AL SERVEI DE QUI ESTÀS?

Sr. Sánchez Castejón, al servei de qui estàs, perquè no hi ha qui t’entengui. És cert que has optat per fer d’una manera de fer molt semblant als britànics, o sia que si es mor gent, doncs no passa res, és llei de vida.

Sí, és cert i tindríeu tota la raó si fóssim al segle XIX o a l’Edat Mitjana, però no hi som, i ara la gent compta. Qui són aquests vostres “savis” que us recomanen que poseu l’economia per davant de les persones, que no us adoneu que com més duri aquesta crisi personal, aquesta pandèmia, més difícil serà que es recuperi l’economia? I per una altra banda, que us penseu que no us farem responsable de les morts evitables? Gent que es morirà perquè sou un inepte i un ignorant, tot plegat ben daurat amb una cara maca i un parlar buit.

Està clar que per una altra banda em sembla que “las fuerzas vivas de España”, els qui manen de veritat, estan fent un experiment per retornar-nos al bon camí, per fer-nos més obedients, per tornar a posar a l’altar la “España, Una, Grande y Libre”, només així s’explica la deixadesa que mostreu amb el material, la imposició d’anar a treballar malgrat el risc evident d’encomanar el virus a tothom, el menyspreu cap aquells que us porten la contrària, la necessitat d’imposar un pensament únic derivat de “Todos unidos”, del vostre discurs patriòtic i enaltidor de “las virtudes españolas”, el desplegament de l’exèrcit, la manca de mesures eficients per a permetre el confinament total a excepció de les empreses indispensables, la manca d’ajudes immediates per als petits i mitjans empresaris i autònoms,... 

Vaja, que sou un inútil pel poble, per la gent, i un fidel servidor de la corona i dels qui manen. De fet, el que esteu fent és preparar el terreny perquè torni a governar la dreta, aquest cop, la dreta encara més reaccionària. Gràcies, segur que us espera un seient en alguna de les grans empreses de l’IBEX.

I nosaltres, potser comença a ser l’hora que ens plantegem, encara més seriosament, què carai hi fem amb aquesta gentussa reaccionària i enyoradissa de gloriosos temps passats, i d’una punyetera vegada deixem de ser els seus serfs.

F. Ponsatí

Catalunya, 23 de març de 2020

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària. Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

MENTRE SIGUEM “ESPAÑOLES”, NO HI HA RES A FER-HI

Senzillament, el pensament o, si voleu, la manera de fer, que vindrien a ser el mateix, del govern “español” ens porta a poder dir que el que s’està fent és semblant a: A estos catalanes, nada, ni agua (mientras podamos).

Per a ells qualsevol cosa que sorgeixi d’un independentista no és ni escoltable, es rebutja sense ni tan sols sentir-ho, perquè primer de tot és la “unidad de España” , i aquests independentistes volen trencar España i, per això res del que puguin dir o fer pot ser bo, perquè van contra la idea suprema, i ningú que vagi contra la idea suprema pot fer alguna proposta positiva, vàlida.

No em direu pas que el que estan fent, fins i tot amb la seva pròpia gent, la de Madrid, no és un atemptat contra la racionalitat, un atemptat contra la vida de les persones, un atemptat encobert o , potser, només inconscient, és cert, perquè només des de la ignorància, volguda, potser? es pot ser tant i tant incompetent i no haver aïllat i confinat Madrid, i tot, només per no haver-nos de donar la raó i haver de confinar Catalunya.

Tot sigui per no haver de donar la raó als catalans, que són el dimoni de la “nación”, els responsables de tots els mals. L’actitud del “gobierno de España” cap a nosaltres només és explicable si és que se’ns considera que som com un mal que cal eradicar, arrancar, destruir, perquè si de veritat se’ns considerés espanyols se’ns faria una mica de cas, se’ns escoltaria i sens ajudaria, però si us ho mireu fredament us adonareu que estan fent tot el contrari, mentre poden fer-ho. No us fa la sensació que quan acaben les rodes de premsa només els falta cridar: “Arriba España”, i més d’un diria: “Viva Franco”.

Per tant, ja ho sabeu catalanets que encara us sembla que hi ha alguna cosa a fer amb España, aneu aprenent les lliçons, bé potser ja no sou capaços d’aprendre res, i feu com aquell ase que com que sempre havia estat fent girar la sínia, quan es va veure lliure es va adonar que no sabia fer res més, i va continuar enganxat a la sínia, perquè sinó com s’ho faria per menjar?

F. Ponsatí

Catalunya, 21 de març de 2020

PS: Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió social i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.

M’HA COSTAT, PERÒ L’ENTENC (Pedro Sánchez)

No entenia què li passava, ni que volia, en Pedro Sánchez, President del govern d’Espanya i mandamàs oficial, i al final l’he entès, em sembla.

Està fent el mateix que fa en Borís Johnson a la Gran Bretanya, deixar que el virus s’escampi i que es carregui a tot aquell que trobi una mica feble, i així els qui quedin quedaran vacunats, temporalment, com a mínim, de forma natural i, de passada, com que molts dels que es moriran seran gent gran, tot això s'estalviaran en pensions, assistència social i sanitat. Vaja, que, des del seu punt de vista, al final, el virus de la corona els haurà fet un favor.

O sinó, com s’explica que prengui les decisions que pren. D’acord que és un magnífic ignorant, per això fa de polític, i que s’ha envoltat d’experts (ells en diuen així) que no en tenen ni idea de què cal fer per sortir-ne el més ben parats possible d’aquest virus de la corona.

També és veritat que no s’ha atrevit a fer-ho tot igual que els britànics, perquè ha hagut de tancar els centres educatius i alguna cosa més però, això sí, tothom ben enxubat a treballar, a veure si, quan torneu a casa, passeu el virus de la corona als avis, i ens podem estalviar alguna pensió.

Sort que el nostre govern té molt més seny que el dels forasters, i tota la ciutadania que ha pogut li ha fet més cas que no pas al govern foraster, perquè sinó hauríem anat ben venuts, o potser és això el que, inconscientment, volien, que quants més catalanets agafessin el virus menys preocupacions tindrien i, per això, no han deixat que ens tanquéssim a casa (tancant les empreses), ni tancar el país (no fos cas que fos una bona solució). No, no pot pas ser, seria ser molt malpensat, encara que ja han passat els quaranta anys de rigor i ja tornava tocar bombardejar, d’alguna manera, Catalunya.

F. Ponsatí

Catalunya, 18 de març de 2020

Una de les nostres feines, immediates, és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.

EL MEDIADOR-RELATOR

No sé si una proposta com la que faig tot seguit podria anar bé per desencallar la figura del "mediador - relator", encara que em sembla que podria complaure tots dos governs, si hi hagués una mica de bona voluntat.

És una figura, però no té perquè ser només una persona, cada part podria designar una persona de prestigi o de reconeguda integritat i imparcialitat, que a més podria formar part de cada comissió com una figura "secretari", sense veu ni vot i, per tant, no caldria fer-ne propaganda. Dient que els dos governs ja han trobat la manera d'entendre's en aquest tema, n'hi hauria prou.

La feina d'aquestes persones seria posar per escrit, de forma consensuada, però lliure, els acords del dia i les propostes que haguessin sortit a la taula de negociació, encara que només fossin idees no gaire concretades. Ells dos només farien de notaris i ajudarien a centrar els temes al començament de cada sessió.

Felip Ponsatí

Una de les nostres feines és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.

 

UN FISCAL QUE, O ÉS UN IGNORANT O ÉS UN ...

M’he esperat dies abans de fer aquestes quatre ratlles. Esperava que hi hagués algú del sistema judicial (algun superior seu) que obrís un expedient al fiscal que ha tractat a en Jordi Cuixart de patir una “distorsión cognitiva”, però no, és que sóc un il·lús. 

Suposo que és lògic que no se li obri cap mena d’expedient, perquè els qui estan per sobre d’ell, i ho podrien fer, sembla que són de la seva mateixa corda, pensen igual, perquè si no ho fossin ja ho haurien fet, per responsabilitat, per seriositat, per professionalitat.

El disbarat que ha escrit el fiscal és de tal magnitud que, si es mira el que representa amb una mica de tranquil·litat ens adonarem que, o bé no entén el que ha escrit, la qual cosa el convertiria en una persona que no té capacitat de comprensió lectora i, per tant, inútil per la feina que li han encarregat, o bé té molt clar el que ha escrit i, aleshores, resulta que, com a mínim, hi ha dos milions de catalans que patim una distorsió cognitiva i, per tant, que som susceptibles de ser reeducats, reformats, guiats i allunyats de les nostres idees. Algú em vol dir quina diferència hi ha entre això que acabo d’escriure i Turquia i els kurds, o la Xina i els Uigurs, o ... (a la història recent d'Europa hi ha altres exemples).

El millor que es podria fer seria traslladar aquest fiscal a un lloc on les seves idees i la seva manera de fer no fessin mal, si és que existeix. ¿O és que el sistema judicial no està format per funcionaris que paguem entre tots i que haurien de respectar i procurar que es respectessin els drets i les llibertats fonamentals?  

De fet, no sé perquè dic aquestes coses, si cada dia es demostra que el sistema judicial ha decidit reformar la societat, i crear-ne una que respongui a les seves idees. Ells són el govern, el parlament, els ciutadans, ells són tot, ells poden fer i interpretar les normes com els sembli més de grat. Què ens hem cregut nosaltres simples mortals?

Que no us en recordeu: Ells varen guanyar la guerra, i encara en viuen, i són els que manen.

Felip Ponsatí

Per un futur millor: Una de les nostres feines és la de procurar que TOTS els alumnes, quan surtin de l’escola, disposin de les capacitats necessàries per a poder aprofitar els recursos que el sistema educatiu i la societat  els posaran a l’abast, per tal que la pobresa i la marginació deixin de ser hereditàries.

Catalunya, 8 de febrer de 2020