dissabte, 11 d’octubre de 2014

LA CONSULTA vs UNA CONSULTA

Si us fa il·lusió podem confondre els nostres desitjos amb realitats i fer “una consulta”, però no és el que volem. Si ho pensem tranquil·lament ens adonarem que no és possible la consulta, la que permeti votar a tots els qui tinguin dret a vot, i que tots els qui votin ho puguin fer amb totes les garanties administratives que donarien validesa democràtica a la consulta.

Des del meu punt de vista s’han esgotat totes les possibilitats i s’ha demostrat que la voluntat de votar era seriosa. No ho farem perquè no ho podrem fer amb totes les garanties administratives indispensables que tota democràcia aplica quan es fa una votació.

ANEM CAP A LES PLEBISCITÀRIES
Ara hi veig dues possibilitats, encara que potser n’hi hagi més:

A/ Cada partit va a la seva, però abans han pactat un text comú que inclouen als seus programes. Si fa o no fa com: “Ens comprometem a votar favorablement la proposta de declaració d’independència que presentin a la sessió de constitució del parlament els partits que sumin la meitat més un dels parlamentaris.”

B/ Es posen d’acord tots o alguns dels partits, encara que sigui per blocs afinitat i fan llistes conjuntes, però cada bloc o cada llista inclou al programa el text pactat.

Evidentment cap llista admet ningú que no estigui disposat a votar favorablement la Declaració d’independència.

EM SEMBLEN MÉS PRÀCTIQUES LES LLISTES CONJUNTES
Per a mi és evident que les llistes conjuntes, encara que siguin en un parell de blocs, és molt millor que no pas separades, tenen més ganxo i sumen molt més que no pas anant per separat.

Les llistes separades només s’entenen si es vol comprovar el suport que es té, i em sembla que no és pas el moment de fer aquestes comprovacions.

Fins i tot proposaria que el primer de totes les llistes fos l’actual President.

UN GOVERN PROVISIONAL QUE CONTINUA
S’ha de tenir en compte que un cop feta la declaració s’hauria d’entrar en una fase de negociació i que tret d’algun conseller que seria oportú canviar-lo, la resta són força de fiar i ens permetrien mantenir una administració rodada i tranquil·la i centrar els pesos pesants en la redacció de la nova constitució i en la negociació amb Espanya, amb Europa i en la política a llarg termini. Així el ritme el marcaria i el portaria el Parlament.

Un cop passada la fase inicial es podria anar un referèndum sobre la Constitució que hauria fet el Parlament sortit de les plebiscitàries i a unes eleccions generals, Ara sí que serien per saber de quin suport es disposa.

PEDRES A LA TEULADA
Ja comencen a aparèixer els qui “opinen” que si el 9-N no votem és perquè nosaltres hem fet, desfet o deixat de fer. O són uns tocacampanes o recolzen inconscientment (siguem benèvols) els postulats del PP i del PSOE.

Senzillament no votarem el 9-N perquè a l’estat espanyol no li surt dels collons, i ells tenen la força física, psíquica, administrativa i legal (les lleis se les fan i desfan al seu gust) i nosaltres només tenim la voluntat, la constància, les ganes de ser lliures i d’una major justícia social, per això haurem de cercar una altres maneres d’expressar el que pensem i volem.


Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada