I SI PASSÉS AIXÒ?

A l’última frase hi poso: “No votant que NO l’únic que hi surt perdent és la dignitat del país, perquè mai és justificable posar-se al costat dels botxins, ni dels qui els encoratgen perquè ens facin el màxim de mal. Hi ha moltes altres maneres de demanar explicacions, i no pas fer que siguin els botxins els qui se n’encarreguin dels qui no ens agraden.”

Ara procuraré explicar-me un xic.

Diuen que ni ERC, ni la CUP votaran en la petició del TS per encausar la Sra. Laura Borràs. Potser es pensen que fan ben fet, però s’equivoquen perquè no fer és deixar fer, és no dir el que el que està  passant no és justificable, ni té cap mena de raó perquè passi així, perquè les caces de bruixes –s’hi assembla molt- fa temps que s’haurien d’haver acabat, encara que pel TS i el seu entorn sigui el pare nostre de cada dia perquè entre tots ho tergiversen, ho transformen i ho afinen, i al final creen una realitat virtual que no té res a veure amb la realitat, però acusen i jutgen des de la seva omnipotència i la seguretat que els dona el fet de ser intocables facin el que facin.

Per això em pregunto, potser amb molta mala llet: És que no se us ocorregut pensar que és molt possible que el TS estigui fent un favor a ERC?, i segurament pensareu: I perquè el TS espanyol ha de fer un favor a ERC? Doncs molt senzill, li estaria reconeixent que s’hagués comportat, durant la investidura i durant aquest temps d’alarma, com un partit estatal, encara que la seva fraseologia sigui tota una altra cosa, perquè, per ells, per al TS, el que compta de veritat en les qüestions de la “unidad nacional” és el que fas i no pas el que dius que faràs (i que no ho acabes fent mai).

ERC va votar la investidura del Sr. Pedro Sánchez en clau espanyola, igual com ho hauria pogut fer Ciudadanos, i el mateix amb l’estat d’alarma.

Ara ERC té una pedra a la sabata que els està fent molt mal i que és molt empipadora i, a més a més, els podria fer anar pel pedregar i és la Sra. Laura Borràs. El TS l’encausarà i al cap d’uns mesos, passades les eleccions al Parlament, dirà que no hi ha res a dir-hi penalment, està clar, sobre el que ha fet o desfet, però es traurà de la mànega que sí podria haver-n’hi una falta administrativa i, per això, ho passa al Tribunal de Cuentas o quelcom per l’estil, perquè ho acabi de rematar, així durarà una mica més de temps.

Fent aquesta operació el TS, d’un sol tret, haurà mort tres pardals i no pas dos com diu la dita: Haurà tret la Sra. Borràs del mapa polític durant una bona temporada, haurà tornat el favor a ERC i, oh! coses de les coincidències, el TS s’haurà rentat la cara perquè, per una vegada, haurà fet una sentencia parcialment justa (es pot permetre el luxe de fer-ho així perquè, per a ells, és un tema menor).

I durant tot aquest temps, que haurà estat força temps, la Sra. Borràs haurà hagut de treballar políticament amb la llosa d’encausada, i després amb la de sospitosa d’haver tingut conductes administrativament no correctes, per tant, ERC se l’hauria tret del davant, de fet, de durant una bona temporada, si no és per sempre.

Si realment és tot això és el que pensa ERC que hi hauria guanyat? I sinó hi ha pensat, en què carai pensen, és que no hi veuen més enllà del seu nas? M’agradaria pensar que si l’encerto, alguns del que es diuen líders d’ERC i de la CUP, absolutament avergonyits, dimitiran irrevocablement.

No votant que NO l’únic que hi surt perdent és la dignitat del país, perquè mai és justificable posar-se al costat dels botxins, ni dels qui els encoratgen perquè ens facin el màxim de mal. Hi ha moltes altres maneres de demanar explicacions, i no pas fer que siguin els botxins els qui se n’encarreguin dels qui no ens agraden.

Felip Ponsatí

Catalunya, 24 de juny de 2020

 
Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA la mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat li posaran a l’abast, i així la pobresa i la marginació puguin deixar de ser hereditàries.

LA GRIP-19.

Ara, fent una reflexió general, em sembla que caldria tenir en compte alguns aspectes, n’hi ha que, potser, són de detall, però d’altres són bàsics, fonamentals, de si es respecten o no els drets de les persones, i fins a quin punt l’administració té la potestat per decidir per nosaltres, i em sembla que no.

Per començar caldria tenir en compte que:

1/ Com que la població de risc són la gent gran, estaria bé disposar, a totes les farmàcies i llocs públics de termòmetres de mesura ràpida i, en el cas de detectar-se febre, tenir previst un protocol d'assistència ràpida, però més humà que el que s’ha fet servir fins ara.

2/S'hauria d'admetre que l'administració no és ningú per impedir que qui està en perill de mort no pugui morir-se amb el suport de la família. El que s'ha fet aquests dos mesos i mig ha estat d'una crueltat inadmissible, i s'ha fet només perquè el sistema sanitari era incapaç d’atendre, adequadament, els malalts, però fins i tot així, la crueltat no és justificable.

3/ Que no hi haguessin prou mitjans sanitaris per atendre l’emergència és comprensible, però algú n'és, com a mínim, parcialment responsable, i segurament són les persones que els anys anteriors varen anar soscavant el sistema sanitari públic, i els seus hereus, ara, no han permès una atenció més humana, per no quedar, encara més, al descobert.

4/ En els casos greus, la família és qui ha de decidir què volen fer, i no pas l'administració. L'isolament forçat és una forma de tortura, per als de dintre que s’estan morint i pels de fora que no els poden acompanyar.

5/ Al llarg d’aquests dies ja estàvem prou atabalats (ja se’n cuidaven prou de recordar-nos-ho contínuament), però encara que potser hi hagi vegades que no ens ho sembli i que tots plegats, com mesells, hàgim acceptat la inhumanitat de les decisions de l’administració, tots ja som prou grandets per a poder decidir què és el que volem fer i quins perills o possibilitats d'encomanar-nos estem disposats a córrer, no cal que l’administració ho decideixi per nosaltres.

5/ L’obligació de l’administració, un cop ja sap de quin pal va aquesta grip, és la de poder disposar de prou recursos i prou infraestructura, com perquè no es torni a repetir el tracte inhumà que, amb l’excusa de l’emergència, han patit els malats, les famílies i el personal sanitari que els havia d’atendre.

6/ Una vegada els pot agafar desprevinguts i equivocar-se, i molt, però dues vegades ja no, per tant, espero que el tracte amb els malalts torni a ser el que humanament cal i al qual tothom hi té dret. 

La tortura, per moltes raons sanitàries i/o socials que es puguin donar, no és admissible.

Felip Ponsatí

Catalunya, 21 de juny de 2020

Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA la mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat li posaran a l’abast, i així la pobresa i la marginació puguin deixar de ser hereditàries.

A LA LAURA BORRÀS, PROU MÀRTIRS, SI US PLAU!

No acabo d’entendre perquè es vol que la Laura Borràs es presenti davant el TS espanyol, quan aquest tribunal ja ha demostrat que es creu els informes de la GC amb el judici als nostres polítics i representants socials, quan ha demostrat que l’importa ben poc la democràcia quan dona la raó a la JEC i es passa pel folre les decisions dels tribunals europeus, quan confirma les sentències de la mainada d’Altsasu o quan condemna Valtònyc, i així podríeu seguir.

Només cal que us adoneu que el TS  té dues maneres de mirar-se la realitat, dues mesures, una per als catalans i bascos i una altra per a la resta, els qui consideren espanyols (quan no donen suport a catalans i bascos). De totes maneres no té res d’estrany que sigui així, perquè el TS i tota la cúpula judicial, TSJC inclòs, està farcit de nostàlgics del franquisme i tenen molt clar que: “Con Franco vivíamos mejor”.

Sóc conscient que el cristianisme ens ha amarat de la necessitat dels màrtirs, però em sembla que s’està demostrant que qualsevol persona, és igual la seva importància social o política, fa una feina molt més positiva lliure que no pas empresonada.

També està demostrat que el TS no és un tribunal de justícia sinó que és un tribunal de justícia política (com els d’ordre públic d’abans i com l’AN d’ara, però amb un altre nom) i que fa servir la llei i el dret (ells són la llei i el dret) per daurat i amagar la seva ideologia franquista, davant d’un tribunal així hi ha algú que esperi una anàlisi de la realitat acurada (si ja han admès com a bons els informes de la GC contra la Laura Borràs) i si espereu una sentència justa és que encara aneu amb el lliri a la mà, ànimes innocents, jo no espero ni un tractament, ni una sentencia justa, i no li recomanaria a ningú que se la jugués amb l’esperança que, aquest cop, el TS no serà un tribunal polític (és un acudit dolent i impossible).

 Si algú s’ha de presentar davant d’un tribunal millor que sigui a casa, com a mínim hi ha una possibilitat que el jutge que et toqui sigui professional, i sempre quedaria el recurs a l’Audiència de Barcelona (que fins ara ha demostrat la seva professionalitat), no dic res del TSJC perquè ja he dit abans el que em semblava, aquest va a part, va amb la cúpula que l’ha nomenat, i per això no és gens estrany que prioritzi els reglaments d’un òrgan administratiu per davant dels drets fonamentals i faci sentències políticament exemplars.

Felip Ponsatí

Catalunya, 13 de juny de 2020

Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA la mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  li posaran a l’abast, i així la pobresa i la marginació puguin deixar de ser hereditàries.

LAS PROVINCIAS

Què us estranya? Que el desconfitament sigui per províncies, doncs sí, perquè la decisió és de "el estado español" i dels seus "funcionarios", i “España y sus funcionarios” encara estan organitzats per províncies (llocs administrats pels vencedors), que no us n'havíeu adonat, si fins i tot encara hi ha les "diputaciones provinciales", i les oposicions i ...

