dimarts, 31 d’octubre de 2017

Carta abierta al Primer Ministro del reino de España



Sr. Primer Ministro, em permeto fer-li aquestes quatre ratlles, acompanyades d’algunes reflexions. Tinc l’esperança que s’adoni que no pretenc molestar-lo, sinó que només és un petit intent de fer-li veure la situació actual des d’un altre punt de vista.

És possible que ara vostè se senti  guanyador, per això em sembla que és un bon moment per a presentar-li aquestes reflexions.

Si hem arribat a on hem arribat, suposo que no és pas perquè estiguem gaire satisfets de com estem, ni del tracte que hem rebut, ni del que rebem. S’ha plantejat com ens sentim nosaltres que des de fa més de tres-cents anys, generació rere generació, estem voltats amb tot de lleis que ens prohibeixen tot de coses que els permeten a vostès?

S’han plantejat alguna vegada què pressuposa ser català a España? Em temo que no. Aniria bé que s’ho plantegessin.

S’han plantejat que si España vol continuar existint (amb Catalunya), cal que canviïn radicalment la manera històrica de tractar-nos?

Es plantegen deixar d’atiar l’odi, la desinformació i la malvolença cap a Catalunya i els catalans com a eina de captació de vots a España? S’han adonat que hi ha partits (entre ells el seu) i televisions que impunement esperonen l’odi cap a Catalunya i els catalans?  En aquests moments encara ho estant fent a tort i a dret, i ningú els diu res.

Es plantegen que si no canvien radicalment el tracte que ens donen i el menyspreu que, a voltes l'acompanya, el que ha passat aquests dies es tornarà a repetir dintre d’un temps, poc o molt llarg, i potser, aleshores, no ens podran aturar per més lleis i forces de policia, guàrdia civil i judicatura que facin servir?

La judicialització de la política ens ha portat a un enfrontament del qual, els catalans independentistes no en sortim gaire ben parats, és cert. Ara bé, sempre que dos es barallen, i això val també per a les societats i els governs, no pot ser que només una de les parts tingui tota la  responsabilitat de l’enfrontament i, encara menys, si és la part més dèbil. Potser la part més forta, vostès, també hi tenen una part important de responsabilitat.

Considerem que sempre hem volgut implementar la nostra política per mitjans pacífics, i encara que només sigui per aquesta raó, ens sembla que ens mereixem un cert respecte. Ho dic perquè moltes actuacions i afirmacions del seu aparell judicial no ho tenen en compte i fan unes interpretacions totalment esbiaixades i, fins i tot, falses del que ha passat. De moment ja hi ha dos presos polítics.

Dels enfrontaments se’n pot sortir rebregant i humiliant el contrari, però si es vol que hi continuï havent la possibilitat d’una bona convivència, s’ha de procurar que les ferides i els mal records siguin els mínims possibles i, per poc que es pugui, inexistents.

Ni des de la venjança, ni amenaçant amb la presó, ni des de la voluntat de derrotar per 10 a 0 la part del nostre poble que vol la independència, difícilment es podran construir ponts que permetin avançar pel camí de la concòrdia i les bones relacions futures.

Per això li demano que faci aturar i revertir totes les actuacions legals (judicials i/o pecuniàries) de qualsevol tipus -fins i tot les que fan referència al 10-N-, que hi hagi contra persones, entitats, càrrecs i partits que pugui considerar-se, des del marc legal actual d’España, que hi ha alguna possibilitat que puguin ser portats a judici, investigats o empresonats per la seva actuació política pacífica, per molt contràries a les lleis espanyoles que li puguin semblar. S’aturin i facin “tabula rasa”.

No em sembla que l’existència de “presos polítics” – des de la nostra òptica ara ja n’hi ha, i no n’hi hauria d’haver cap-, sigui la millor manera de començar a posar unes bases futures de relació que afavoreixin la concòrdia i la pau social. Unes bases diferents i més respectuoses.

Per acabar, suposo que considerarà encertat que pensi que quan siguem una república independent, vulguem mantenir les millors relacions possibles amb España i amb tots els espanyols.

Vostè té la paraula.

Atentament.

F. Ponsatí

Catalunya, 31 d’octubre de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada