LLIBERTAT, AMNISTIA I REFERÈNDUM

Demanaria a tots els partits que féssim seves aquestes tres paraules, perquè em sembla que estem al final d’una etapa i al començament d’una altra.

LLIBERTAT, AMNISTIA I REFERÈNDUM. Fins i tot els partits que s’autoanomenen constitucionalistes, com a mínim algun, em sembla que hi podria estar d’acord.

LLIBERTAT. Que es respecti la llibertat de reunió (fins i tot si és el Parlament), llibertat d’expressió (fins i tot si l’expressió és pública o al Parlament, i també si és de temes polítics, sinó no és llibertat) i, per tant, de no ser empresonat per les idees.

Llibertat per a totes les persones que té empresonades el govern espanyol. Ja sé que ho fa per defensar la seva constitució, però no és just que es tanquin persones per les seves idees polítiques i, encara menys, si les han defensades pacíficament.

Llibertat per expressar públicament les idees, encara que això faci la punyeta a la policia o als jutges, la llibertat d’expressió pacífica de les idees està per sobre dels requisits administratius del sistema judicial o policial.

AMNISTIA. La situació actual és tan i tan injusta, i fa tan de mal, que estava segur que mai la viuria, però amb España, quan es posa a defensar la “sagrada unidad de la patria” pot passar qualsevol cosa.

És indispensable l’amnistia per totes les persones que han estat jutjades o ho poden ser com a resultat del 9-N o de l’1-O i els fets posteriors. Sóc conscient que és absurd demanar-la a un govern que s’ha fet les lleis a la seva manera per poder engarjolar a tothom qui li porti la contrària, però hem de tornar a clamar: AMNISTIA, com ho vàrem fer al final de la dictadura.

REFERÈNDUM.  Què podem fer? No ho tinc gaire clar, però em sembla que hem d’aixecar-nos, tornar al punt de sortida, com fan els saltadors quan un salt els ha sortit, només, a mitges, i tornar a agafar embranzida per fer un nou intent, aquest cop potser una mica més pausat, però amb un objectiu: que ens puguem expressar clarament (Sí o No), i comptar-nos, i trencar l’animadversió d’España sobre el referèndum.

Si aquest fos l’objectiu, fins i tot un referèndum consultiu podria ser admissible. El primer pas és poder-nos comptar i, alhora, trencar la cuirassa anti-referèndum d’independència que té España. I si el polític TC no hi pot dir ni piu, encara millor.

Hem d’agafar seguretat per al salt final, i només l’agafarem si podem comptar-nos.

F. Ponsatí

Catalunya, 5 de novembre de 2017.

PS: La proposta que faig em sembla que s’adiu més amb un front comú PER LA LLIBERTAT que no pas tants caps, tants barrets, però la paraula la teniu vosaltres, els partits.

Suposo que no cal que us digui en què ens hem equivocat, ja ho sabeu, feu la reflexió i la mirada enrere, analitzeu-ho tot i apreneu-ne pel futur.

Malgrat tot, som un poble constant i ens costa molt perdre l’esperança i la il·lusió, i quan sembla que les hem perdudes ens esforcem per retrobar-les.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

Des de l’escola del proper futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.  www.llenguaoral.cat