A vegades em sembla que no ens
calen maldecaps externs, ja ens en muntem uns quants nosaltres solets, i és el
que em sembla que és la proposta de manifestació del dia sis, perquè, hi hagi
la quantitat de gent que hi hagi, sempre n’hi haurà menys que a l’últim onze de
setembre, i semblarà que l’empenta perd força i capacitat de convocatòria.
La qüestió amb els tribunals no
s’arregla pas fent bondat o fent manifestacions, sinó que cal revertir la
situació i convertir-la en un problema per España, i això vol dir que:
1/ Tots els regidors i alcaldes de
Junts pel Sí i de la CUP (si algú altre s’hi vol afegir, benvingut sigui), un
per un, haurien de fer (toqui o no toqui), en el Ple del seu ajuntament, una “exposició i proposta idèntica”
a la d’en Coma.
2/ Tots els regidors i alcaldes,
tot seguit, haurien de fer arribar, públicament, la seva declaració a la
fiscalia del TS, als jutges del TSC i al TC.
3/ Tots els encausats, actuals i
futurs, s’haurien de negar a anar a les citacions de qualsevol dels tribunals,
si hi van hauria de ser perquè els han detingut.
4/ Totes les detencions, sempre,
haurien de ser pacifiques.
Seria igual que fossin els
Mossos, la Policia Nacional o la Guàrdia Civil qui els detingués, “És España
qui els fa detenir”, “Són els jutges espanyols els qui els fan detenir”, “Són
les lleis espanyoles les que condemnen la llibertat d’expressió”, aquests han
de ser els missatges.
Evidentment tot quedaria més clar
si els Mossos deixessin de fer de policia judicial i, em permeto suggerir que
–temporalment- renunciem a aquesta capacitat. Em sembla que en aquest aspecte
el Govern és qui té la paraula; els jutges espanyols ja tenen la Guàrdia Civil
i la Policia Nacional per fer aquesta feina.
LA CONFERÈNCIA
Un èxit, i no hi calen
comentaris, ja ho va dir Cervantes: “...ladran, luego cabalgamos”.
LA DACIÓ EN PAGAMENT: UNA ESTAFA DESPRÉS D’UNA ESTAFA.
De fet l’estafa ja comença amb la
normativa que permet que el més fort (el banc) imposi les seves condicions
draconianes al dèbil (el particular). Si vols els cèntims, has d’acceptar el
que proposem, sinó, no te’ls deixem (com si fossin seus).
Per començar, caldria que els
interessos es repartissin homogèniament al llarg de tot el període de pagament,
i no pas com ara, que portes cinc anys pagant i resulta que el teu deute no ha
baixat pràcticament en res, perquè tot el que has pagat eren interessos i, de
capital, quasi bé no n’has tornat. D’això, jo en dic una estafa amb tot el suport
legal i amb la prepotència del fort, no hauria de ser permès.
De totes maneres no és pas
l’única, n’hi una altra encara més gruixuda i té totes les formes de robatori
amb intimidació i força, però tot legal, està clar. Aquest robatori té dues
versions, la dura i la “suau”.
En la versió dura se t’ho queden
tot, et fan fora de l’habitatge i continues tenint el deute. En la versió tova
se t’ho queden tot, et fan fora de l’habitatge, però et perdonen el deute. És
que són tan bons i generosos, els bancs. Aquesta segona versió és la “dació en
pagament” de la qual sembla que se’n canten totes les excel·lències.
Però fins i tot si, lliurant
l’habitatge, el deute desapareix, els bancs, amb l’aval dels tribunals, estan
estafant als deutors, perquè si algú ha pagat una quantitat d’un habitatge,
posem-hi una tercera part, hauria de ser propietari d’una tercera part, i no
pas com ara, de res, i en el cas que l’habitatge es vengués o es llogués li
correspondria una tercera part de la venda o del lloguer, i les altres dues
terceres parts (o el percentatge que fos) serien del banc i, amb aquell
percentatge (que correspon a la part que manca de pagar) també hauria
desaparegut el deute.
F. Ponsatí
Visca la terra. Via fora.
"DES DE L'ESCOLA DEL FUTUR ESTAT I, SI POGUÉS SER JA DES
D'ARA, HAURÍEM D’ESFORÇAR-NOS PER FER QUE LA POBRESA I LA MARGINACIÓ NO SIGUIN, MAI
MÉS, HEREDITÀRIES". www.llenguaoral.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada