A L’ESCOLA, LA SEGREGACIÓ ECONÒMICA TREU EL CAP

Anotació prèvia: Si algú interpreta que anem en contra de les escoles públiques, és que ens hem explicat molt malament., disculpeu.

La cohesió social, en els seus fonaments, es basa en la llengua i en un altre factor, el de l’escolarització de tot tipus d’alumnes en tot tipus de centres de la xarxa pública.

Des de fa uns dies el Departament d’Educació ha obert la caixa dels trons i ha comunicat als centres concertats que és molt possible que deixi de pagar-los per l’escolarització d’alumnes amb necessitats econòmiques que, si no fos que estan becats,  no els seria possible anar a un centre concertat.

També hi cap la possibilitat que, per voluntat dels centres, els alumnes sense beca s’hi puguin quedar i fer com tothom, però no hauria de ser això.

Diem que no hauria de ser això perquè  ens trobarem que els centres concertats començaran a demanar que,  per a poder sobreviure, es redueixi el nombre d’alumnes sense beca a l’entorn del 10%, quan ara, en molts centres, estan entre el 20 i el 30% i és indispensable que continuï, com a mínim, així.

Si es portés a terme la idea de treure les beques, al cap de quatre dies hi hauria una cua inacabable de famílies per demanar canvi de centre, i la feina de vint anys s’hauria engegat a fer punyetes en un instant.

O bé Educació té algunes llumeneres que no hi veuen més enllà del nas i, sense ni encomanar-se ni a déu ni al dimoni, tiren pel dret, o bé és que de forma deliberada es vol que els alumnes amb pocs recursos deixin d’anar als centres concertats i es vegin obligats a anar als centres públics.

Considerem que tant un cas com l’altre són d’un nivell d’estupidesa social i política  d’un grau tan elevat que algú hauria de ser cessat.

És molt possible que al final es posi seny, però només que s’hagi arribat a plantejar la possibilitat de deixar sense beca els alumnes més necessitats ens sembla inconcebible.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.

MIREM EL FUTUR, COHESIONEM EN POSITIU.

El jutges ens volen fer la punyeta, ens volen fer desaparèixer, és la seva feina. Si algú es pensava que, al nostre país, la feina dels jutges importants era la justícia anava ben errat. Des de fa segles ha estat així, una patacada, dues patacades,..

Ens sembla que cal trobar alguna manera senzilla de cohesionar tothom a l’entorn de la llengua en un projecte fàcil de portar a terme i que permeti, de mica en mica, anar ampliant el camp i, a més, amb un redactat en positiu.

En Gandhi va proposar que es deixés de comprar roba feta a la Gran Bretanya i que se la fessin ells mateixos, evidentment no podem arribar a aquest nivell d’eficàcia, entre d’altres coses perquè no en tenim ni idea, però la idea sí que és extrapolable.

La proposta no hauria de ser de curta durada i hauria allargar-se, un xic, en el temps així se’n podria  assabentar molta més gent i anar-s’hi afegint, hauria de centrar-se en un sol producte i que es pogués trobar fàcilment etiquetat en català.

Un exemple podria ser: “Durant aquest quart trimestre de 2011, comprarem oli etiquetat en català.”

En canvi, si es comences cap a finals de novembre, podria ser: “Durant aquestes festes de Nadal comprarem torrons, neules i xampany etiquetats en català.”

Cada trimestre es podria anar canviant de producte i un mes abans del canvi començar-lo a promocionar.

No es fa boicot a ningú i només es potencia allò que s’ha produït a casa o que respecta la llengua i, per tant, se’ls dóna feina. També és fàcil de recordar i de  promocionar, i hi ha temps per anar expandint el missatge de forma repetitiva, i no és generalista.

Evidentment caldria que se’n fes ressò alguna o algunes entitats amb impacte mediàtic i possibilitats de mantenir el recordatori. La idea ja la tenen escrita, encara que potser consideraran que no és pràctica, però per provar-la no s’hi perd pas gaire res.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

“...vencidos y humillados los catalanes, la guerra ha terminado.”

Des del 1706 han intentat afogar-nos econòmicament i destruir-nos com a país, totes les lleis que s’han fet des de Madrid des de fa 300 anys han estat dirigides a sotmetre el seu enemic: els catalans.

