Després de llegir el
document que es va presentar amb el títol: El
model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús
de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural.
Arribo a una conclusió: el
títol que hi he posat, a aquest article, escau.
El text presentat, és
força segur que el signarien els danesos, els holandesos, els noruecs, els
suecs, ...(amb uns sistemes educatius, tots ells, exemples de domini d’altres
llengües, sobretot de l’anglès, a part de la seva), però abans, segur, ben
segur, que hi haurien posat quelcom
semblant a: “Sense cap perjudici en el domini de la llengua general de cohesió
social (el danès, l’holandès, el noruec, el suec, ...)”.
I si no us ho creieu mireu
a quines edats introdueixen la primera i la segona llengües estrangeres, i no
fan gaires invents. Les comparances entre sistemes educatius, a vegades,
serveix per adonar-nos que som més papistes que el papa, i que sempre volem ser
els primers de la classe i donar lliçons a tothom, però no encarem la qüestió
que em sembla primordial: "Si no volem desaparèixer com a poble, el català ha
d’esdevenir la llengua general de cohesió social", amb tots els respectes per a
l’espanyol i la resta de les dues-centes llengües que es parlen, però ens cal
una llengua general de cohesió social i, ara per ara, no és el català, i la
proposta del departament se n’allunya, diguin el que diguin.
A vegades em sembla que alguns
dels peixos grossos d’ERC en el seu afany de figurar uns més que els altres (hi
ha una guerra interna sobre qui succeirà l’Oriol Junqueras), han decidit tirar
pel dret, i el resultat és que qui en surt perjudicat, i molt, és el país.
Molta modernitat, molta teòrica neurociència i, molt dissimuladament van
diluint el paper del català dins el sistema educatiu.
Han estat incapaços de deixar
ben clar, d’entrada, que: "Tot el que es proposa es fa amb el benentès que el
català, com a llengua pròpia de Catalunya i llengua de cohesió social general, ha
de ser la llengua vehicular i primordial de tot l’ensenyament obligatori, i els
alumnes l’han de dominar en tots els seus aspectes i manifestacions."
Vaja que molt treure pit,
però em sembla que s’han cagat a les calces. Com sempre s’han muntat la
pel·lícula de com més moderns i innovadors millor, sense tenir en compte, per a
res, les necessitats de cohesió social, actuals i futures i, a més, sense fer cap
mena de avaluació seriosa (d’uns quants cursos) de la seva proposta. “Visca els
teòrics irresponsables!”
Si els estats consolidats
i democràtics, com els que he citat més amunt, amb societats força
cohesionades, encara que tinguin un alt percentatge d’immigració, i que
disposen de totes les capacitats legislatives a les seves mans, no fan el que
proposa el departament, per alguna raó serà.
Perquè nosaltres ens
pensem que som més macos i més trempats que ells, quan, de fet, no disposem de
quasi bé cap eina legislativa i sempre anem amb una sabata i una espardenya, i
amb un estat en contra que procura, constantment, trobar la manera de fer-nos
la punyeta (per no posar-hi “esclafar-nos”)?
Deixo a part una reflexió
sobre els sistemes educatius alemanys i anglesos, perquè, per a ells, si un
infant no domina molt i molt bé la llengua general de cohesió social (l’alemany
o l’anglès) malament rai!, perquè els seus sistemes educatius són d’una duresa
que, per a nosaltres, em sembla que ens resultaria del tot incomprensible. Per
a ells, la llengua social de cohesió social és l’eix sobre el qual es discrimina
el camí educatiu de cada infant.
No ens cal arribar a
aquests extrems, i em sembla molt bé que no ho fem, però potser no ens aniria
pas gens malament emmirallar-nos amb els danesos o els holandesos, i no voler
ser la més bonica del ball ni, encara menys, voler ser la primera de la classe
que dóna lliçons a tothom. Les proves, en educació, s’haurien de fer amb gasosa
i amb el fre de mà posat.
Sembla que no s’adonin que
el català, per alguns alumnes, no és la primera llengua, ni la segona, ni la
tercera, a vegades, i que si realment es vol que la societat del futur sigui
cohesionada socialment i que les persones disposin d’un pòsit cultural i
lingüístic comú (a part del que cadascú hi pugui aportar) cal que el sistema
educatiu ho faciliti de forma prioritària i sistemàtica, sinó, qualsevol cosa
que es faci només servirà per ampliar les diferències socials.
A vegades, em sembla que
els cervells pensants sobre qüestions educatives no s’adonen de la importància
que té, per a la societat, el poder disposar d’una llengua i un pòsit cultural
comú.
I, per a tots aquells que dedueixin coses que no dic, aclareixo: Del que estic dient no interpreteu
que no cal que tothom sàpiga més d’una llengua, i les sàpiga bé, però, aquest
objectiu, s’ha d’assolir sense perdre de vista l’altre objectiu, socialment
prioritari i fonamental, la necessitat, com a poble, de fer que el català
esdevingui la llengua comuna general de
cohesió social.
El més fotut del cas és
que es podria aconseguir sense fer invents postmoderns. Potser aniríem millor si en comptes de voler
ser els més avançats i els més innovadors penséssim que els infants, per a
poder construir i poder aprofitar tot el que el sistema educatiu els posa
a l’abast, els cal disposar d’uns bons fonaments i d’uns ferms pilars
estructurals en català i, per assolir-ho, no cal bandejar cap altra llengua
familiar o de l’entorn. Ara bé, cal haver situat el
català oral com a eina prioritària de comunicació a tota l’escolaritat
obligatòria.
Amb un bon domini oral de
la llengua és molt més fàcil que la mainada esdevingui lectora hàbil i que
pugui disposar de les eines necessàries per a poder–se expressar, oralment i
per escrit, de forma socialment correcta, i no només en català, sinó també en aquelles altres llengües que conegui.
Siguin una mica més
humils, i mirin què fan en altres llocs més assenyats i que tenen moltes menys
dificultats legislatives que nosaltres, mentrestant, desin la seva proposta en un calaix. Encara que estic segur que no em faran cap mena de cas, perquè el que realment els importa és el lluïment i no trepitgen de peus a terra.
F.
Ponsatí
PS:
Ens cal una societat futura més justa i amb uns bons fonaments de cohesió
social i, si és possible, encara més participativa i solidària.
Des
del sistema educatiu del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem
d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més
hereditàries i, alhora, enfortir la cohesió social, actual i futura.
Per
començar a assolir-ho ens cal que, com a mínim, TOTA la mainada quan
acabi la primària i encara més la secundària, siguin lectors hàbils i siguin
capaços d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma coherent i
socialment correcta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada