dissabte, 26 de gener de 2013

ARA, LA CONSULTA (I)


A vegades volem ser tan perfectes que la normalitat ens sembla poca cosa. Demanaria que no pretenguéssim ser més demòcrates que els altres. Siguem com la resta d’Europa: normals, del piló, així podrem dedicar tots els esforços a explicar les nostres raons per ser un  nou estat.

La primera imatge i la primera pregunta que es farà tothom, des de dintre i des de fora, serà: la consulta s’ha dissenyat seriosament? El disseny de la consulta serà la nostra primera imatge, i les primeres imatges queden gravades.

De com en sigui de seriosa l’organització de la consulta, no només per nosaltres, sinó també com la vegin de seriosa a fora en dependrà, en bona part, la reacció de la resta d’Europa.

Estic convençut que seran les decisions que es prenguin i no pas les paraules les que ens mostraran externament. Em sembla que un dels objectius hauria de ser: no haver d’explicar res de l’organització.

Des de fora s’hauria de veure la consulta com un acte normal i seriós, que el fem aquí, però que es podria traslladar a qualsevol altre lloc d’Europa i  també el trobarien normal.

Aquesta raó de normalitat europea, en l’organització, és una de les primeres condicions, és una manera de fer els coses que no cal que expliquem, ho fem com tothom.

Té inconvenients, sí, perquè estarem fent una actuació ordinària en una situació extraordinària (per dir-ne alguna cosa), com a mínim rara: amb l’estat en contra. Aquesta també és una de les raons que fan que sigui molt important que no hàgim d’explicar res de l’organització, sinó que puguem dedicar tots els esforços a explicar-ne les raons.

Fins la setmana entrant.

F. Ponsatí
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”  

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un p
ercentatge  prou important com per no dependre d'España.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada