaven, però resultava que el que deien els sortia tant i tant del fons del cor que l’encertaven quasi bé sempre.

El president Companys era, de fet, espanyolista i havia arribat a ser ministre de la Marina espanyola, ara bé, quan va caldre defensar la nació i les seves institucions ho va fer de forma decidida i, fins i tot, enfrontant-se a l’exèrcit ell sol, com va passar a l’octubre del 1934.

Després de la sublevació dels generals feixistes del juliol del 1936, va fer quelcom que semblava impossible, aconseguir que els que havien rebutjat tota forma de govern durant setanta-cinc anys, la CNT (Confederación Nacional del Trabajo), entressin al govern i ajudessin a mantenir la cohesió social del país.

Durant el primer any de la guerra, aquí es varen fer moltes animalades. De la mateixa manera que si destapem una ampolla de xampany de forma busca surt disparat enlaire el tap i el xampany, i és inevitable que se’n vessi.

El president Companys el que va fer –després de la primera envestida - va ser ordenar tot aquell caos i anar creant estructures d’estat que permetessin enfrontar-nos a l’exèrcit feixista però, quan vàrem perdre, els feixistes que eren els qui amb el seu cop d’estat havien fet saltar pels aires el tap (després de molts anys sacsejant l’ampolla) , aquells mateixos, el varen condemnar per no haver aconseguit que el xampany no sortís disparat i no es vessés. El varen responsabilitzar de tot el que va anar malament, fos o no fos responsabilitat de la Generalitat, i res del que es va fer bé va ser tingut en compte.

El seu judici és una infàmia a la nació, amb ell ens varen condemnar a tots.

La nostra història ens l’han escrit els espanyols, fins quan permetrem que ens la continuïn escrivint?

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

A VEGADES CAL PARLAR DE PERSONES: EN JOAN RIDAO

Des del nostre punt de vista, ERC ha fet malament de canviar en Joan Ridao del capdavant de la llista per Madrid, per molt que s’hagi fet en votació de la militància.

Si algú s’hagués entretingut a repassar l’actuació i les negociacions d’ERC en els temps anteriors a en Ridao, s’hauria adonat del mal fer, del lliurar-se en cos i ànima a qui manava a canvi de res i, en canvi, aquests últims quatre anys, quan pràcticament no tenien força, eren tres gats, ens sembla que no podem ni dir ni quatre gats, han fet actuacions serioses i valentes que han condicionat i fet canviar –a través de pactes amb altres forces- decisions del PSOE i ajudat a tombar-ne del PP.

Arribar a conèixer i a saber fer servir tot l’entrellat de “las Cortes”  demana un bon temps d’aprenentatge, i en Ridao ja el tenia aquest bagatge, a part de ser prou intel·ligent com per a fer-lo servir adequadament i que tothom els respectés, a ell i als altres membres d’ERC.

És cert que s’ha enfrontat a la nova direcció però ho ha fet lleialment, i aquest fet en comptes de fer-lo caure –si la nova direcció hagués tingut prou intel·ligència política- l’hauria hagut de potenciar perquè no hi ha ningú més lleial i de confiança que aquell que se t’enfronta de cara, sabent que si perd, ho pot perdre tot (de moment, hi afegim nosaltres).

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

TAPEM FORATS

Fins ara les retallades més impactants s’han fet a Sanitat, possiblement hi hagués un cert punt de raó per a fer-les perquè malgrat haver tancat centres a les nits i haver fet d’altres ajustaments, per ara no se’n té coneixement de cap denúncia que, com a conseqüència de les retallades, posi de manifest que hi ha hagut un perjudici notable i imputable, de la salut o de la vida.

Tots estem convençuts que si a algú li hagués passat alguna cosa semblant, seguríssim que hauria sortit a tots els diaris i s'hauria denunciat.

De totes maneres, potser, ja han començat a tocar sostre i les properes retallades es dirigeixen cap a Ensenyament.

La diferència bàsica és que és molt més difícil de tancar una escola de dia que no pas un CAP a les nits, per això, segurament, la proposta ens sembla que anirà per augmentar el nombre d’hores de feina amb alumnes, dels mestres fins a 25, i dels professors fins a 20.

