EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX. SI VOLEM UN FUTUR DIFERENT ENS CAL UN SISTEMA EDUCATIU NOU (IV)

Als tres textos anteriors parlava d’un alt percentatge de fracàs escolar que ens afectava les possibilitats de cohesió social, d’un mestres preparats per a un altre tipus d’alumnes i que s’hauria de ser més seriós amb el que es fa a les escoles i amb l’avaluació dels alumnes i dels centres.

Qui escriu el que estic escrivint és un retrògrada i un cavernari, ho assumeixo. El que es porta ara és la llibertat per experimentar mètodes i propostes anàrquiques i el “divertimento”. Els resultats a mig termini o el que saben els alumnes no compta, el que importa és el dia a dia i que s’ho passin bé.

Si ens ho miréssim amb uns ulls una mica més professionals i objectius ens adonaríem que cada experiment pedagògic o mètode importat i mal aplicat repercuteix en unes persones indefenses, els alumnes, i que se’ls fa un mal irremeiable quan no se’ls ensenya el que poden aprendre en el temps més adequat per aprendre-ho.

Dir que tots els mestres d’una escola són responsables de tots els alumnes i del que saben o no saben, tampoc no és ben vist. Si fos així no podrien decidir el que volguessin i fer gala d’allò tan espanyol de “cada maestrillo tiene su librillo”.

A tots aquests teòrics professionals de l’ensenyament que fan servir els alumnes per portar a terme les seves brillant idees pedagògiques i que condicionen el futur de centenars de nens, quan no donin resultat, qui els deixarà sense sou o els expulsarà del sistema educatiu o els tancarà a la presó? Ningú.

D’aquí no gaire podrem decidir quin sistema educatiu volem, per això m’agradaria que penséssiu en la proposta que faig. Utòpica, potser sí, però amb bons professionals, potser no tant.

Com a objectiu general, proposaria: Que tota la mainada, quan acabi la primària, sigui capaç d’entendre el que escolta, comprendre el que llegeix, raonar i explicar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta. Assolir aquest objectiu demana esforç i professionalitat.

Per desgràcia la nostra societat ha oblidat com n’és de divertit i engrescador aprendre i saber.  Sembla com si només es pogués gaudir si es transforma l’escola en un casal d’estiu, en un parc temàtic o amb un joc d’ordinador i es contraposés a l’aprendre, al saber, a l’esforçar-se, al ser capaç de ...

Així ens va. Entre un 30 i un 50% de fracàs escolar, i ningú plega.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (III)

Als dos textos anteriors parlava d’un alt percentatge de fracàs escolar, quasi bé un 50%, que afectava les possibilitats de cohesió social, i també que els mestres estaven preparats per a un altre tipus d’alumnes.

Proposava que es fixés com a objectiu general de la primària: «Que tots els alumnes, a l’acabament de l’escolarització primària, disposin de totes les eines necessàries que els permetin entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin, raonar i expressar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta».

La preparació dels mestres és essencial. Si en algun moment es planteja la necessitat de preparar-los per l’objectiu que es proposa, el petit problema serà com fer-ho? Si es fan servir les mateixes eines d’ara ens tornarem a estavellar.

Per sortir-se'n caldria que es formessin els mestres perquè prioritzessin de forma sistemàtica el català oral al llarg de tota la primària i, alhora, sabessin lligar-lo amb els processos d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura.

Encara que pugui semblar estrany, la majoria de les coses que s’haurien de fer no són coses noves. Els mestres ja les dominen, però no hi donen gaire importància.

Entre d’altres raons ens dirien que no tenen temps perquè han de fer fitxes i ensenyar a fer lletres i a posar el seu nom a mainada de 3 i 4 anys. És de bojos!. Però els pares estan molt contents.

Per adonar-nos del disbarat que s’està fent només ens cal fer un cop d’ull a sistemes educatius tranquils, però que tenen uns resultats absolutament envejables i ens adonarem que en aquests països la mainada mai comença a llegir i a escriure abans dels sis anys i n’aprenen molt de pressa i bé, i tenen un fracàs escolar per sota del 10%.

Aquí també tenim escoles que són a l’altre extrem. No totes les escoles són de les de “de pressa, de pressa i com més aviat millor”. Hi ha escoles en les quals els alumnes a tercer de primària -8-9 anys-  quasi bé no saben ni llegir ni escriure, però que sembla que es diverteixen molt.  L’escola s’ha transformat en un casal d’estiu.

Aquestes escoles presumeixen que els és indiferent el que sàpiguen o no els seus alumnes, ni de si tenen les eines personals i els coneixements per seguir els estudis o no. Només els preocupa el seu mètode, el seu teòric món ideal que mai ningú ha comprovat si és útil i serveix per a la mainada.

Senzillament porten a terme la seva brillant elucubració pedagògica pagant tots plegats i sense cap risc per a ells. Mai ningú els demanarà responsabilitats.

Aquestes escoles les porten mestres i l’administració les ha de permetre, com permet i fins i tot potencia les de «com més aviat millor».

No hi ha una definició clara dels objectius dels sistema educatiu i, de retruc, de l’escola.

Quan es parla d’avaluació tothom en fuig, quan es parla de control i de seguiment, tothom en fuig, quan es parla de responsabilitat, tothom en fuig. Així tenim els resultats que tenim. 

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí
Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

AMB ELS IMPOSTOS, CiU ENS PREN EL PÈL

CiU fa un pacte i es compromet a unes quantes coses, entre aquestes hi ha la d’apujar una colla d’impostos i de crear-ne d’altres. 

Ells no tenen cap ganes de fer-ho, entre d’altres coses perquè va contra el que varen dir a la campanya, però també, perquè toca la butxaca dels que els donen les virolles.

Com no poden oposar-s’hi perquè ho varen signar, què fan? Doncs fer-nos la camelleta i que sigui ERC qui digui que no es poden posar. I com s’ho fan? Molt senzill.

«Si abaixo els impostos als casinos deixo sense arguments ètics a ERC per demanar que s’apugin els altres.»

Quina hauria de ser la resposta d’ERC? De moment cap, res, muts i a la gàbia.

D’aquí un parell de dies caldria dir molt clarament: 

«En el cas que ERC governi, considerarem que és just que qui gasta per plaer ajudi al bon funcionament del país, per això els impostos als casinos se situaran entre el 25 de mínim i el 45 % de màxim, la qual cosa ja pressuposa una rebaixa important sobre el màxim actual que supera el 60%.

Tothom ja sap que ens hem compromès a votar el pressupost d'enguany sempre que el límit de dèficit sigui assumible i que es compleixi amb els impostos pactats i la data de la consulta, i ho complirem»

Diumenge continuaré parlant d’educació, que bona falta ens fa.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (II)

A l’escrit anterior parlava de l’alt percentatge d’alumnes, quasi bé un 50%, que acabaven la primària sense un mínim coneixement de la llengua i que, aquest fet, afectava la cohesió social.

Per acabar-ho d’arreglar, dintre el sistema educatiu, encara no s’ha plantejat quina línia s’ha de seguir per a superar-ho.

Com que ni el departament ni els mestres no consideren prioritari i essencial ensenyar a parlar als alumnes, ens podria semblar que tampoc se’n preocupen per fer els possibles perquè sàpiguen llegir i escriure.  Ens equivocaríem.

Ho intenten però no se’n surten. No se’n surten per dues grans raons.

A/ La primera és que els alumnes no poden aprendre a llegir i a escriure bé perquè no dominen prou bé el català oral, els fonaments.

Aquesta afirmació és absolutament irrebatible, però encara cap institució no se l’ha plantejada seriosament.

B/ La segona raó deriva de la formació dels mestres. No se’n surten perquè la seva formació no és l’adequada. Ni la inicial, ni la contínua.

Els passa el mateix que li passaria a un fuster que volgués serrar un tauló de fusta amb una serra de metall, o a un excursionista que se n’anés per la muntanya i ho fes amb sabates de carrer, o al futbolista que jugués amb una pilota de rugbi. Les eines no serien les adequades i els resultats tampoc.

De qui és la primera responsabilitat?

Doncs del govern i del Parlament. Són els qui han fet unes lleis nebuloses i vagues. Però no ens deixem el principal responsable pràctic, la Universitat, que és qui forma els mestres i d’on surten la majoria de la gent que s’encarrega de la formació contínua.

Cap d’aquestes institucions no ha estat capaç de determinar uns objectius generals expressats de forma clara. Sempre es deixen els objectius en una indefinició retòrica que quan s’entenen hi cap quasi bé tot, i si no hi cap és igual, s’hi fica perquè ningú ho controla, i si algú ho controla no té cap eina per poder-ho fer canviar.

Si es vol començar a canviar alguna cosa aniria bé que tinguéssim clar què és vol. Em sembla que cal una certa concreció i claredat en el l’objectiu final, el punt d’arribada.

Amb molt poques explicacions hauria de ser intel·ligible i clar per a la majoria de la comunitat educativa. Una claredat expressada en forma de desig, i que m’atreveixo a escriure: 

Que tots els alumnes, a l’acabament de l’escolarització primària, disposin de totes les eines necessàries que els permetin entendre el que escoltin, comprendre el que llegeixin, raonar i expressar-se oralment i per escrit en català de forma socialment correcta.

Un desig tan senzill revolucionaria l’ensenyament. Encara que potser només és una utopia o és que potser estic equivocat.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors i no en contra de les  torres d'electricitat? 

EL SISTEMA EDUCATIU NO ENS SERVEIX, LA IMMERSIÓ ACTUAL NO ENS FUNCIONA (I)

L’actual sistema educatiu no ens serveix per formar les futures generacions. És un sistema pensat per una societat monolingüe en què la mainada quan començava l’escola ja sabia la llengua escolar, el català.

Fa uns 20 anys  es va posar de moda que a l’escola no s’hi anava a aprendre sinó a ser feliç. La mainada havien de ser feliços i que ja aprendrien més endavant. Per compensar la balança, es varen copiar i mal aplicar mètodes que instaven a fer escriure els alumnes com més aviat millor. No tenien cap base científica però es varen aplicar com si fossin la bíblia pedagògica,.

Entre una cosa i l’altra quasi bé la meitat dels alumnes que han acabat la primària aquests últims 15 anys no saben bé la llengua, no comprenen el que llegeixen i no saben escriure tres ratlles presentables, ni en el fons ni en la forma. Un èxit!

Si l’escola no serveix per ensenyar a parlar, a llegir, a escriure, a ordenar el pensament i a explicar-lo oralment i per escrit, per a què serveix?

Per aprendre a rentar-se les dents o les normes de circulació o fer rues de carnestoltes? Només per socialitzar la mainada? Per passar l’estona?  Per aquestes coses els casals d’estiu i les colònies ho fan millor i surten més barats.

Encara ara, després d’anys d’immigració, a pràcticament ningú li sembla que la primera tasca essencial i prioritària de l’escola sigui la d’ensenyar la llengua escolar als alumnes. Primera gran equivocació.

Si la mainada no domina molt bé la llengua oral tindran dificultats per explicar-se, no acabaran d’entendre el que llegeixin o els costarà molt i molt fer un text presentable.

Quan no es domina molt bé la llengua oral no es disposa de la fonamentació indispensable per seguir amb èxit l'escolaritat i , de retruc, la cohesió social perilla greument.

El primer gran objectiu de l’escola hauria de ser que tots els alumnes tinguessin un domini molt bo del català oral.

Després podran ensenyar a llegir i a escriure, a partir dels sis anys, com fan les societats que van al davant dels resultats educatius i fer moltes altres coses. Els fonaments ja hi seran.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

ÉS COM UNA GUERRA

Espanya no ens ha declarat oficialment la guerra, però està en guerra amb Catalunya.

El seu pensament  és molt senzill i directe, o la sotmeto o s’independitza. La negociació seriosa i donant arguments als qui voldrien seguir dintre d’Espanya, però respectats, entre iguals i sense estar sotmesos no hi té cabuda. Els del PSC-PSOE ho tenen impossible.

Espanya la va forjar Castella. Per la Castella històrica encara sentimentalment vigent no existeix la possibilitat de negociació, de cedir, de pacte. Només existeixen la victòria o el desastre. És allò tan militar del general Prim de  “Caixa o faixa”.

Pot semblar que exagero però com us sembla que s’ho va fer el feixista Franco per manar durant 40 anys? A part de la gran ració de por, si no hagués tingut un ampli suport a la seva manera de fer s’hauria acabat molt més aviat.

DEMOCRÀCIA ÉS RESPECTE

Des de que hi ha “democràcia” quina mena de respecte us sembla que s’ha ensenyat a les escoles i als instituts d’España cap a Catalunya i la llengua? Doncs cap. Segueixen pensant que si parlem català és per fer-los la punyeta i que no hi tenim cap mena de dret. Que ens queixem per vici i que som egoistes i poc solidaris. Tot igual que en temps del dictador feixista Franco.

Repasseu el seguit atzagaiades, mentides i “llançades de pedra i amago la mà” que va fent l’estat des de fa molt de temps contra persones i institucions del país. Tot forma part d’aquesta llarga marxa contra la nostra voluntat de decidir.

El Sr. Ministre Wert no és pas una “rara avis”,  està molt tranquil perquè fa allò que volen la majoria dels espanyols.

HEM DE CREAR EL NOSTRE RITME

Em sembla que el millor és deixar de parlar de gent com en Wert. Hem de partir de la base que la seva Llei no ens afectarà, ja haurem fet la consulta.

Aniria bé que deixéssim de participar activament en el seu joc d’acció reacció, ja n’hi ha prou de ballar al so dels atacs.

Comença a ser l’hora de posar un horitzó a la nostra «Llarga marxa cap a la llibertat». Una frase semblant a «No ens afectarà ja haurem fet la consulta», podria ser-nos molt útil. Començaria a fixar l’albada.

ESPAÑA MAI HO PERMETRÀ
La virreina va condecorar la División azul no pas per error, sinó per avisar-nos que estan disposats a tornar-hi.

Mentre siguem dintre d’España, em sembla que no arribarem mai a la consulta. Encara que s’han de fer totes les passes legalment possibles, i alguna d’impossible.

Hem de tenir clar que Espanya no admetrà mai que decidim res de res sense que abans no hagi esgotat TOTES les possibilitats de coacció i d’imposició. La negociació només serà possible quan sigui l’última i única  de les possibilitats, i encara ho dubto.

EL QUE PUGUI PASSAR DEPÈN DEL QUE FEM ARA

Què farà Europa?  Doncs res. De moment diran que és un problema intern. Cal tenir previst aquest escenari.

El resultat final i la pressió internacional dependran de les aliances i diputats de suport que tinguem al Parlament europeu, per això és tan important l’acció exterior i el missatge que donem a les properes eleccions europees.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.

EL BCE, EL BANC DELS BANCS, NO DELS CIUTADANS

El tema és àrid però em sembla que cal parlar-ne.

El Banc Central Europeu (BCE) no és un banc central com el que tenen els estats de fora de la UE. Teòricament ho hauria de ser i els estats de la UE haurien de poder-se finançar directament a través del BCE i, alhora, ser controlats per aquest.

Però no! El BCE és el banc dels bancs i no pas el banc dels estats. 

Vaja, una estupidesa i una barrabassada per a tota la ciutadania europea, però una bicoca per als bancs i per els estats rics.

Els grans beneficiats de l'última rebaixa dels tipus seran els bancs. No us penseu pas que seran les empreses o els estats que, recordem-ho, som tots nosaltres.

Els estats quan necessiten diners han d'anar als mercats, o sia als grans bancs i a les grans financeres internacionals i pagar uns interessos força elevats per aquests cèntims. Evidentment els qui hi fan el gran negoci són aquesta gent.

En canvi, quan aquests mateixos bancs necessiten cèntims poden recórrer al mercat però també poden recórrer al BCE i a uns interessos molt baixos. Aquests mateixos cèntims després els deixaran als estats i als particulars a un interès molt més alt que pagarem entre tots.

Qui són els primers interessats en què el BCE no sigui el banc dels estats?

Doncs els estats que tenen deute dels països endeutats i que tenen bancs que tenen deute dels països endeutats. Perdoneu la redundància.

Fins ara això del BCE és un gran negoci per als estats i els bancs rics, però és un desastre per als pobres o els endeutats. 

És un desastre per a tots aquells que en una situació semblant a l'actual haurien devaluat la moneda, les importacions s'haurien reduït i augmentat les exportacions. Ara, amb l’euro no poden fer ni això.

Una de dos, o el BCE fa de banc dels estats o, per continuar fent el joc als estats rics, no cal que hi sigui, ni cal que hi sigui l'euro.

Bèstia, veritat? però és el que em sembla.

El tresor dels EEUU no permetria ni en broma que un dels seus estats estigués en una situació de fallida continuada, ni que hi comencessin a faltar els serveis fonamentals. Senzillament hauria fet un préstec a interès zero i, fins i tot, amb una quitança d'una part del deute. La situació de precarietat hauria durat un cap de setmana.

Aquí els qui s'emporten les patacades i les conseqüències greus som la gent de peu pla, els que manen i els banquers continuen fent la viu viu més eixerits que abans.

Fins ara un BCE d'una gran utilitat per als rics, estaria bé que també ho fos per als altres.

Proposta per la pròxima legislatura europea: Transformar el BCE en, realment, el Banc Central d’Europa.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge  prou important com per no dependre d'España.