LES AUDITORIES i altres regals

Per què el PP no se'n va a fer auditories a Andorra, i mira que és petit?

Doncs perquè és un estat, això és el que ens convé, ser un estat, i que el PP se’n vagi a auditar el seu melic.

A cada passa que fan més clara queda la seva mala llet: Desacreditem, desacreditem i així els fotrem!

De fet, estan pensant en tancar TV3, suprimir els Mossos i fer parlar a tothom en espanyol. Fan veure que s’obliden d’afegir-hi: “Viva Franco, arriba España”.

LES PROPOSTES DE DIÀLEG

Fum, fum i fum. Ara només els falta posar-hi la música de la nadala.

Les propostes del PP són més falses que un “duro sevillano” del temps dels nostres besavis.

A EN NAVARRO JA LI HA SORTIT L’ESPERIT D’ESCOLANET

Pel Sr. Navarro (PSC?) li és igual que tots els economistes, excepte els espanyols, diguin que viuríem millor i, com a mínim, podríem decidir què fem i com ho fem. No n’hi ha prou.

El “doctor en ciències econòmiques”, el gran pensador del socialisme català ja ens ha dit que estaríem igual o pitjor que ara, i mira que és difícil d’anar pitjor que ara, però ell vol continuar enganxat al Titànic espanyol. Curiosament el mateix que diuen el PP i el PSOE. La intel·ligència està mal repartida, què hi farem!

Sr. Navarro, ja comença a ser l’hora que deixi de fer d’escolanet dels espanyols. Si en vol fer no cal que dissimuli amb federalismes de la vora del foc que només fan fum, fum, fum, ho pot fer descaradament com la Sra Camacho, segur que traurà més vots.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

PER A NO SEGUIR CAIENT AL POU, LA LLIBERTAT

A vegades ens preguntem i l’endemà d’haver proclamat la independència, què?

A aquesta pregunta podem donar-hi moltes respostes, pràcticament totes elles positives, però encara ens queda molt de camí per arribar-hi.

El que jo em pregunto és: i ara què? I mentre hi anem anant, què farem?

És cert que el tema important i cabdal és el de la independència o, digueu-li com vulgueu, però no podem anar caient pel pendent absurd de la descohesió social, del trencament, de la destrucció de tot el que havíem creat per a mantenir una societat moderna, puntera i cohesionada.

És cert que de seguida em direu que no hi ha cèntims i que només a través de la independència en tindrem, estic segur que teniu tota la raó (i la història corrobora la vostra resposta), però ara, els partits s’haurien de posar d’acord en uns mínims i traçar algunes línies vermelles infranquejables.

Les properes eleccions tenen un “l’endemà” i si l’endemà continua sent un degoteig implacable de retallades i l’única il·lusió que podem tenir és la independència, malament rai!.

Cal que els polítics, a més a més, venguin altres il·lusions per a un futur proper, altres il·lusions que facin referència a coses més pedestres, si és vol, però importants i fonamentals per a la cohesió social, com em sembla que són: l’ensenyament, la sanitat, les polítiques de benestar, la recerca ...

D’on han de sortir les misses? Doncs dels que encara en tenen, de qui, sinó?

I, si cal, fem públic cada euro que donin i posem-los al capdavant del llistat de ciutadans il·lustres, però que ajudin, que facin donacions i col·laborin, que retornin als seus conciutadans una petita part d’allò que durant generacions han anat acumulant.

També podem gravar el tabac i l'alcohol, i perquè no, afegir un cèntim a cada litre de benzina. Tot impopular, però ... assumible si també es recupera l'impost sobre transmissions patrimonials.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

ESPAÑA JA HA DEMANAT AJUDA

XULOS I AMENACES
España, fins aquesta setmana, només deia que allò que volíem era impossible (“quimeras”) i que no ho assoliríem.

Però aquests últims dies ha començat a agafar-se les coses una mica més seriosament, però sense perdre allò que en podríem dir l’estil “castizo”. Vaja, que són els més “xulos” i què ells són els que manen, i què ens hem cregut?

 I en la línia del seu estil i per demostrar que són els que manen, multa pel retard en el pagament de la SS (culpa d’ells), negativa a traspassar la capacitat legal per a convocar referèndums, la proposta d’un que varen fer ministre d'ignorància, d’espanyolitzar els catalans, la continuada amenaça de la Guardia Civil ...