Res home! que això de les autonomies (governar-se un mateix) no serveix per a res de res, ja ho veieu, quan hi ha alguna cosa important, amb un decretet de pa sucat amb oli n’hi ha prou, i tothom a callar i a fer bondat.

I no en parlem d’independències, que això sí que és més dolent que la tinya i el dimoni dels pastorets junts, i garrotada va, garrotada ve.

"España" continua al segle XIX, i si algú es pensava que havia canviat alguna cosa essencial i important de l’organització territorial, doncs ja heu vist que no. Ho hem tingut sempre davant dels nassos i hem fet com els estruços, hem fet veure que no hi era fins que la bufetada ens ha tornat a la realitat, no tenim res, i continuem sent un conjunt de províncies.

Bé, suposo que fins que un dia ens en cansem de veritat i estiguem disposats a fer els sacrificis que calgui per a treure’ns de sobre aquesta llosa que és “España”. 

De moment que dormin tranquils en el seu món imperial, i l’últim que se’n vagi, si us plau, que apagui el llum.

F. Ponsatí

Catalunya, 30 d’abril de 2020

Una de les nostres feines, immediates, és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.

UN ASSETJADOR

El que ha fet el jutge de la sala segona del TS, Sr. Marchena, de coaccionar “dissimuladament” als funcionaris que havien de decidir sobre la situació dels presos polítics té un nom: ASSETJAMENT PSICOLÒGIC

Els assetjadors mai solen fer atacs directes, sempre són d’aquells de les mitges paraules, de jo passava per allà (a veure si no podré caminar per on em sembli), de perquè escoltava (a veure si no podré tenir la llibertat de dir el que em sembli), jo no em referia a ... (són imaginacions seves).

És molt difícil de provar l’assetjament, i encara més si és psicològic, que és el que jo diria que està fent aquest jutge, i ell ho sap perfectament.

De fet, qui serà el maco que s’atrevirà a dir que el que el que ha fet és el que estic dient que és: un assetjament  psicològic, una persecució (dissimulada, això sí), un què s’han cregut aquesta colla que es pensen que podran fer el que vulguin per molt que la llei els ho permeti, jo sóc qui diu com s’han d’interpretar les lleis i, per tant, jo sóc la llei, i els aviso que m’estic emprenyant, que ja n’hi ha prou, que si he pogut reconvertir una manifestació legal en un alçament contra l’ordre constitucional i ningú s’ha atrevit a portar-me la contrària,  podré reconvertir una deliberació i un acord, d’uns funcionaris, en una desobediència, en una extralimitació i, per tant, si vull, en una prevaricació.

Ara bé, jo hi afegeixo, si alguna de les persones que podrien ser a casa i per la seva coacció es queden a la presó  s’encomana i es posa malalta, i ja no en parlem de si es mor, de qui serà responsabilitat? Segur que el sr. jutge serà el primer de dir: En a mi no em mireu, jo no he fet res que els hagi obligat a quedar-se a la presó, la decisió ha estat d’uns funcionaris.

En Ponç Pilat també ho va fer, i no pas per això se l’ha considerat menys responsable.

F. Ponsatí

Catalunya, 3 d'abril de 2020

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

EL ÚNICO DISCURSO SINCERO SERIA:

Si hemos hecho y decidido lo que hemos hecho y decidido ha sido para salvaguardar la unidad de España. 

Todos sabemos que estos dos últimos años la Generalidad ha estado siempre intentando aumentar sus competencias y, poco a poco, situarse en una posición que le permitiera forzar una negociación.

Con la llegada del coronavirus 19, han aprovechado la situación para hacer un nuevo intento de mostrarse al mundo como algo diferente al resto de España y, por eso, cuando pidieron cerrar Cataluña les dijimos que no, senzillamente, tenian que ser como los demàs y tenian que hacer lo mismo que los demàs, no era assumible, para la unidad de España, que hicieran algo diferente, por mucha,teórica, justificación científica que aportaran.

Por eso, también, cuando pusimos aquellos anuncios “A este virus lo venceremos unidos”, pusimos en amarillo “este virus” que, a la vez que hacia referencia al Covid-19 lo relacionaba com el color amarillo que han estado usando los independentistes.

También, por eso, deplegamos al ejercito, y en las ruedas de prensa sale la guardia civil i el ejercito, senzillamente les recordamos, a los independentistas, que la fuerza està de nuestra parte, y que no permitiremos veleidades separatistas, ni frente al Covid-19, porqué cualquier propuesta que venga de Cataluña està pensada y hecha para menoscabar la fuerza y la unidad de España, y todo ello lo hacemos a pesar que, teóricamente, ponga en peligro algunas vidas, porqué la unidad de España es un bien superior, y todo buen español lo entiende así.

Desde el territorio sometido, 27 de marzo de 2020