Vàrem aconseguir sobreviure durant 200 anys perquè érem un país amb poca immigració, més aviat érem un país d’emigrants.

Després vàrem aconseguir sobreviure, justet justet, a la dictadura franquista del segle passat amb l’esforç de moltes persones que varen posar per davant la recuperació nacional a fer diners.

Vàrem posar il·lusió, no gaire però sí il·lusió, quan va començar el període constituent de finals del setanta del segle passat(ells en diuen democràcia), però ara ja no ens queda res, ni il·lusió, ni ganes de  fer res amb Espanya, ells a través del seu Tribunal constitucional i la poca que podia quedar amb el seu “Tribunal superior de justicia a Catalunya” l’han esmicolada.

L’escola era l’últim reducte de supervivència i Espanya ens l’acaba d’assaltar, no podem fer veure que no passa res, no podem fer recaure en els docents la feina de resistència, tampoc no podem jugar al joc de la legalitat espanyola als tribunals perquè tenen tots els trumfos i ens serà impossible de sortir-nos-en i, com a màxim, emmascararem la derrota.

Quan ens adonarem que només ens acceptaran quan es faci efectiva la frase d’en Franco que adaptem: “...vencidos y humillados los catalanes, la guerra ha terminado.”

Senzillament hem de desistir de ser espanyols i, d’una punyetera vegada, ser el que som: catalans.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

MENTRE DORMIM, ELLS MAMARAN (anònim, ens ha arribat en un correu)

Una mañana, Su Majestad el Rey Don Juan Carlos Primero, Rey de España,

queda gratamente sorprendido al leer una noticia en la prensa:

María, una joven madre madrileña, bautiza a sus recién

nacidas gemelas, con el nombre de Cataluña y España.

Honrado por esta circunstancia, Juanca decide hacer una visita

a la mamá en cuestión, como muestra de su agradecimiento.

Al llegar a su casa, encuentra a María dando el pecho a España;

el Rey reitera constantemente su honda satisfacción

y pregunta a la madre de los gemelos:

¿Dónde está Cataluña, la hermanita de esta glotona

y preciosa que no deja de mamar?

María le responde que está profundamente dormida desde hace mucho rato...

Extrañado por la respuesta, el Rey se permite

aconsejar a la mamá que la despierte y así él podría

tener la oportunidad de verla.

La respuesta de María deja a Su Majestad sin habla...

Mi rey, no le aconsejo despertar a Cataluña

porque si Cataluña despierta...

España dejaría de mamar...

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

LA MAINADERA JA SE’N POT ANAR QUE ELS NENS JA S’ENTRETENEN

Ni al mister «Bin» li hauria pogut sortir millor. Hi ha un personatge que feia molt de temps que  feia el pena, a més de ser un mentider compulsiu, però un dia es va  aixecar amb el peu dret i va tenir una idea genial: modificar la constitució.

No ens negaran pas que esperar a l’últim mes de legislatura per plantejar una qüestió com aquesta no és una sortida de to espectacular i, teatralment, genial.

Si resulta que ha d’entrar en vigor el 2018, segur que tothom hi trobarà que és d’una  d’urgència fora de mida. Bé, de fet, no n’hi ha gens ni mica d’urgència, per això ens costa tant d’entendre la necessitat de fer-ho amb tanta rapidesa (una setmana justeta) i sense ni temps per redactar alguna cosa realment ben feta, ni tampoc per pensar en les conseqüències.

Si, a més a més, l’altre galifardeu de la colla també s’hi apunta a jugar, no us sembla que tot plegat fa pudor de socarrim?

No volem pas ser malpensats però qui són els únics que han estat empipant cada dia amb la necessitat de disposar de més marge econòmic, doncs nosaltres, per tant, quin és l’objectiu d’aquesta improvisada sessió de teatre: trobar la manera de fer-nos la punyeta i collar-nos un xic més.

Encara que pensem que poden fer el que vulguin perquè el 2018 ja serem un estat més d’Europa, mentre els hàgim d’aguantar hem de procurar que no ens prenguin el pel.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  
Visca la Terra.
Tothom.cat (Any tercer).

SI NO SOM UN ESTAT NO SOM RES.

Fem el que fem, fins i tot si volem fer un pet, i no volem que ens titllin de terroristes químics, hem de disposar del nostre Estat.

A Europa qui no té Estat no és ningú. Europa l’han fet els Estats i  no podrem viure amb pau i dignitat fins que nosaltres siguem prou valents i decidits per aixecar el cap i dir: ja n’hi ha prou,  ens declarem independents!

És cert que hi ha nacions que no tenen el seu Estat, però resulta que l’Estat del qual formen part és democràtic i respectuós amb els seus drets, per exemple el Britànic, però com que nosaltres formem part d’un Estat celtibèric on manen els collons i només compten els drets dels espanyols, i els altres que es fotin, anem ben arreglats.

Ara fa un any de la manifestació contra la sentència del que ells en diuen TC  i, per casualitat, heu vist algun canvi polític? Fins i tot el futur presidenciable del PSOE (una persona intel·ligent) diu que tot això de la independència és una moda.

Potser té raó o potser no, però de moment ells van manant i nosaltres anem pagant, ells van decidint i nosaltres obeint i, fins i tot Europa, ens diu “educadament”: si no us espavileu esteu ben arreglats.

Què volem: Una lenta i agònica mort continuant sent espanyols o un viure amb possibilitats de futur amb el nostre Estat?

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).


(Si no hi ha un daltabaix abans, ens tornarem a trobar la tercera setmana d'agost. Si les podeu fer, bones vacances).

SORTIDA, EN FALS, DE LA CRISI.

Des de fa temps estem sentint que la sortida de la crisi va per llarg, però encara que pugui semblar estrany això no és el més preocupant, el més preocupant és que la sortida de la crisi es lliga –sempre- a l’augment de la producció i del consum.

La solució és semblant a la d’un metge que veient que el seu malalt està molt fotut dels pulmons, li digués: miri, per curar-se ha de fumar més. De ben segur que deixa d’estar fotut perquè se n’anirà a fer punyetes.

Ens sembla que si la solució que es planteja és més consum, anem malament i d’aquí pocs anys es tornarà a repetir el problema.

La crisi s’ha produït perquè hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats i el mateix passa si ens ho mirem globalment, estem vivint per sobre de les possibilitats del planeta, malgrat les enormes bosses de pobresa.

Una possible eina per a sortir de la crisi és un canvi en els hàbits de consum. Potser si posem un exemple proper ho veurem més clar.

No fa pas gaire vàrem patir una crisi important per la manca d’aigua, què vàrem fer?  Doncs per començar canviar d’hàbits i consumir menys aigua, alhora vàrem arreglar les canonades que perdien aigua i, tot seguit, vàrem cercar noves maneres d’obtenir aigua per si tornàvem a trobar-nos en una situació semblant. És cert que encara ens quedaven  més eines per a fer servir, com pot ser la interconnexió de les conques internes, però dir això, encara avui dia, és un pecat, però ja arribarà el dia que deixarà de ser-ho.

Per tant, què caldria fer per començar a sortir de la crisi actual:

-         Deixar de viure per sobre de la nostra capacitat, nosaltres i el govern.

-         Estalviar i, per tant, consumir menys, i allò que consumim que duri.

-         Conscienciar-nos que el treball té com a objectiu l’obtenció dels recursos necessaris per alimentar-nos, formar una família i viure en una societat harmònica i solidària.

Altres propostes que podrien ajudar-hi:

-         Reduir la jornada laboral a sis hores (evidentment els sous i les cotitzacions també).

-         Creació de la mitja jornada ordinària com una eina més de creació de feina.

Amb aquestes quatre coses ja començaríem a fer alguns canvis, però si hi afegíssim que:

-         Volem que el 120% de les necessitats energètiques no mòbils, en un termini de 20 anys, siguin d’energies renovables.

-         Pretenem que el combustible per a situacions mòbils (vehicles) provingui bàsicament de l’hidrogen o siguin combustibles no contaminants.

-         Treballem per aconseguir que la xarxa ferrroviària de connexió entre ciutats i el seu entorn sigui del tipus tramvia i tramtren, substituint la gran majoria del trànsit de cotxes privats.

-         Ajudem per tal que totes les teulades de totes les naus industrials siguin fonts d’energia neta.

-         Volem aconseguir que tots els edificis del país cobreixin un percentatge important de la calefacció a través de captadors solars.

Potser amb tot plegat en faríem més via de sortir de la crisi o, potser, ja no hauríem ni  entrat.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

Tothom.cat (Any tercer).