COMENCEN A ESTAR PREOCUPATS Però no n’han tingut prou i, com que comencen a estar seriosament preocupats que no els fem cap cas, han decidit demanar ajuda a la resta dels estats d’Europa, i el més natural és que en trobin.

Comencen a adonar-se que les coses van seriosament i que no és una foguerada, però com que mai s’han assegut a negociar, resulta que no hi ha cap polític español que, mentalment, en sàpiga. Per tant, tenen mala peça al teler, no pas nosaltres, ells. Nosaltres hihaurem de posar paciència.

TOTS DOS A FORA O TOTS DOS A DINTRE
Quan demanen que ens facin fora, el que no han pensat és que si nosaltres som fora ells també, és una qüestió automàtica.

L’estat español ja no seria l’estat español que va entrar a formar part d’Europa, sinó una altra cosa. Se’n podria dir Espanya, però nosaltres també podríem reclamar la legitimitat del nom per a nosaltres (és una manera de fer-los la punyeta), i que siguin ells els qui hagin de demanar el reingrés (m’agradaria veure qui els voldria).

Som ciutadans d’Europa, hem votat en eleccions i en referèndums i, per tant, Europa també és cosa nostra, i res de res de fer-nos-en fora si no és que ens convé (que també podria ser, mai se sap!). 

Com a màxim hem de negociar els nous repartiments, però res més.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

Sempre la NO VIOLÈNCIA

La no violència és la llei de la nostra espècie

Amb la mateixa vigència que la violència és la llei dels animals.

En l’home brutal, l’esperit encara no s’ha despertat,

Ell no coneix cap més llei que la de la força física.

La dignitat humana ens exigeix que ens regim per una llei superior,

Una llei que faci realitat la força de l’esperit.

Gandhi

El que està exercint l’estat espanyol sobre nosaltres és violència moral, intel·lectual, econòmica i ens amenaça amb la violència física i la coerció de les nostres llibertats i òrgans de govern.

Aquest tracte no es dóna a qui s’aprecia, sinó que és el que es fa servir amb els súbdits, amb els colonitzats.

Malgrat tot, nosaltres hem de fer com en Gandhi, aplicar-hi sempre la NO VIOLÈNCIA i, si fóssim capaços d’acompanyar-ho amb l’amabilitat, encara millor.

Si algú es pensava que hi havia una possibilitats d’entesa amb “España”  o, com a mínim, una possibilitat de negociació (ni una trista federació), que s’ho vagi traient del cap. “Espanya” només negociarà si Europa l’obliga, per sort nostra, Europa la obligarà.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

HISTÒRICAMENT

PROPOSTES per fer des d'ERC (ja es podrien fer ara)

1/ L’espanyol serà llengua oficial per a les relacions amb l’administració.

2/ Tothom qui tingui nacionalitat espanyola la podrà conservar, per tant, hi haurà ciutadans de Catalunya que tindran només nacionalitat catalana, d’altres que tindran nacionalitat catalana i espanyola, i d’altres que només tindran nacionalitat espanyola.

HISTÒRICAMENT

Des de sempre, quan ha calgut canviar alguna cosa important del sistema social, sempre, ha estat el poble qui ha pres la iniciativa.

El governants van fent la seva i no s’adonen que la distància amb el poble es va eixamplant. La gent va acumulant malestar i, de tant en tant, l’expressa amb més o menys d’encert, però d’aquestes primeres manifestacions de malestar no en surt gaire res més que repressió o menyspreu.

Fins que arriba un dia que es reuneix una gran quantitat de gent que, sense proposar-s’ho, s’adona que pensa el mateix i d’aquella gernació en surt una proposta de canvi.

A vegades hi ha algun polític important que de seguida ho entoma i s’hi posa al davant, d’altres són personatges aparentment de segona fila els qui es posen al davant, però sempre ha de ser el poble qui prengui la iniciativa. És el que ha passat, també, aquest cop.

Hi podria haver marxa enrere? És molt i molt difícil.

Amb els espanyols mai ha estat possible entendre-s’hi. Mai han volgut negociar. Només entenen la força, la coacció i l’ocupació. Per això aquest cop, per molt que des de tot el món els diguin que negociïn, no podran fer-ho, mai ho han fet, i no saben com fer-ho.

I recordem-nos-ho, quan ens hem ajuntat cap a una direcció, històricament, sempre hem aconseguit canvis importants. Ara també!!!

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

SUMAR CREA IL·LUSIÓ

SUMAR CREA IL·LUSIÓ

Ara més que mai, convindria que ERC donés una imatge de partit de govern, de partit de futur, de partit que pensa més en la nació que no pas en els seus interessos.

A vegades els detalls, els gestos, diuen molt més que els grans discursos. Per la gent planera el que val és la bona entesa, el donar-se la mà, el procurar mirar el futur conjuntament.

En aquest moment es necessiten bones vibracions, es necessiten ponts d’esperança, es necessiten gestos que ens facin albirar que tot és possible. Amb les paraules no n’hi ha prou.

OFERIR-SE A CANVI DE RES o de molt poca cosa

Em segueix semblant que seria molt positiu que el país veiés que ERC està disposada, si els cal per obtenir majoria per a governar, a donar un cop de mà al President i al govern, i que no hi posem condicions complicades o difícils, sinó només de detall, com poden ser:

-         Recuperar l’últim impost de Successions i donacions.

-         Donar més beques de menjador.

-         Potenciar la socialització dels llibres de text.

-         Pagar les entitats i empreses que fan serveis socials.

De moment, amb aquestes propostes, em sembla que n’hi hauria prou.

POQUES COSES I FÀCILS D'ENTENDRE

ERC, pel que fa a l’aspecte nacional no té cap mena de problema, ara el que falta és dona importància a l’aspecte social, i per aquest aspecte no s'hi valen les grans idees, ni l’allau de propostes; més val fer-ne poques, senzilles i clares, i d’aquí un mes se'n poden fer unes quantes més. No ens oblidem de dir que el castellà es continuarà estudiant i serà oficial a l'administració.

UN DETALLET, IMPORTANT: El Pacte cultural

Cal que a més a més de parlar del Pacte fisca (que se n'acabarà parlant), es parli del Pacte cultural (llengua, escola, universitat, cultura, esports i comerç), vaja, allò que se'n diu -també- estructures d'estat.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

MIREM EL FUTUR

AMENACES I INSULTS

España ja ha començat el seu serial fent allò que saben fer tan i tan bé, les amenaces, després seguiran els insults i el menyspreu o una mica d’aquestes dues envestides.

Quan se n’adonin que amb això no n’hi ha prou, continuaran amb les amenaces, però pujades de to i procurant que algun altre estat els doni suport, per exemple Polònia. Itàlia i, fins i tot, França.

EUROPA

Tot plegat amanit amb l’oli de la soledat i que serem fora d’Europa i fora de l’euro.

Algú pensa seriosament que Europa, país de mercaders, no ens voldrà? De totes maneres no estaria pas gens malament que enviéssim uns quants “Dialogants- comunicadors” per tot Europa per explicar el que volem i com hi hem arribat.

LA NOSTÀLGIA: MOLT IMPORTANT

Si seguim tossuts i no ens deixem estovar, amorosir, ens engegaran la pel·lícula de les arrels dels molts catalans que tenen bona part de la família a España i intentaran que l’enyorança els faci girar cap allà.

Per aquesta envestida hi ha tres remeis, un reconèixer, per part dels polítics i entitats, l’existència personal d’aquestes arrels i sentir-se’n orgullós, segon demanar-los que pensin en el futur dels seus fills i nets, més que en el seu passat i tercer que els assegurem que l’espanyol continuarà sent llengua oficial a l’administració.

Aquest últim punt l’hauria de proposar ERC abans d’acabar aquest any i, abans Espanya no comenci aquesta envestida.

ELS PRESSUPOSTOS, UNA IMATGE

Segueixo pensant que ERC hauria de donar suport als propers pressupostos a canvi que es tornessin a posar els impostos que va fer treure en Duran i havent pactat eleccions per l’any que ve. Per la ciutadania es començaria a dibuixar un front i quedaria molt més clar el futur.

Es tracta de donar confiança en la capacitat d’entendre’ns i que som capaços de sumar.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'Espanya.