QUÈ ÉS EL QUE NO EM PREOCUPA

Ens hem d’anar acostumant a mirar endavant i deixar de contestar les estupideses dels nostres veïns. No podem continuar actuant de forma reactiva. Hem de pensar en el nostre futur.

Fa uns dies estava fent petar la xerrada amb un company i, evidentment, entre els temes que parlàvem hi havia el futur del nostre país. A ell no li preocupava gens ni mica com ens ho faríem tots plegats per arribar a la independència, en canvi, el que li preocupava era qui  manaria un cop fóssim independents. Heus aquí les línies bàsiques de la conversa.

Els ajuntaments són els escenaris on s’està dibuixant  la futura organització social, però per fer un bon servei no n’hi ha prou. Al nivell municipal hi hauríem de superposar un nivell d’igualació que tingui per objectiu compensar les possibles desigualtats en els serveis bàsics entre els diferents municipis i, alhora, serveixi d’eina de descentralització: la vegueria. I el tercer nivell seria el govern i tota l’estructura política general.

Amb tres nivells d’administració n’hi hauria d’haver prou i no n’hauria de caldre cap més. Per a la resta de necessitats, amb ens de gestió seria suficient.

Segur que algú hi troba a faltar els consells comarcals o les àrees metropolitanes, però no té gaire lògica perquè la immensa majoria de les feines que fan ambdós ens són feines delegades i, si cal organitzar algun ens de gestió que se’n cuidi d’aspectes concrets, s’organitza, però depenent d’un ajuntament, d’un conjunt d’ajuntaments,  de la vegueria o del govern.

LA LLEI DE CONSULTES

És possible que ara algú s’ofengui, però tinc la impressió que la generació que vindrà després de la governant actual és una generació que ho ha tingut força fàcil, això vols, això tens, i el sacrifici, el pedalar costa amunt no són coses que hagin viscut gaire, potser ara, amb la crisi, sí.

Per això avui m’agradaria posar l’accent en el control del poder executiu, i no pas només a través del Parlament o de la judicatura. Ara s’està fent una Llei de consultes “no refrendàries”. Aparentment fa referència a una manera de preguntar al poble que no li dóna l’opció real de fer valdre el resultat. Sembla que és així, veritat?

Però si ens ho mirem des d’un punt de vista d’estat, de futur, la Llei de consultes pot der un dels puntals bàsics del nostre futur sistema de control del Parlament i del Govern. Només ens caldrà treure l’adverbi “no” i transformar-la en una poderosa eina de control popular directe.

Si a aquesta eina políticament i administrativament impecable i al servei del poble, hi afegim les organitzacions socials, estem creant una manera diferent, nova, d’avaluar l’acció política, de fer política, perquè l’avaluació sempre ha estat l’eina més poderosa per a fer canviar les actituds i els costums.

UN EXÈRCIT?

Sempre m’ha semblat que disposar d’un exèrcit era la manera més inútil de llençar els cèntims. Ara bé, com que les persones no som angelets, ni els més angelets, és segur que ens cal disposar d’una bona i eficient policia que controli, terra, mar i aire i, fins i tot, d’un grup específic per actuacions especials i de col·laboració internacional, sense oblidar uns eficients serveis secrets, però tot plegat amb un ferm control democràtic, la qual cosa no sempre vol dir a la vista de tothom.

EM PREOCUPA

Si és certa la notícia que vaig llegir, em preocupa que no hi hagi autocars per anar a Barcelona l’onze de setembre.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”