A LA BONA GENT DELS COMUNS (15 d'agost de 2017)

Si a un projecte hi poso condicions inassolibles és que no sóc prou valent per dir realment el que penso o m’agradaria fer. Això passa amb les persones i passa amb els partits.

Si algú diu que li agradaria casar-se però que ho farà la setmana dels tres dijous, doncs ens està dient que no vol casar-se. Si algú li diu a un altre que està d’acord amb el que diu, però tot seguit comença a posar-li pegues, és que no hi està d’acord.

Si algú diu que està a favor de fer el referèndum, però hi posa condicions impossibles: «com que ha de ser acordat amb l’estat espanyol», o és un ignorant històric o és que no vol que es faci el referèndum, perquè està posant una condició inassolible i que, a més, no depèn de nosaltres. L’estat no està ni disposat a començar a parlar de res.

ICV

A vegades, el fet de posar condicions inversemblants no té gaire a veure amb allò que s’està volent entrebancar, com els passa als de l’antiga Iniciativa. Hi ha qui està tan ancorat en la prehistòria que encara veuen el món en blanc i negre (bon i dolents), els bons són ells (faltaria «plus»), i sembla que només tinguin una obsessió: com que ells ja són història (han desaparegut de la realitat política), volen emportar-se amb ells els qui consideren els seus enemics de l’ànima: CiU i, perquè no, el seu hereu, el PdeCAT.

Encara que l’hereu s’hagi posat al costat d’uns tres de milions de persones que només volen poder votar, segur que és mentida, un enganyapastors, i ells, els savis, mai no es deixarien ensarronar. Ells són els purs, els magnífics, el seu pensament és excels i no pas terrenal, i estan convençuts que, en una altra vida «política», tot serà diferent per a tots els qui els segueixen. Amén.

És inconcebible que algú que s’autoanomena d’esquerres posi en dubte la bonesa de deixar que la ciutadania voti en referèndum, i això sense que calgui estar d’acord amb la pregunta, però tractant-se dels hereus d’un partit estalinista, el PSUC, tot és possible, fins i tot el trair el seu poble, ho varen fer al cap de poc de néixer i ho tornen a fer en les seves absoltes. “La cabra tira al monte”, diuen.

MIREM EL FUTUR

Entenc que hàgiu fixat el 16 de setembre per a decidir la vostra implicació en el referèndum, és lògic, sobretot per algú que des de fa temps té por d’equivocar-se. Sigui com sigui l’onze, podreu argumentar una cosa o l’altra, i sempre dintre la vostra lògica política. Si l’onze és esclatant us serà molt fàcil dir que esteu al costat del poble i, per tant, doneu suport al referèndum, i si no ho és tant, doncs podreu dir que teniu la raó.

Si us plau bona gent dels Comuns i entorn, tingueu iniciativa i aparqueu “Iniciativa” i deixeu anar una mica de llast i ajudeu-nos -decididament- a tirar endavant el referèndum i enfileu, conjuntament amb la resta de la nació cap a la llibertat, una llibertat que haurem de gestionar tots plegats, vosaltres també.

Ja n’hi ha prou de ser ciutadans de segona, de ser súbdits, allunyeu-vos d’una vegada dels monàrquics, dels centralistes i dels prehistòrics, i ajudeu-nos a caminar, amb dignitat, cap a una esperança que encara s’ha de fer, perquè la construirem entre tots plegats, per a nosaltres (encara espero viure-la), per als nostres fills i una mica per als nostres nets, com a mínim, després ells ja faran el que els semblarà millor.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.                                                  www.llenguaoral.cat

ELS COMUNS I EL REFERÈNDUM (10 DE JULIOL DE 2017)

Els Comuns encara pensen en clau autonomista, per a ells només hi ha una sobirania, la d’Espanya, i sense els seu vistiplau tot allò que fem nosaltres és pura ”Commedia dell’arte”, per això consideren el referèndum de l’u d’octubre només com una manera d’expressar-se, com una posada en escena, però no pas com una voluntat ferma i sobirana de ser, amb conseqüències polítiques i jurídiques, ens estant dient que el resultat no és important.

EL SEU HORITZÓ, ENCARA, ÉS L’AUTONOMIA

La seva obsessió és no perdre vots, no perdre l’espai  que ocupen. Per als Comuns la seva preocupació no és si el Parlament de Catalunya té o no té la capacitat sobirana per fer el que està fent, donen per descomptat que no, perquè s’està fent sense el permís del “Gran Hermano”, España, sinó que la seva preocupació és arribar a governar el país,  des de la Generalitat, però no pas com estat, sinó com a una simple comunitat autònoma, ja en tenen prou.

DE MOMENT AL COSTAT DELS PARTITS MONÀRQUICS

Amb la seva presa de posició de nedar i guardar la roba, fan allò que bescanten, la puta i la ramoneta, de fet, ja han pres partit: són al costat dels partits monàrquics, però, per si de cas, no s’oposen frontalment al referèndum (un divertimento).

EL NOSTRE FUTUR

Però si questa és la seva lectura, la nostra és tota una altra. Després de l’aclaparadora votació, i després d’haver guanyat  el ”SÍ”, en un termini relativament curt, i amb totes les dificultats que vulgueu, deixarem de ser espanyols, i passarem a ser responsables d’allò que fem i desfem, i ens agradaria que els Comuns, malgrat la seva tebior, respectessin el resultat i ens ajudessin a situar la nostra nació, el nostre nou estat, al mapa.

DESPRÉS DE LA VOTACIÓ

També és cert que després de la votació poden voler seguir fent el mateix paper i continuar al costat dels partits monàrquics, però més val que tinguin en compte que si després de la votació no es posen clarament al costat del President i no li donen un suport explícit, seran arraconats per la història, hauran nedat i guardat tant i tant la roba, que ells mateixos s’hauran provocat la desfeta.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, i encara més la secundària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.      www.llenguaoral.cat

PER SI SERVEIX (20 de juny de 2017)

Després d’haver estat anorreats militarment, suprimides les nostres lleis, exèrcit, moneda i arraconada la nostra llengua, al llarg de 300 anys hem anat sobrevivint com hem pogut i hem procurat adaptar-nos a les noves condicions, per molt negatives i discriminatòries que fossin.

Quan el 2006 el poble de Catalunya va votar en referèndum que acceptava una nova relació amb l’estat es va entrar en un nou pacte polític, però quan el 2010 el TC espanyol va decidir que calia esmenar, retallar i reinterpretar molts dels articles, es va estripar el pacte polític, i no el vàrem estripar nosaltres, sinó Espanya.

Malgrat tot, després de l’atzagaiada del TC, no vàrem estripar les cartes, sinó que en nombroses ocasions s’han fet propostes per assolir un nou encaix amb España, però sempre se’ns ha contestat el mateix: NO. Per tant, España no ens ha deixat cap més sortida que arraconar qualsevol pacte polític i decidir, nosaltres, com volem governar-nos.

És cert que amb la legalitat espanyola el que ara proposem, fer un referèndum, segons com s’interpreti, és totalment legal i segons com s’interpreti no ho és, però aquesta situació ja no ens preocupa perquè ja s’han esgotat totes les possibilitats d’entesa sobre la nostra capacitat, o no, per decidir el nostre futur, i ens considerem prou capacitats per aplicar les nostres lleis i deixar de dependre de les espanyoles.

VOLUNTARIS

Tothom, mínimament assenyat vol el millor per la seva família, fills i nets. Jo en sóc un i, per tant, si he de ser voluntari o el que calgui, ja des d’ara, m’hi apunto. Potser us preocupa (si no guanya el sí) que us puguin posar una multa, anar a judici o el que sigui, però si us plau no us escagarrineu, penseu que els nostres avantpassats varen posar-hi la vida, la família i la hisenda per defensar la terra, i allò que ells varen perdre, ara, nosaltres tenim l’oportunitat de guanyar-ho, i fer-ho pacíficament. Deixarem escapar aquesta oportunitat?