Aquests petits augments, que poden semblar molt petits perquè representen un 4% de mitjana,  podran permetre reduir la despesa de personal que, sumada a la que s’ha reduït enguany, la situarà en un global aproximat d’8% en aquest capítol.

I EL FUTUR?

En realitat aquestes mesures són per tapar el forat i s’han de fer, però allà on realment gastem com a país és en energia i en aquest camp sembla que no hi ha gaire empenta per part  del govern per fer actuacions que ens portin cap a la utilització d’energies que no hàgim d'importar, ni tampoc sembla que hi hagi gaire predisposició  dels ajuntaments per impulsar-les.

Encara ara hi ha localitats que diuen que no a la producció d’energies netes al seu municipi, però han hagut d'acceptar com a mal imposat el TGV, l’autopista, MAT ... que no els comporten cap mena de benefici i en canvi s’oposen a la producció d’energia neta al seu municipi.

Aquesta actitud sempre ens ha semblat que és conseqüència de sentir-se arraconats per no haver  pogut evitar la imposició de moltes obres que els han trinxat el municipi imposant-los tal cosa o tal altra sense obtenir-ne cap benerfici, i en allò que poden dir-hi la seva hi concentren tots els No de tot allò que s’han hagut d’empassar.

És comprensible, però no és bo per al país.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

A L’ESCOLA, LA SEGREGACIÓ ECONÒMICA TREU EL CAP

Anotació prèvia: Si algú interpreta que anem en contra de les escoles públiques, és que ens hem explicat molt malament., disculpeu.

La cohesió social, en els seus fonaments, es basa en la llengua i en un altre factor, el de l’escolarització de tot tipus d’alumnes en tot tipus de centres de la xarxa pública.

Des de fa uns dies el Departament d’Educació ha obert la caixa dels trons i ha comunicat als centres concertats que és molt possible que deixi de pagar-los per l’escolarització d’alumnes amb necessitats econòmiques que, si no fos que estan becats,  no els seria possible anar a un centre concertat.

També hi cap la possibilitat que, per voluntat dels centres, els alumnes sense beca s’hi puguin quedar i fer com tothom, però no hauria de ser això.

Diem que no hauria de ser això perquè  ens trobarem que els centres concertats començaran a demanar que,  per a poder sobreviure, es redueixi el nombre d’alumnes sense beca a l’entorn del 10%, quan ara, en molts centres, estan entre el 20 i el 30% i és indispensable que continuï, com a mínim, així.

Si es portés a terme la idea de treure les beques, al cap de quatre dies hi hauria una cua inacabable de famílies per demanar canvi de centre, i la feina de vint anys s’hauria engegat a fer punyetes en un instant.

O bé Educació té algunes llumeneres que no hi veuen més enllà del nas i, sense ni encomanar-se ni a déu ni al dimoni, tiren pel dret, o bé és que de forma deliberada es vol que els alumnes amb pocs recursos deixin d’anar als centres concertats i es vegin obligats a anar als centres públics.

Considerem que tant un cas com l’altre són d’un nivell d’estupidesa social i política  d’un grau tan elevat que algú hauria de ser cessat.

És molt possible que al final es posi seny, però només que s’hagi arribat a plantejar la possibilitat de deixar sense beca els alumnes més necessitats ens sembla inconcebible.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

MIREM EL FUTUR, COHESIONEM EN POSITIU.

El jutges ens volen fer la punyeta, ens volen fer desaparèixer, és la seva feina. Si algú es pensava que, al nostre país, la feina dels jutges importants era la justícia anava ben errat. Des de fa segles ha estat així, una patacada, dues patacades,..

Ens sembla que cal trobar alguna manera senzilla de cohesionar tothom a l’entorn de la llengua en un projecte fàcil de portar a terme i que permeti, de mica en mica, anar ampliant el camp i, a més, amb un redactat en positiu.

