Els nazis odiaven els jueus, els espanyols odien els catalans.

Espanya té una necessitat vital de tenir sempre algú a qui menysprear, considerar inferior i a qui poder explotar per poder, ells, viure folgadament.

Les nacions imperialistes, les nacions que han conformat la seva existència sobre la violència, la destrucció, la conquesta i la imposició de la seva llengua i religió els és impossible entendre que hi hagi alguna nació que no vulgui ser com ells, senzillament, per a ells la diferència en un territori dominat és inconcebible, no és admissible i, per tant, aquella gent s’ha de sotmetre i deixar-se assimilar, pel seu bé han d'acceptar la imposició de la llengua imperial (ells en diuen comuna) i han d'abandonar una llengua i una cultura de pagesos, de persones incultes, que només la parlen ells, una llengua de segona divisió, i si no ho volen fer de grat ho faran per força, per la força de les lleis superiors, per la força dels jutges imperials, per la força de la policia, per la força dels mitjans de comunicació al servei de l’imperi i per la força d'una allau immigratòria intel·ligentment dirigida des del govern central imperial.

El seu objectiu es fer-nos desaparèixer perquè som l'única nació que, des de fa 400 anys, se'ls resisteix i estan fent tot el necessari per anorrear-nos, ells volen: "España Una, España Grande, España Libre, por el Imperio hacia Dios" i abans hi afegien "Arriba España. Viva Franco" i ara tot igual, però en comptes del feixista Franco diuen "Viva el Rey", i es comencen a posar nerviosos.

De moment sembla que ho estan assolint però potser només serà un miratge, perquè encara que sotmesos, continuem sent rebels traurem forces d'on sembla que no n'hi ha i en pocs anys tornarem a girar la truita i continuarem sent, per als espanyols, quelcom de semblant al que eren els jueus pels nazis.

Potser si les coses ens surten prou bé i es compleix la previsió de l’Alexandre Deulofeu ja serem independents d'Espanya, ja serem ciutadans de ple dret al nostre estat i s'hauran de buscar un altre enemic perquè nosaltres, per molt que cridin no els farem ni cas, com qui sent ploure.

Ara us pot semblar difícil, però la fruita necessita temps per madurar-se i els arbres encara més per créixer i enfortir-se. Anem creixent i enfortint-nos, malgrat que a algú li pugui semblar que no, però l’hivern és època de reflexió i recolliment fins que arriba la primavera i l’estiu i ens deixondim i fem una altra crescuda.

Felip Ponsatí i Terradas.

Catalunya (Països Ocupats), novembre de 2022.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’expressar-se oralment, fins i tot en públic, amb fluïdesa i coherència expositiva, tingui una bona comprensió lectora i prou domini de l’escriptura com per poder posar per escrit els seus pensaments amb una presentació socialment adequada.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social i la llengua n’és el ciment, una societat més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

ESPAÑA: DEMOCRÀCIA BANANERA. CATALUNYA: PAÍS OCUPAT.

 

Doncs si senyors, España és una democràcia “plena” per als espanyols, però no ho és pas pels catalans. Algú s’imagina un tribunal britànic, francès, alemany o suís fent el que està volent fer el TSJC? No, veritat.

Els catalans som una espècia a assimilar, a “españolitzar”, a fer desaparèixer, senzillament per a ells som un territori que “nosotros, los españoles, hemos ocupado militarmente, dos veces, los últimos 300 años y la sangre de los héroes que cayeron por Diós y por España tiene que respetarse, por eso imponemos el español.”

Senzillament senyors del mini-govern de la Generalitat (no s’ofenguin), si realment volen que les aigües tornin al seu lloc i fer-se respectar no els queda cap més remei que plantar-se, i no pas des d’una conselleria, sinó com un bloc, com TOT el govern i, al seu costat, el Parlament, i no pas només la Presidència, sinó TOTS els diputats, tots en una sola presentació multitudinària, i per dir què?

“Doncs per dir que ja n’hi ha prou que el els jutges vulguin fer de legislatiu i d’executiu, que cadascú té el seu paper i no estem disposats a admetre que des del TSJC es dictin lleis, i que el TSJC no té cap mena de capacitat legal per fer complir les lleis que s’inventen, per tant, en el tema que ens ocupa, el del 25%, el donem per tancat i superat perquè des del Parlament ja s’ha legislat i és el que tots els centres docents han de complir.”

(Si després volen continuar amb els dos trossos que hi ha tot seguit, perfecte)

I si realment creuen en la separació de poders, els jutges, el màxim que poden fer és dir si una norma o la seva aplicació es correspon amb la legalitat vigent, però res més, no poden crear una norma, no se la poden inventar i a més fer-se el totpoderós volent-la fer complir, com si ells fossin algú per fer de legislatiu i fer d’executiu.

Senyors jutges (encara que el seu TC i el seu TS se la passin pel forro), si volen ser respectats comencin per respectar l’organització legal que la societat, a la que diuen voler servir, s’ha dotat i que nosaltres sapiguem ningú els ha donat la capacitat legal per crear lleis ni normes, ni estem disposats a continuar sent tractats, per molt que per vostès ho siguem, com ciutadans de segona.

Passi-ho bé.

Felip Ponsatí i Terradas 

Catalunya (Països Ocupats), 23 de juny de 2022 (A les portes del foc portador de vida).

PS: Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

( www.llenguaoral.cat ) 

 

 

 

AL GOVERN: RESISTÈNCIA PACÍFICA I REVOLUCIÓ NO VIOLENTA.

El problema que tenim a sobre és de molt difícil solució, senzillament el sistema judicial espanyol, del TSJC cap amunt i alguns de més petits com el jutjat número 1 de Barcelona i segurament d'altres, estan ancorats en el franquisme sociològic i, per tant, Catalunya i tot el que faci flaire de català i, sobretot la llengua, és el seu enemic a abatre, a destruir, a anorrear, a assimilar.

NO PAGA LA PENA FER RECURSOS

No paga la pena que fer recursos al TS o al TC, tots dos han demostrat al llarg del anys el seu ferm patriotisme espanyolista i les seves ganes d’acabar amb qualsevol cosa que pugui diferenciar Catalunya de la resta de l’España imperial.

Tots aquests tribunals els és igual que per motius absolutament administratius s’arribi a inhabilitar un President de la Generalitat, per a ells no és res més que un president de Diputació provincial, i encara.

Amb la inhabilitació del President es va demostrar fefaentment que el respecte a les llibertats fonamentals, per a ells, era una merda davant les decisions administratives d’una Junta Central, i el TSJC ho va brodar amb el seu president al capdavant.

ELLS NO RESPECTEN RES

Com és possible que encara hi hagi algú que consideri aquests jutges persones capaces de fer “Justícia” quan tot el que fan sembla que sigui per anar fent mèrits per arribar al TS., fins i tot han estat capaços de canviar les normes internes i saltar-se el dret bàsic del jutge predeterminat per tal que un jutge que ens estima molt i que pel que sembla viu encara al segle XIX, presideixi el tribunal del, diguem-ne, 25%.

Srs. Jutges mentre vostès no respectin el més bàsic d’una democràcia que és la separació de poders i es dediquin a legislar no anirem pas bé. El respecte per cert, va començar a saltar-se’l el seu TC quan va decidir que el més sagrat en una democràcia: un referèndum legal era fum, i tot seguit van deixar anar tot un seguit de propostes que, de fet, legislaven sobre l’Estatut i així ens ha anat. Si no els semblava bé només calia que diguessin si era o no era constitucional, al seu parer, està clar, i deixar al legislatiu que refés, segons el seu propi criteri, la llei.

FER-SE L'ORNI NO ÉS ACCEPTABLE

El govern central fa veure que ell, en els problemes actuals no hi té res a veure, o sia amb tota aquesta ofensiva de “acoso y derribo” sobre l’ensenyament, però no és cert, podien haver retirat la petició que havia fet el govern del PP, però no ho varen fer i varen mentir, i sabien que mentien quan varen dir que amb la nova llei el problema quedava arreglat, que desapareixia.

ÉS QÜESTIÓ DE TOT EL GOVERN

Les coses no canviaran mentre el Govern de la Generalitat en pes, no un conseller, sinó tot el Govern no digui públicament que ja n’hi ha prou que els jutges vulguin fer la funció del legislatiu i de l’executiu, que no és el seu paper i, per tant, si hi ha alguna cosa que no els sembla bé de l’ordenament jurídic que ho diguin, però no són ells els qui han de cercar les solucions, ni proposar-les, i encara menys voler-les imposar, i si al Govern central li fa il·lusió un altre 155, doncs endavant, però que nosaltres ja n’estem tips de coaccions judicials de “rancio abolengo”.

RESISTÈNCIA PACÍFICA PERÒ SERIOSA

Per això em sembla que, com a conseqüència, el que ha de fer el nostre Govern és comunicar de forma pública que no pensa fer cap cas de la legislació emanada del TSJC perquè legislar no és la seva feina i encara menys voler imposar la seva legislació (abans de fer aquest comunicat proposaria que, de forma privada, es comuniqués al president del govern central perquè aquest tingués temps de treure un decret, màxim 2 dies, no més, que deixés clar que tot el que fa referència al tractament de les llengües al sistema educatiu és competència única i exclusiva de les autoritats educatives, tal com indica la llei vigent.).

LA SEVA RABIETA ÉS ASSEGURADA

Si el govern central no treu el decret aclaratori en el termini fixat, el nostre Govern hauria de fer públic el seu i, evidentment, els jutges trauran el Sant Cristo Gros, el de les querelles i de les inhabilitacions, senzillament se n’ha de passar olímpicament i de forma pública. Que volen jutjar a xxx doncs no s’hi presenta, ni ell ni el seu advocat. Que l’inhabiliten, el Govern diu públicament que aquella persona continua en el seu càrrec i funcions. Que volen inhabilitar a tot el Govern, doncs que ho facin. S’ha de passar olímpicament d’ells i tot ha de continuar igual, és l’única manera de situar cada peça al seu lloc.

Saben allò que en diuen resistència no violenta, saben el que és una revolta pacífica però seriosa? Doncs és el que proposo que comenci a fer el Govern. En serà capaç?

NO ÉS EL NOSTRE SISTEMA JUDICIAL

Ha de quedar clar, i fer-ho públic, des de bon començament, que no es pensa fer cap mena de recurs, queixa o com es vulgui dir a altres instàncies, perquè suposar que el TSJC, o el TS amb persones com el Sr. Marchena, la Sra. Lamela o el Sr. Llarena i d’altres de semblants, com són molts dels del CGPJ, que han demostrat a bastament un ferm patriotisme espanyol, de pedra picada, patriotisme que fins i tot està per sobre de les lleis, perquè les lleis, de fet, consideren que les fan ells quan les interpreten com els sembla millor i com que es consideren intocables fan el que fan. 

És un sistema judicial que s’aguanta sobre la repressió, sobre la força, sobre la coacció, sobre injustícia, per això el Govern ha de tenir clar que seria una pèrdua de temps i de recursos apel·lar a ells, no paga la pena.

Queda el TC que fins ara, majoritàriament i d’una manera més dissimulada, continua practicant el franquisme sociològic: Contra Catalunya tot s’hi val, i no hem d’oblidar que es varen passar per l’entrecuix el referèndum legal de l’Estatut, major mostra de menyspreu cap als catalans és difícilment superable.

FINS ARA ESPAÑA NOMÉS HA SERVIT ALS "ESPAÑOLES"

És evident que España és un “estado democràtico y de derecho”, però això només val pels ciutadans espanyols (segons ells són els que parlen l’español), els altres, els que parlen altres llengües, com els catalans, no, perquè a la pràctica són considerats ciutadans de segona regional i persones que s’han de reeducar, si cal per força.

Parlen molt de la seva constitució, veritat, però sempre s’obliden que també hi posa: «La Constitución española en su Artículo tercero, punto 3, del título preliminar dice: “La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.”

Algú em pot dir algun tipus de legislació que “Las Cortes” hagin fet per complir aquest punt? La resposta és clara, en 40 anys res de res, com no siguin insults, menyspreu i una clara i pregona desprotecció.

"POR EL IMPERIO HACIA DIÓS" JA NO ÉS ACCEPTABLE

I ara els jutges també s’hi posen, i perquè s’hi atreveixen?, doncs perquè els sembla que som dèbils i poca cosa, i que ells tenen al seu servei el seu TS i el seu TC, i tota la força que els dona el seu pensament de “España una, España grande, España Libre. Viva España!” i, evidentment, si els sembla necessari la força de tota la policia i de l’exèrcit i de “las Cortes” i del seu rei, hereu segon del dictador feixista.

No els sembla que Rússia i España tenen alguns trets significatius en comú. Somien l'imperi, la dominació.

SEMPRE PODEM APRENDRE

Doncs aquest cop s’equivoquen, per molta força que tinguin al seu costat, nosaltres resistirem i ens en sortirem perquè estem lluitant per la nostra supervivència com a poble.

Com que sempre en podem aprendre Hi ha una altra reflexió-proposta derivada de tot plegat i que em sembla que val per a tota l’escolaritat, ESO inclosa, i deriva del que ens han volgut ensenyar els jutges del TSJC. Moltes gràcies senyors jutges.

"La llengua d'aquesta àrea/assignatura/projecte, etc, és el català, per tant, aprendrem socials, matemàtiques, música, expressió artística, educació física, etc, a través del català i aquesta serà la llengua que farem servir, sempre, tots plegats i així cada dia sabrem més coses i, alhora, la dominarem millor."

Fins aviat.

Felip Ponsatí i Terradas 

Catalunya (Països Ocupats), 7 de juny de 2022.

PS: Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

( www.llenguaoral.cat ) 

DOCUMENTO INÉDITO

Sr. Director, hace pocos dias, en la buhardilla, encontré un documento que al parecer no se hizo público y que puede ser, històricament interesante, ahora que somos una próspera región del Reino de España y que todos hemos abrazado, sin imposiciones y de buen grado el español, tal como afirmó el primer monarca de la Nueva Era, el rei Juan Carlos I cuando dijo: “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suya, por voluntad libérrima, la lengua de Cervantes”.

He respetado la redacción y la lengua originales. Como verán, ningún político lo firmó, supongo que por precaución o porqué era un borrador, lo ignoro.

Atentamente.

F.P.

En el glorioso Reino de España, a 16 de mayo de 2052.

 

Als Equips directius i a tots els Claustres.

Respecte a la teòrica aplicació de la sentència del TSJC que vol imposar el 25% d’espanyol a tot el sistema educatiu he de dir:

-          Per començar em sembla que cal centrar la qüestió en els seus justos termes. No som nosaltres, el Departament d’Ensenyament els qui hem creat el problema o la confrontació, sinó alguns jutges emparats en associacions i partits que no tenen prou representació parlamentària per a legislar i han trobat la porta del darrere, els tribunals amics, que els fan la feina legislativa i, per tant, aquests tribunals operen com a legisladors encoberts, o sia, fan política.

-          Nosaltres, amb aquest escrit, només ens defensem dels atacs gravíssims contra la línia de flotació de la convivència i la cohesió social, perquè el problema greu l’ha creat i amplificat el TSJC que en comptes d’ajudar a la cohesió i a la pacificació social està entossudit en aplicar una llei derogada. Posats a fer podien haver-se basat en els ”Principios del Movimiento Nacional”.

-           Hi ha qui dirà que les sentències s’han d’obeir, però no és cert, perquè els mateixos que ho diuen són els primers de fer mans i mànigues per a no fer-ne cas si molt els convé. Potser pot estranyar que digui que no tot el que diuen els tribunals s’ha d’obeir, posem-hi per cas, el TC durant quasi bé 10 anys va donar-nos la raó sobre el traspàs de les beques escolars, però el govern central no les va traspassar, senzillament canviava un reglament o una coma (com qui diria) i deia que allò que demanàvem i per la raó per la qual ho demanàvem ja no era possible perquè estava derogat, i el TC callava, i així podríem trobar molts d’altres exemples.

-        De totes maneres, en aquest cas els TSJC ha aplicat la inventiva, a veure si ens ho empassàvem, perquè enlloc de cap llei vigent es parla de percentatges, per això considerem que el 25% és un invent d’uns jutges; invent que fins ara no s’havia discutit gaire perquè afectava pocs centres i dintre d’aquests pocs centres poques aules i semblava que es podria reconduir sense enfrontaments, però ara ja no és pas un cas anecdòtic, sinó que es vol imposar pertot arreu, de fet, amb la seva sentència fan de  legisladors i és evident que no és el seu paper legal i no se’ls ha de fer cap cas.

-          Considerem que sobrepassen les seves competències perquè estan creant/dictant lleis i, fins i tot, fent una interpretació encara molt més imperial de la que en el seu moment va fer i escriure el TC, i això que el TC va considerar que el vot en referèndum dels catalans sobre l’estatut no valia ni cinc cèntims (políticament, és impossible menysprear més a tot un poble que havia estat i era lleial a la constitució).

-         Al jutges del TSJC els veiem molt decidits a seguir les passes del que va dir, fa uns segles, J.A. de Nebrija: “La lengua es compañera del imperio”, però per molt ciutadans de segona regional que ens considerin no estem disposats que escapcin, encara més, les minses possibilitats legals en el poc que encara podem, parcialment, decidir i que és una de les artèries vitals per a la nostra nació: la llengua i l’escola.

-           Hem arribat a aquest punt perquè en el seu moment, ni el govern central que en bona llei hauria hagut de fer-ho, ni els seus socis o avaladors polítics,  ningú, va demanar la retirada de la denúncia presentada pel govern central anterior i, per tant, aprofitant els errors administratius, els jutges i els seus col·laboradors unionistes (que no constitucionalistes) varen seguir amb la tramitació.

-           Hi ha qui dirà que España és un estat “democrático y de derecho”, i és cert com diuen i repeteixen, però només és cert per als ciutadans de primera, els que parlen l’espanyol que, evidentment, s’hi troben bé perquè la seva llengua, cultura i economia són legalment respectats i protegits, però no pas per als ciutadans de segona regional, la resta de pobles que parlem altres llengües que no són l’espanyol, encara que el sapiguem, però que no som ni protegits legalment, ni respectats en res de res.

-          Potser algú pensarà que exagero, doncs no, i la prova més clara tal com diuen ells és que “obras son amores y no buenas razones”, per això només cal repassar la legislació des de l’aprovació de la constitució cap aquí, i quedarà clara la seva obsessió i la de tots els governs siguin del color que siguin, si és que en aquest aspecte hi ha colors, de posar tot l’escalf i protecció cap a les terres i la llengua espanyola i deixar les engrunes (si en queden) per a la resta i deixar-nos sense cap mena de suport legal per a la llengua, la cultura i l’economia, per així tenir-ho més fàcil per fer-nos desaparèixer com a poble.

-          És molt possible que en el seu enquimerament no se n’adonin que si ens respectessin i ens consideressin ciutadans de primera amb tots els drets legals que això comporta, molt possiblement també ens hi trobaríem bé.

-         En base a una legislació absolutament contrària a la nostra supervivència, no té cap mena de raó fer més recursos ni fer més peticions de seny, que és el que hem estat fent fins ara, perquè ja tenim clar que, fem el que fem, el sistema judicials unionista (que no pas constitucionalista), sistema que va del TSJC cap a les altres instàncies superiors TS i TC, només hi trobarem interpretacions esbiaixades de les seves lleis, sempre en perjudici de les nostres minses possibilitats de supervivència com a poble, i que ens deixen clar que som ciutadans de segona regional, o sia, sense veu ni vot, mentre no ens decidim a abaixar el cap i a acceptar l’espanyol com a única llengua de comunicació.

-         El TSJC, en el seu argumentari, es troba limitat per una llei derogada per això parlen d’àrees troncals, perquè ara no hi ha vigent cap normativa de cap mena que parli d’àrees troncals. És com si els jutges manessin que es fes “Formación del Espiritu Nacional”, com quan jo era petit, no es podria obeir perquè ara no hi ha cap llei que ho contempli, malgrat que abans sí que hi era. Senzillament viuen en el passat, un passat franquista i imperialista.

-     Tenint en compte que l’obligació de qualsevol centre educatiu és organitzar-se pedagògicament per tal que els alumnes quan acabin l’escolaritat dominin les dues llengües oficials, s’ha de considerar que qualsevol intent de dictar com s’han d’organitzar, què han de fer i en quina llengua ho han de fer és una intromissió inacceptable que va contra les finalitats i objectius expressats en la llei i que encomana al Departament d’Educació i als centres, no als tribunals, l’organització i la capacitat de decisió pedagògica.

-          Per tant, tenint en compte que la sentència del TSJC no té cap mena de suport legal en cap llei vigent, tenint en compte que la llei vigent encomana al Departament la determinació de les directius generals de l’ensenyament i tenint en compte que l’organització interna correspon als centres, aquest Departament mana a tots els centres de Catalunya que depenen orgànicament d’ell que no facin cabal de la possible sentència del TSJC dita (popularment) del 25%.

-        En el cas que algun centre rebés algun tipus de comunicat o requeriment es mana a l’Equip directiu que no faci altra actuació que no sigui remetre-ho immediatament al Departament, perquè en depèn legalment i aquest n’és el responsable.

-         Tenint en compte que la composició sociològica del país ha canviat molt en aquests últims decennis, aquest Departament considera que cal fer algun canvi en el tractament de les llengües, per això es demana als centres que, un cop la mainada ja tingui un domini hàbil de la lectoescriptura, facin en espanyol, a més de les hores corresponents de llengua i literatura espanyola, una altra àrea, projecte, espai o el que l’Equip Directiu consideri adequat per les característiques del centre i el Consell Escolar aprovi.

-        També es demanarà al Consell d’Avaluació que implementi, a les proves de CB de primària i de secundària i per a tots els centres, proves orals de català i  d’espanyol i, més endavant, també d’alguna o d’algunes altres llengües (dependrà del que hagin decidit els centres).

-          També es demanarà al Consell d’Avaluació que a les proves de CB avaluï la comprensió lectora i que la composició escrita s’avaluï amb més claredat.

-     També es proposarà que per obtenir l’acreditació en llengua catalana al final de l’escolarització obligatòria calgui la superació acreditada de les proves de llengua oral, escrita i de comprensió lectora en català.

-         La intenció d’aquest departament és que els equips directius estiguin per allò que han d’estar, per la pedagogia i l’organització escolar, i no pas patint per intromissions espúries, per això la part propositiva i la pedagògica d’aquest escrit es concretaran en una llei o en un decret-llei, segons consideri el Govern que és la forma més adient i en la data més immediata possible, mentrestant mano als centres que compleixin el que s’indica en aquest escrit.

Atentament.

Aquí hi hauria d’haver la signatura del Conseller.

Catalunya, 16 de maig de 2022.

Aquest afegit és meu.

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. 

( www.llenguaoral.cat ) 

Felip Ponsatí i Terradas 

 

 

JA N'ESTEM FARTS DE SER CIUTADANS DE SEGONA

Ja n'estem farts de ser ciutadans de segona. 

A Espanya hi ha dos tipus de ciutadans, els que tenen tots els drets lingüístics, culturals i econòmics i algunes obligacions i que, per tant, se senten a gust sent espanyols (no és pas gens estrany), segurament nosaltres també ens hi sentiríem, i els que som ciutadans de segona, nosaltres, els que parlem català en qualsevol de les seves variants, els que parlen basc i els que parlen gallec, com a mínim, tots nosaltres en siguem o no en siguem conscients som ciutadans de segona perquè no tenim, ni de bon tros, els mateixos drets que els que parlen espanyol, i dic espanyol i no pas castellà perquè és tal com en diuen ells: RAE, i no sóc ningú per canviar el nom que ells mateixos han donat a la seva llengua. 

De fet, si ens consideressin espanyols segur que tindríem els mateixos drets i deures que tenen els territoris que parlen espanyol, però no és així perquè ens consideren ciutadans forçats, ciutadans de territoris assimilats per dret de conquesta (després que vagin dient de Rússia i Ucraïna, si han fet molt pitjor amb nosaltres). 

Si fóssim ciutadans de primera, l'organització de l'estat seria molt semblant a la de Suïssa, on conviuen llengües i cultures diferents i tots es respecten i el seu TC se n'ocupa que sigui així, i tots s'hi troben prou bé. 

Però Espanya, l'Espanya castellana no aprèn res de res, i la història és tornarà a repetir, a Amèrica varen ser els fills dels espanyols, els criollos, els qui varen engegar els processos d'independència, senzillament, Espanya ofega, Espanya vol viure de renda explotant els altres, Espanya per sobreviure es pensa que ha de collar curt i no pas respectar, malgrat que a través de la història mai li ha anat bé fer-ho així, però no en sap més i és incapaç d'aprendre i respectar les altres llengües, cultures i societats, per això, si no fan un decidit cop de timó cap el respecte, cap a fer que tothom tingui els mateixos drets lingüístics, culturals i econòmics, en pocs anys farà un pet com una gla, ho vulgui o no Europa. 

Sóc conscient que Espanya té la força de l'exèrcit, la policia i els jutges, però Lluis XVI també ho tenia i en poc temps li varen canviar les coses, com també ho tenien tot a favor a Cuba i quan els cubans varen demanar un xic d'autonomia, Madrid els va engegar a fer punyetes dient que eren una província i que el que havien de fer era obeir, pagar i callar, i així va acabar tot, i abans tota l'Amèrica del sud, el mateix, els havien demanat una mica de respecte i capacitat de decisió i, com sempre els varen engegar a pastar fang, i fins que la gent d'allà se'n va cansar, per sort d'ells, fins i tot tenint en compte que les coses no els solen anar gaire bé, però si depenguessin d'Espanya encara els anirien pitjor. 

Ja n'estem farts de ser ciutadans de segona categoria regional, o som ciutadans de primera a Espanya o som ciutadans de primera al nostre estat. 

Res més. 

Com que d'Espanya no me'n puc refiar, prefereixo dir-los adéu-siau. 

Atentament. 

Felip Ponsatí i Terradas 

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials. 

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. 

( www.llenguaoral.cat ) 

 

PROPOSTES PER A UNES IMPOSICIONS COLONIALS

IMPOSICIONS COLONIALS

El que està passant des de fa una colla d'anys és trist, perquè quan varen aprovar la Constitució, molts vàrem creure que: Ara sí. Que aquest cop ens tractarien com a ciutadans, d'igual a igual, i no pas com l'enemic a abatre. Al començament va ser així, però de mica en mica España han tornat als seus costums i tornem ser l'ase dels cops, com en temps del general colpìsta i feixista Francisco Franco amic de Hitler. Tornem a ser la seva bèstia negra i tot per la nostra mania de parlar diferent, segueixen convençuts que cal anorrear, fer desaparéixer, xafar, esmicolar, trinxar, la llengua i la cultura catalanes, i així fer realitat: “Una España Grande y Libre, que toda ella hable español”.

Suposo que, al llarg de l’escrit, quedarà ben clar que no estic d’acord que els jutges es dediquin a fer de legisladors i encara menys de pedagogs, perquè no en tenen ni idea, ni d’una cosa ni de l’altra, i al pas que anem acabaran dient-nos quan podem respirar i quan no ho podem fer, de fet ja ho estan fent amb els diputats. Jo em pregunto: Per què un diputat no pot parlar de tot?, que els seus drets fonamentals no es mereixen respecte i protecció, quan, de fet, sumen els de tots els seus votants? Si en una reunió qualsevol es pot parlar de qualsevol cosa, perquè no ho han de poder fer els diputats al Parlament?

Els jutges han sortit del seu marc funcional i ara són jutges fent de legisladors i escapçant drets fonamentals, ara són els diputats i l’escola, i aviat serem tots plegats. En “español” diuen: «Cuando veas las barbas de tu vecino pelar pon las tuyas a remojar», perquè després dels diputats i de l’escola, si no fem res, vindrem la resta de catalans. Som la seva obsessió malaltissa.

Considero que cap jutge, ni si són del TC o del TS, no té cap mena de capacitat legal per decidir en quina llengua es fa l'ensenyament, senzillament, no tenen la capacitat legal perquè no tenen cap tipus de qualificació pel que fa a l'ensenyament, i si diuen que en tenen és que fan “Como Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como”.

De fet TC ja ho han fet això de decidir sobre qüestions pedagògiques, i ho fa saltant-se les normes o inventant-se'n de noves (això correspon al legislatiu). Com a màxim el TC hauria de poder dir si una normativa, segons el seu criteri, és conforme a la constitució o no, qualsevol altra afegitó és sobrepassar les seves competències i, per tant, està fora de la llei perquè no li correspon al TC fer lleis, i aquesta em sembla que hauria d'haver estat la resposta general.

De fet, el TC s'autonomena legislatiu en el moment que en comptes de dir si una norma és o no és constitucional, s'atreveix a dir com hauria de ser, que és evidentment feina del legislatiu, o sia, el TC es dedica a fer política.

LA SÀVIA HERÈNCIA PEDAGÒGICA

Ara resulta que el TSJC, extralimitant-se encara més, s'atribueix unes competències i unes capacitats pedagògiques i d’organització escolar inaudites (potser tenen un Esperit Sant particular) perquè no tenen cap mena de suport legal, per molt que el TS s'encarregui de fer-li de paraigües i aixoplugar-lo, perquè ni el TS, per molt “Suprem” que es cregui, no té cap mena de competència en qüestions pedagògiques, per molt que faci veure que les transforma en jurídiques perquè, aleshores, fa com el TC, fer política, autotransformar-se en legislatiu. Poden dir si una norma està ajustada a llei, segons les seves conviccions i interessos, però no poden dir com ha de ser la norma.

El que està passant és ben bé que els plats s'assemblen a les olles, i els jutges actuals tenen el mateix gust que els seus mestres, els jutges franquistes, els “Del Imperio hacia Diós” i allò tan seu “La lengua es compañera del Imperio”, només que ara ho fan revestits amb pell de xai, però continuen pensant i fent com si ells fossin la llei, de fet, les munten i les desmunten al seu gust de ranci franquisme sota la l'empara d'un TC que tot ho interpreta amb un "Todo por la pàtria" i la "Unidad de España", només els falta alçar el braç i cantar el “Cara al sol”.

A més a més de voler decidir quin percentatge cal fer en “español”, els jutges del TSJC volen decidir l'àrea o l'assignatura, ells en diuen “troncal”. Amb aquest llenguatge “pedagògic” es veu que encara viuen a la prehistòria pedagògica, ara, senyors jutges no hi ha assignatures troncals i maries com al seu temps, ara totes tenen el mateix pes i valor formatiu per la mainada, encara que vostès continuïn en els seus temps reculats, plens d'ignorància pedagògica.

Si volen poden continuar dient com s'ha d'organitzar tot plegat, com sembla que volen fer quan diuen en quina llengua han de ser els llibres, o imposar que l'alumne que ha demanat fer-ho en “español” ha de continuar amb els seus companys del grup classe quan li ho facin en “español”, la qual cosa els porta a dir que tota l'altra mainada també ho ha de fer en “español” (els altres no han demanat res i, per tant, estan menystenint els seus drets imposant-los un canvi de llengua), com sinó existís l'atenció individualitzada, però aleshores es veuria massa qui ha demanat fer-ho en “español” i vostès el que procuren és dissimular-ho. Si realment hi tingués tant de dret no caldria dissimular res de res.

Un altre tema: els llibres.

En el moment que els Srs. Jutges volen decidir en quina llengua són els llibres estan demostrant que les seves decisions són del tot polítiques, i estan tractant d'ignorants i d'incapaços la mainada, o sia, que si per “Real Orden del TSJC” hi ha una àrea o part d'una àrea d'un grup classe que es fa en “español”, és de bojos pensar que la mainada no té el dret a tenir els llibres de l'àrea afectada en la llengua que vulgui i que hagi de ser en “español”, perquè, com a mínim, si les llengües oficials són el català i l'”español”, com a mínim, la mainada té el dret de tenir els llibres com li roti, i perdonin l'expressió, i no han de ser els jutges els qui decideixin en quina llengua han de tenir els llibres la mainada, sinó els centres.

Si abans he dit que la decisió dels jutges és política és perquè recordo que en temps dels pares dels actuals jutges, quan encara regia públicament “Una, Grande y Libre” i “Por el Imperio hacia Diós” i el general feixista Franco encara era viu, ja hi havia les mateixes normes que (en el fons) ens volen imposar els successors ideològics d'aquells jutges i, teòricament, totes les classes s'havien de fer en español, doncs “naranjas de la china”, conec un centre que molta mainada ja podia triar entre tenir els llibres en català o en español (la majoria els agafava en català, i alguns en español), i no va haver-hi mai cap problema, està clar que els pares, molts d'ells militars, eren molt lluny de ximpleria d'alguns dels pares actuals que van fent veure que es caguen en banderes i coses per l'estil, i allò que no guanyen a les urnes ho volen guanyar als jutjats dels hereus del franquisme.

Srs. jutges, no sé quina titulació, de les que tenen, els reconeix la capacitació pedgògica adient per decidir sobre pedagogia i organització escolar, en què es basen per voler determinar percentatges en una o altra llengua, quan, a la llei, les úniques referències a les llengües (tret de les que s'ha inventat el TC saltant-se les seves limitacions legals) són per dir que, a l'acabament de l'escolaritat obligatòria els alumnes han de dominar de forma semblant l'español i el català, fet que està reconegut que és el que passa fins ara.

Evidentment tots vostès, incloent-hi el TC, sobrepassen les seves capacitats professionals i jurídiques i s'atribueixen capacitats que no tenen, i fan una interpretació molt "sui generis" de la llei, i ho fan des de la seva irresponsabilitat legal (si de les seves decisions en surt un nyap, els qui el pateixin que es fotin, vostès mai són responsables de res, veritat?).

Ara està demostrat que tota la mainada acaba l'ensenyament obligatori sabent les 2 llengües oficials, però d'ara en endavant segur que poden assegurar que continuarà sent així? O és que tan els és que no sàpiguen català? De fet, ara, la mainada quan acaba, domina més bé l'español que no pas el català, per tant, tota la seva ingerència no té cap mena de suport pedagògic ni estadístic, o sia que és del tot política. Després, el seu president, el Sr. Barrientos, demanarà que se'ls respecti en els seves decisions. Com podem respectar a algú que s'atribueix capacitats que ni de bon tros té, i que s'atreveix a fer-ho només per què té la força al seu costat i ho fa irradiant por i no pas justícia?

És evident que una de les possibilitats és posar els jutges al seu lloc, o sia, deixar-los fora de l'escola i no deixar-los-hi entrar, o també podríem demanar-los que si no els agrada que vinguin ells i es dediquin a organitzar-ho tot plegat i a fer classe, no diuen com s'ha de fer, no diuen quan s'ha de fer, no diuen quant s'ha de fer, doncs si són tan savis que s'hi posin, nosaltres ja mirarem com s'estavellen.

Suposem que el raonament anterior no us sembla aplicable malgrat que no pressuposa cap mena de desobediència, ni d'insubmissió, senzillament és fer les coses amb seny, el que, moltes vegades s'està demostrant que no tenen els jutges del TSJC que actuen més per motius polítics donant suport a VOX i a Ciudadanos, que no pas a les lleis sortides del Parlament, que és el que considero que haurien de fer.

PROPOSTES PER A UN HORARI IMPOSAT

Torno al tema del començament, el més fàcil és dir: «No hi estic d’acord, hi estic radicalment en contra» i, un cop dit, quedar-se ben satisfet i no fer ni proposar res, i si m'ho manen diré: Quin remei. Està clar que també podem fer com alguns centres que han dit clarament que són ells els responsables d'organitzar-lo i que els jutges no tenen res a fer-hi allà.

És evident que aquesta segona manera és a la que m'agradaria que s'hi apuntés tothom, però de moment molts centres i molts ED estan més sols que la una, per això, tot seguit faig algunes propostes, propostes que segurament no tenen ni cap ni peus però, com a mínim, procuren ajudar a uns mestres i a uns equips directius que sembla que els han deixat de la ma de déu, amb un: Ja s’espavilaran.

Repeteixo que considero una ximpleria judicial el que estan fent alguns jutges colonitzadors quan volen decidir en quina llengua s’ensenya, perquè no tenen cap mena de capacitació per dir-nos com l’hem de fer, la feina, i encara menys volent discriminar estones aplicables a les seves dèries i les que, segons ells, no ho són. O ho són totes o hi ha una clara discriminació negativa cap a determinades estones que tenen la consideració de lectives, la qual cosa, pedagògicament, no és admissible.

Hi ha un aspecte previ que caldria tenir en compte i que si no sembla prou bé seria quan s'hauria d'entrar en la resta de l'escrit. La consideració prèvia és que si a un alumne, per decisió judicial, se li ha de fer una àrea en español per tal de cobrir el 25 % que s'han tret de la màniga, sempre queda el recurs d'implantar l'atenció individualitzada a fora o dintre l'aula. El mestre i la resta de la mainada fan la classe normal, tal com era prevista fins aquell moment i, per a l'alumne en qüestió, un docent , li va explicant el tema en español, a dintre o a fora de l'aula.

Perquè no s'ha de poder fer així, si hi ha algú que vol alguna cosa especial, i un jutge decideix que hi té dret, doncs el centre s'organitza perquè aquell alumne concret rebi el que el jutge ha dit, si la petició ha estat personal, la resposta ha de ser personal, pequè només és aquell alumne qui ho ha demanat, però la resta no han demanat pas cap canvi, per tant, cap jutge no pot decidir sobre com s'ha de fer, ni què s'ha de fer amb la mainada que no ha demanat res, i que si se'ls fes extensiu el canvi seria lesionant els mateixos drets individuals que diuen que volen defensar amb la seva sentència. També podria passar que algun alumne en sortís perjudicat (a tot arreu hi ha mainada amb necessitats EE, o que ja els va bé com estava), per tant, davant del dubte, el centre només pot aplicar el canvi sobre qui ho ha demanat, no sobre la resta perquè el jutge, si algun alumne en surt perjudicat (i això només es veurà a llarg termini), dirà que ell no n'és pas responsable, que és responsabilitat del centre.

Però posades les coses a anar pel pedregar, procurem que ens serveixi, en alguns centres, per regirar la situació i fer que els qui es vegin forçats a aplicar percentatges judicials ximples facin realment, el 75 % en català, sigui l’estona que sigui i l’àrea que sigui, sense excuses ni raonaments acomodaticis, bonistes o d’entorn.

Si algun centre ha d’aplicar les normes político-socials judicials em sembla que hem de procurar no mirar-nos-ho tot pel cantó absolutament negatiu, encara que ho sigui perquè és pura situació colonial, però també podem intentar posar-nos TOTS d’acord i, en aquests centres, fer realment tota la resta, sigui el que sigui en català, de fet, estaríem recuperant gairebé bé la immersió.

Serà una oportunitat si TOTS els mestres d’aquell centre decidissin aplicar, de forma absoluta, la sentencia judicial, o sia, que tret del 25% que es fa en español, tota la resta, absolutament tota la resta, mestres – mestres, mestres - mainada i, mainada - mainada, tot i tothom ho fa i ho ha de fer en català, sigui el que sigui, fins i tot els esbarjos (no només dels docents cap a la mainada, sinó entre la mainada també, és una estona lectiva, o no?), perquè sigui l’esbarjo o sigui l’àrea que sigui totes estones són llengua, perquè la llengua és l’eina fonamental, i els jutges colonitzadors ho han entès així, som nosaltres els qui fent o no fent, fem veure que fem immersió i, en molts de casos i en moltes estones, no és cert.

Si som a Primària és evident que totes les estones que s’empren per entrar o sortir són considerades lectives i, per tant, es dona per fet que es fan en català. Si ens referim a les estones d’esbarjo, també és evident que són comptades dintre les 25 hores de l’horari i, per tant, també es dona per fet que són en català. Primera constatació, cap de les dues afirmacions anteriors són certes. Si judicialment són certes perquè no les hem de fer certes?

Segona constatació o raonament, si poden ser comptades com estones que es fan en català, també han de poder ser comptades com estones que es fan en español, si no fos així hi hauria una clara discriminació lingüística i pedagògica per part dels jutges que, en aquest aspecte són del tot incompetents, i perquè no hi hagués discriminació si hi ha estones que no poden ser comptades com estones a poder-se fer en español, tampoc no s’haurien de poder comptar com estones que es fan en català i, per tant, s’haurien de descomptar de les 25 teòriques hores lectives que, fins ara, es comptava que es feien en català, i el temps del 25 % canviaria.

INFANTIL: Doncs anem a posar fil a l’agulla. Si de les teòriques 25 hores hi descomptem, a Infantil, tot el temps que es dedica a les entrades i a les sortides de classe, al matí, al migdia i a la tarda, i no ens oblidem les d’anar cap a l’esbarjo o la tornada a l’aula, ens adonarem que, com a mínim, hem de reduir els 300 minuts diaris (5 hores) en uns 80 minuts, si no són més (si cal que siguin més es redueix més).

Ara, a aquests 220 minuts hi reduïm les estones que la mainada és a l’esbarjo, posem-hi uns 90 minuts diaris (com a mínim) ens queden 130 minuts, si a aquests 130 minuts hi restem les estones que la mainada esmorza (si ho fan dintre l’edifici), uns 10 minuts menys, en queden 120, ara si a aquests 120 hi apliquem el 25 % ens dona que és igual a 30 minuts, que són els que s’han de fer en español cada dia. Si una de cada quatre mestres que són al pati parlés a la mainada una mitja horeta en español es cobriria, de sobres, la quota demanava pels jutges.

Recordem que si totes aquests estones no poguessin ser descomptades i, per tant, es vol que siguin comptades pel català, també, en justa correspondència han de poder ser comptades per l’español i en comptes de ser 30 minuts, aleshores en serien 75, o sia una hora i un quart diaris, que evidentment es podria complir aplicant-ho parcialment a les entrades i a les sortides, o bé fent que les mestres que fossin al pati es repartissin els rols lingüístics, fent que una de cada quatre parlés a la mainada en español i les altres tres en català, i la mainada amb elles també, o bé, un dia a la setmana totes a l’estona d’esbarjo parlessin amb la mainada en español, però la resta dels dies en català i procuressin que la mainada, entre elles, també parlessin en català.

PRIMÀRIA: Aquí sembla una mica més complicat, però no ho és gaire. Seguint la lògica anterior dels 300 minuts diaris també s’hi han de descomptar, com a mínim, les entrades i les sortides (uns 10 minuts per cada entrada i cada sortida) i les estones d’esbarjo, que tot plegat podríem pressuposar que són gairebé 90 minuts diaris. O sia que en quedarien 210 minuts reals, que aplicant-hi en 25 % queda en 52 minuts, que el dia que hi hagués español ja s’hauria cobert perfectament el percentatge.

Si ho comptéssim per setmanes, al llarg d’una setmana serien 262 minuts, que si hi restem les estones d’español que ja hi ha a l’horari en quedarien per cobrir entre 80 i 90, o sia, una tarda a la setmana.

Suposem que no s’admet el descompte perquè es considera que aquestes estones que he descomptat s’ha de comptar com de català, doncs bé, comptem-les, també per l’español.

Aleshores serien 75 minuts diaris, i si a l’esbarjo un de cada 4 mestres parla a la mainada en español podríem descomptar 30 minuts i en quedarien 45 diaris, i el dia que fessin español fins i tot es passaria del 25 %, per tant, ens queda triar entre les entrades i les sortides, de forma general o parcial, segons convingui i/o fer una part d’una àrea en español, s’ha de calcular.

Evidentment caldria que TOTS els docents s’esforcessin perquè la resta d’hores fossin absolutament i totalment en català, mestres – mestres, mestres - mainada i mainada - mainada, perquè sigui l’esbarjo o sigui l’àrea que sigui tot és llengua (els jutges ho han entès perfectament, sembla que som nosaltres els qui, potser, no ho entenem).

COMIAT

Permetin-me, srs. jutges que acabi desitjant-los unes bones festes i recordant-los que encara els queda molt de marge per anar ampliant la seva demostrada capacitat i capacitació en qüestions fins ara impensables (el títol de jutge suposo que va acompanyat d'un Esperit Sant). Fins ara han pontificat en qüestions pedagògiques i d'organització escolar, que el TC, el TS i el TSJC, pel que demostren, en són uns experts molt capacitats.

Ara els proposaria un altre camp en el qual segur que també en són igual o més d'experts, possiblement més que no pas del món pedagògic, es tracta del món de l'esport. Els proposo que a partir d'ara dictaminin sobre qui ha de jugar i qui no, i qui ha de xutar els penalts, més endavant poden entrar també en l'estratègia per obtenir un bon resultat i quin vestuari han de fer servir, i tot de coses específiques del món de l'esport. El camp per córrer és molt ampli. Què els sembla?

O prefereixen entrar en com s'ha de punxar per fer unes anàlisis, o si és millor fer un tipus d'intervenció quirúrgica o una altra, vaja que el seu Esperit Sant té encara molta feina per ajudar-los a entrar en camps dels quals no en tenen ni la més remota idea, però com que fan de jutges no volen permetre's el luxe de dir que, d'aquell tema, no en saben res, que no estan capacitats per a tractar-lo, veritat?, sobretot si és per fotre la llengua i la cultura d'aquesta nació, per això sempre hi estan a punt i se'n senten més que capacitats. Està clar els ve de tradició, només han de seguir els exemples dels seus predecessors i superiors.

Atentament.

Felip Ponsatí i Terradas

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària. 

( www.llenguaoral.cat )

FA QUASI BÉ ANY (27-IX-20) I PRACTICAMENT NO HA CANVIAT RES

La inhabilitació

Que us estranya, ja se sap que les colònies són governades des de la metròpoli, i que quan hi passa alguna cosa que no convé a la metròpoli s’hi envia l’exèrcit o la policia, o el que sigui, i tot seguit s’empresonen tots els que es poden arreplegar i se’ls acusa de qualsevol cosa (per ara només n’hi ha 2.850, us semblen pocs, a ells sí), la qüestió és fer-los prou por com per fer-los tornar a l’obediència de la metròpoli.

I si n’hi ha algun que els porta la contrària i reclama respecte cap els drets humans i dels pobles i, per tant, no està d’acord amb els seus mètodes, doncs se li talla el cap (com que no ho poden fer físicament, doncs ho fan jurídicament) i ja està, no calen explicacions, qualsevol cosa serveix de raó d’estat (la sagrada unidad de la pàtria), fins i tot una simple i teòrica falta administrativa, que entre ells la resolen amb una multeta i apa!, però a les colònies no, s’ha de demostrar qui mana, i ja se sap que a España qui mana és el general feixista Franco, per això va morir al llit, i tots els seus seguidors són els qui continuen manant, sobretot a l’aparell judicial i, com no, a la “jefatura del estado”, tots plegats suen franquisme per tots els seus porus, i si poguessin ens esborrarien del mapa.

Mentre siguem una colònia fotran els que els donarà la gana.

Els indults

Anem per parts, primers els indults. Sincerament per a una persona condemnada per les seves idees democràtiques, l’indult és un insult i una bufetada, perquè l’indult és una gràcia (desgràcia) que el poder fa cap aquells a qui ha perjudicat greument però sense reconèixer que s’ha equivocat, i encara espera que se li facin tot de reverències i “besamanos”.

Bé l’indult pot ser benvingut per a totes aquelles persones que per les seves circumstàncies personals i del seu entorn familiar els cal deixar enrere, el més de pressa possible, una part de tota la injustícia que pateixen ells i les seves famílies, i el més probable és que se’ls en refoti tota la parafernàlia i tota posada en escena que fa el cap d’estat, el Sr. Rei per dret d’espermatozou, i el Sr. President del govern opressor. Que se’n vagin a fer punyetes i que ens deixin tranquils.

Ara bé, tots plegats hauríem de tenir clar que els indults no són res més que focs artificials, són un enganyapastors, la part realment important és una altra.

L’amnistia

Ara bé, per aquelles persones que no es troben en la situació extrema d’haver d’acceptar la humiliació de l’indult per a poder deixar enrere la injustícia i la venjança d’España, doncs l’indult no els sembla la mesura adequada, i el que els cal i demanen, o si voleu exigeixen, és l’amnistia. És cert que l’amnistia és una gràcia, també, dels qui varen rabejar-se en la venjança, però com mínim els obliga a esborrar la pissarra, com si no hi haguessin escrit res, i això encara que no ho vulguin reconèixer és humiliant per a totes aquelles “grans persones totes cobertes de medalles i creus” que es creuen per sobre del bé i del mal i que es consideren l’encarnació de España, vaja, quasi bé com si fossin el ”Caudillo” i, de fet, actuen com si encara fos viu, només que ara no poden fer ús dels “fusilamientos” i s’han de conformar en ser absolutament injustos i venjatius amb els qui no pensen que “la unidad de España es sagrada”.

Doncs com es veu, l’amnistia no és la part important, per al “gobierno”, està clar, de moment no hi entraran pas per aquesta via, encara falta força recorregut polític i força problemes socials i sanitaris i de dèficit econòmic per entrar-hi, perquè serà Europa qui els hi farà entrar, sense dir res, però ara empenyo una mica, ara empenyo una mica més.

La reforma de la sedició

Té collons la burra, ara resulta que allò que era molt complicat de fer fa un any, ara es pot fer cuita-corrents i tirant pel dret. Els nostres presos polítics ja faria dies que serien a casa seva, sense que calgués cap mena d’indult ni d’amnistia si els polítics espanyols en comptes de xiular i fer veure que el Cierzo no els deixava sentir res, haguessin fet els deures.

La raó per a tirar per la via de la reforma del codi penal no són res més que els cèntims que Europa ha posat sobre la taula per sortir de la crisi i donar un cop de mà amb el dèficit. Senzillament no ha calgut cap histrionisme per part de ningú, saben i tenen clar que el que han fet amb el Sr. Marchena al capdavant no té nom, ni és comprès  i acceptat per la resta d’estat d’Europa, tret d’algun que hi tenen força semblances, i Turquia que encara, per sort, n’és fora. L’excusa interna serà que els cal un cop de mà per als pressupostos i que tot són presses, caramels, bones cares i facilitats. Si no fos que la situació dels presos polítics comença a ser desesperant, per molt que diguin i facin el cor fort, ja són molts anys d’injustícia, jo engegaria a fer punyetes i a la merda a tota la classe política espanyola, començant per l’”emperifollado” Pedro Sanchez, però que facin la reforma d’una vegada, que la facin de pressa, si pot ser abans de Nadal millor que no pas pel gener.

Les eleccions al Parlament

Una altra de les raons per a tramitar ràpidament les esmenes sobre el codi penal no és res més que les eleccions al Parlament. Us imagineu què passaria si els presoners polítics poguessin participar-hi i en canvi els exiliats no. Aquesta situació podria fer canviar la balança electoral i que algun partit en sortís altament beneficiat, i quin partit us sembla que li interessa més al PSOE?

Vosaltres mateixos, traieu les conclusions que vulgueu, perquè segurament les enquestes que donen tanta distància a un partit resulta que tenen molta cuina al darrere i que els cal un cop de mà per a fer-les realitat o aproximar-s’hi. Sóc malpensat, doncs potser sí, però en qüestions de política em sembla que més val no anar gaire amb el lliri a la mà.

El tiatru

Algú amb mig dit de seny es creu que hi ha hagut alguna mena de cosa improvisada al tiatru que han muntat, a Barcelona, els Srs. jutges?

Apa va, si se’ls veu a venir d’una hora lluny, ja hi hem passat per aquest escenari, però els actors eren diferent, eren els militars. Si l’última frontera en la qual refugiar-se el Borbó són els jutges, doncs ho té pelut. La història ens diu que ara, de moment, li sortirà bé la jugada, però d’aquí poc se li girarà la truita i aquells que ara diuen “Viva el rei”, xiularan...

Tenen por que es reformi tot el sistema judicial, com es va fer amb l’exèrcit i que deixin de poder munyir la vaca i creure’s déu pare, fill i esperit sant, tot en un sol bloc, però no es preocupin pas, tindran una bona jubilació, i amb el que han anat arreplegant al llarg dels anys, doncs, fins i tot, potser serà daurada. Tinc l’esperança de no haver-se-la de continuar pagant nosaltres, i que hagin de ser els espanyols els qui ho facin.

Atentament.

Felip Ponsatí

Des de l’escola del futur ... , i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries. Per començar a assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i d’expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma fluida, coherent i d’acord amb les normes socials.

Ens cal una societat futura amb uns bons fonaments de cohesió social, més justa i, si és possible, encara més participativa i solidària.

El projecte està pensat per a una nació mestressa de les seves decisions i que vulgui una societat lliure i cohesionada en el respecte als drets humans.      (www.llenguaoral.cat)