ELS COMUNS

Us aniria bé de llegir el galdós paper (amb rectificació inclosa) que va fer “Iniciativa ...” amb la proposta del 9-N, sembla com si vosaltres volguéssiu fer quelcom de semblant. No cal que mireu tant i tant cap el centre de la península, ni penseu amb els vots actuals, mireu el futur i les possibilitats que dóna la llibertat. Sinó, dintre d’Espanya, quin futur ens espera a tots plegats?

Demaneu garanties, quines garanties? Mireu, avui fa 228 anys que els diputats del Tercer estat (o sia només una part de l’Assemblea Nacional francesa), varen decidir declarar-la constituent. És el començament de la Revolució francesa. No us sembla que hauria estat ridícul que algú hagués posat com a condició per a continuar que se li donessin garanties. Garanties de què, amb què, si estaven actuant fora de l’ordre establert i en contra de la voluntat del rei?

Les úniques garanties, en política i en moltes altres situacions de la vida només les dóna la voluntat de fer allò que un s’ha proposat. El President i els vicepresident us han dit el que volien fer, si us el creieu i us sembla que és el millor pel nostre poble, sumeu-vos-hi, sinó digueu-ho clarament i poseu-vos al costat de les forces monàrquiques. 

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí

Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho, ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolti, comprendre el que llegeixi i expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.   www.llenguaoral.cat

CSQP, LA FIRA DE TEATRE DE TITELLES NO ES FA AL PARLAMENT

Ja fa molts anys, estic parlant de la prehistòria, una persona em va aconsellar que no m’oposés a una proposta que es faria en una propera reunió. Ell sabia que no em semblava bé, i tot seguit, si fa o no fa, em va dir: Quan alguna cosa que et proposin no et sembli bé, no t’hi oposis frontalment, fes veure que, en el fons, hi estàs d’acord i fes propostes de millora, ves-la portant cap a la perfecció, cap a l’excel·lència, i acabarà sent irrealitzable.

Aquesta tècnica, com podeu adonar-vos, és més vella que l’anar a peu, no us sona a Comissió de Venècia?

Ja sabem que als manaires de CSQP (per què mai no són una mica amables?) no els agrada la idea de ser independents, ni tant sols de votar (no fos cas que ...), no cal que ho dissimulin amb Venècies, encara que potser ha arribat l’hora que tallin els fils mentals que els han mogut fins ara i se sumin al futur en llibertat, nosaltres, com a nació, fa temps que ho hem fet i volem votar, i vostès?

POSI UN JUTGE A LA SEVA VIDA

Des de quan uns jutges es creuen amb el dret de dir de què es pot parlar i de què no es pot parlar al nostre Parlament. Visca la separació de poders!

La idea bàsica d’una democràcia (el govern del poble) és que s’ha de poder discutir i parlar de tot, si no és així és que no s’està en una democràcia, sinó en una pseudodemocràcia o democràcia de cartó-pedra i, per tant, per a nosaltres en una cosa molt semblant a una dictablanda. Espanya és això.

Ja fa temps que vaig dir que no em semblava bé que la segona autoritat del país (i ho faig extensiu a la resta de representants de la mesa i del Parlament) hagués d’anar a declarar al jutjat per actuacions parlamentàries, i que si hi havia algun jutge tan cregut que li semblava que li havia de preguntar alguna cosa sobre la seva feina, fes les preguntes per escrit i que fos contestat d’igual forma.

Els jutges volen humiliar els nostres representants i, amb ells, a tot el país. No paren de recordar-nos que som un país vençut, assimilat, i que no hi pintem res de res. Els qui manen són ells i les lleis espanyoles. Són incorregibles i no canviaran, ni ells ni els polítics espanyols. Deixem-los d’una vegada!

EN LLACH

És que hi ha algú que pensi que en el cas de perdre el referèndum tots els funcionaris que hagin obeït la Generalitat no seran expedientats? 