En Gandhi va proposar que es deixés de comprar roba feta a la Gran Bretanya i que se la fessin ells mateixos, evidentment no podem arribar a aquest nivell d’eficàcia, entre d’altres coses perquè no en tenim ni idea, però la idea sí que és extrapolable.

La proposta no hauria de ser de curta durada i hauria allargar-se, un xic, en el temps així se’n podria  assabentar molta més gent i anar-s’hi afegint, hauria de centrar-se en un sol producte i que es pogués trobar fàcilment etiquetat en català.

Un exemple podria ser: “Durant aquest quart trimestre de 2011, comprarem oli etiquetat en català.”

En canvi, si es comences cap a finals de novembre, podria ser: “Durant aquestes festes de Nadal comprarem torrons, neules i xampany etiquetats en català.”

Cada trimestre es podria anar canviant de producte i un mes abans del canvi començar-lo a promocionar.

No es fa boicot a ningú i només es potencia allò que s’ha produït a casa o que respecta la llengua i, per tant, se’ls dóna feina. També és fàcil de recordar i de  promocionar, i hi ha temps per anar expandint el missatge de forma repetitiva, i no és generalista.

Evidentment caldria que se’n fes ressò alguna o algunes entitats amb impacte mediàtic i possibilitats de mantenir el recordatori. La idea ja la tenen escrita, encara que potser consideraran que no és pràctica, però per provar-la no s’hi perd pas gaire res.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

“...vencidos y humillados los catalanes, la guerra ha terminado.”

Des del 1706 han intentat afogar-nos econòmicament i destruir-nos com a país, totes les lleis que s’han fet des de Madrid des de fa 300 anys han estat dirigides a sotmetre el seu enemic: els catalans.

Vàrem aconseguir sobreviure durant 200 anys perquè érem un país amb poca immigració, més aviat érem un país d’emigrants.

Després vàrem aconseguir sobreviure, justet justet, a la dictadura franquista del segle passat amb l’esforç de moltes persones que varen posar per davant la recuperació nacional a fer diners.

Vàrem posar il·lusió, no gaire però sí il·lusió, quan va començar el període constituent de finals del setanta del segle passat(ells en diuen democràcia), però ara ja no ens queda res, ni il·lusió, ni ganes de  fer res amb Espanya, ells a través del seu Tribunal constitucional i la poca que podia quedar amb el seu “Tribunal superior de justicia a Catalunya” l’han esmicolada.

L’escola era l’últim reducte de supervivència i Espanya ens l’acaba d’assaltar, no podem fer veure que no passa res, no podem fer recaure en els docents la feina de resistència, tampoc no podem jugar al joc de la legalitat espanyola als tribunals perquè tenen tots els trumfos i ens serà impossible de sortir-nos-en i, com a màxim, emmascararem la derrota.

Quan ens adonarem que només ens acceptaran quan es faci efectiva la frase d’en Franco que adaptem: “...vencidos y humillados los catalanes, la guerra ha terminado.”

Senzillament hem de desistir de ser espanyols i, d’una punyetera vegada, ser el que som: catalans.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

MENTRE DORMIM, ELLS MAMARAN (anònim, ens ha arribat en un correu)

Una mañana, Su Majestad el Rey Don Juan Carlos Primero, Rey de España,

queda gratamente sorprendido al leer una noticia en la prensa:

María, una joven madre madrileña, bautiza a sus recién

nacidas gemelas, con el nombre de Cataluña y España.

Honrado por esta circunstancia, Juanca decide hacer una visita

a la mamá en cuestión, como muestra de su agradecimiento.

Al llegar a su casa, encuentra a María dando el pecho a España;

el Rey reitera constantemente su honda satisfacción

y pregunta a la madre de los gemelos:

¿Dónde está Cataluña, la hermanita de esta glotona

y preciosa que no deja de mamar?

María le responde que está profundamente dormida desde hace mucho rato...

Extrañado por la respuesta, el Rey se permite

aconsejar a la mamá que la despierte y así él podría

tener la oportunidad de verla.

La respuesta de María deja a Su Majestad sin habla...

Mi rey, no le aconsejo despertar a Cataluña

porque si Cataluña despierta...

España dejaría de mamar...

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).