LA GRIP-19.

Ara, fent una reflexió general, em sembla que caldria tenir en compte alguns aspectes, n’hi ha que, potser, són de detall, però d’altres són bàsics, fonamentals, de si es respecten o no els drets de les persones, i fins a quin punt l’administració té la potestat per decidir per nosaltres, i em sembla que no.

Per començar caldria tenir en compte que:

1/ Com que la població de risc són la gent gran, estaria bé disposar, a totes les farmàcies i llocs públics de termòmetres de mesura ràpida i, en el cas de detectar-se febre, tenir previst un protocol d'assistència ràpida, però més humà que el que s’ha fet servir fins ara.

2/S'hauria d'admetre que l'administració no és ningú per impedir que qui està en perill de mort no pugui morir-se amb el suport de la família. El que s'ha fet aquests dos mesos i mig ha estat d'una crueltat inadmissible, i s'ha fet només perquè el sistema sanitari era incapaç d’atendre, adequadament, els malalts, però fins i tot així, la crueltat no és justificable.

3/ Que no hi haguessin prou mitjans sanitaris per atendre l’emergència és comprensible, però algú n'és, com a mínim, parcialment responsable, i segurament són les persones que els anys anteriors varen anar soscavant el sistema sanitari públic, i els seus hereus, ara, no han permès una atenció més humana, per no quedar, encara més, al descobert.

4/ En els casos greus, la família és qui ha de decidir què volen fer, i no pas l'administració. L'isolament forçat és una forma de tortura, per als de dintre que s’estan morint i pels de fora que no els poden acompanyar.

5/ Al llarg d’aquests dies ja estàvem prou atabalats (ja se’n cuidaven prou de recordar-nos-ho contínuament), però encara que potser hi hagi vegades que no ens ho sembli i que tots plegats, com mesells, hàgim acceptat la inhumanitat de les decisions de l’administració, tots ja som prou grandets per a poder decidir què és el que volem fer i quins perills o possibilitats d'encomanar-nos estem disposats a córrer, no cal que l’administració ho decideixi per nosaltres.

5/ L’obligació de l’administració, un cop ja sap de quin pal va aquesta grip, és la de poder disposar de prou recursos i prou infraestructura, com perquè no es torni a repetir el tracte inhumà que, amb l’excusa de l’emergència, han patit els malats, les famílies i el personal sanitari que els havia d’atendre.

6/ Una vegada els pot agafar desprevinguts i equivocar-se, i molt, però dues vegades ja no, per tant, espero que el tracte amb els malalts torni a ser el que humanament cal i al qual tothom hi té dret. 

La tortura, per moltes raons sanitàries i/o socials que es puguin donar, no és admissible.

Felip Ponsatí

Catalunya, 21 de juny de 2020

Una de les nostres feines és la de procurar que TOTA la mainada, quan surti de l’escola, disposi de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat li posaran a l’abast, i així la pobresa i la marginació puguin deixar de ser hereditàries.