Segur que tots aquests que ara criden contra en Llach ho trobaran normal i lògic, les seves lleis són les importants, però segons ells les nostres lleis són de fireta, serveixen per jugar, però no pas ser obeïdes.

El més curiós del cas és que tinc l’absoluta certesa que si guanyem el referèndum serà tanta la il·lusió  i les ganes de sumar que no hi haurà cap mena d’expedient, i només es demanarà que, qui ho desitgi, continuï treballant, però ara per al nou estat. Així de senzill.

Visca la terra. Via fora.

F. Ponsatí
 

Des de l'escola del futur estat, i si pogués ser ja des d'ara, hauríem d'esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries i, per assolir-ho ens cal que TOTA la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d'entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin i d'expressar-se en català, oralment i per escrit, de forma socialment correcta.

De la plana web: llenguaoral.cat

LA PREGUNTA QUE NINGÚ VOL FER EN VEU ALTA

Des del moment que el Govern i la majoria del Parlament diuen que estan disposats a fer el que calgui per a poder fer el referèndum, fins i tot fer lleis de transitorietat entre els dos sistemes legals, la pregunta que queda a l’aire i que anem deixant que vagi donant voltes i més voltes, com una sínia inacabable, però que ningú s’atreveix a verbalitzar és: El Parlament i el Govern disposen de prou forces d’ordre públic preparades per a donar suport a les seves ordres i normes? Sí o no?.

Que hi ha algun centenar de miler de persones disposades a donar la cara és un fet incontestable (encara que no fossin tots els que diuen, així i tot, són molts), però, i els Mossos i les policies locals? Què faran en el cas, segur, que les lleis dictades pel Parlament i referendades pel Govern, siguin declarades inconstitucionals al cap de pocs segons o, fins i tot, abans?

Sortiran els comandaments i diran que estan a les ordres del govern de Catalunya o del seu ajuntament en tot i per tot, i es jugaran el seu futur i la seva jubilació en el cas que les coses vagin per mal borràs?, o bé diran que sí, però que no, que no se sap, que s’ha de veure què passa i que com és un cas de consciència tothom és lliure de fer el que li sembli i, per tant, que les decisions han de ser individuals, o que és millor esperar,...

No hauríem d’oblidar que democràcia i España són paraules immiscibles, com a màxim poden fer veure que conviuen i, en aquests moments, no passa de ser una dictablanda judicialitzada, i com que per la part espanyola tenen el sou i la jubilació assegurades, com a mínim formalment, no dubtaran pas, i ens ocuparan amb la guàrdia civil, la policia, els carrabiners i, si cal, sortirà l’exèrcit a donar-los-hi un cop de mà fent maniobres (ja previstes), o sense ni dissimular.

Si algú es pensa que m’estic muntant una pel·lícula és que no coneix pas els espanyols. Això és el que tenen pensat, encara que, evidentment, ho justificaran i ho dissimularan una mica amb l’article ... de la seva constitució, i amb decisions judicials, etc. I que quedi clar que hi haurà un piló de gent que rebrà l’ocupació amb el braç enlaire, ai!, volia dir amb els braços oberts, perquè el franquisme sociològic encara té molt de pòsit, fins i tot entre nosaltres, i s’enyoren.

Des del meu punt de vista tot dependrà de la capacitat de resistència del Govern i del Parlament, i de la mobilització i resistència ciutadana pacífica, però tossuda, i no pas de les forces d’ordre públic, ni dels “Comuns” (ja serà molt si es posen, lleialment, al costat del Govern en la decisió de fer el referèndum). 

Si volem que els poders públics resisteixin cal que se sentin recolzats per la gent, per la nació, i si s’hi afegeixen els Mossos i les policies locals, millor que millor.

F. Ponsatí

Visca la terra. Via fora.

"Des de l’escola del futur estat, i si pogués ser ja des d’ara, hauríem d’esforçar-nos per fer que la pobresa i la marginació no fossin mai més hereditàries.         www.llenguaoral.cat