EL 19 D’OCTUBRE DE 2014

La concentració-míting, convocada per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, va ser un èxit absolut i, per tant, tots n’hem d’estar molt satisfets.

Em va agradar tot? Estic d’acord amb tot el que es va dir?, en general sí, però no em va semblar bé que es condicionés el suport a la consulta del 9N a l’acceptació d’una convocatòria d’eleccions abans de tres mesos.

Em va semblar que s’estava canviant la línia d’actuació d’aquests últims anys. Fins ara mai havíem posat condicions prèvies per a donar suport a propostes importants pel país, i en canvi aquest cop es va fer.

Per molt que el moment actual demani mesures dràstiques i ràpides no em sembla que el gir coactiu i d’imposició s’adigui amb la voluntat de la majoria.

Potser m’equivoco, però potser no es va tenir prou en compte el que desitjava la majoria de la població. En el moment de  presentar aquella exigència ja se sabia que hi havia més de 14.000 voluntaris per ajudar a portar a terme la consulta del 9N, i això en menys de 48  hores (comptant-hi les nits és un voluntari cada 12 segons), ara, dos dies després, s’hi continua apuntant gent, ja en som més de 24.000.

Fins ara l’ANC ha sabut llegir la voluntat majoritària, però em sembla que aquesta vegada ens hem passat de frenada. Des del meu punt de vista, primer s'havia d’haver manifestat el suport explícit i incondicional al 9N i després demanar les eleccions, i mai posar-les com a condició pel suport.  El 9N és del poble, encara que l’organitzi el govern. El 9N és un gol per l’escaire, en l’últim minut, que fa Catalunya al govern espanyol.

I en comptes de celebrar-ho i afegir-se a la joia general s'hi posen entrebancs, d’altres demanen refer unitats i consensos passats i impossibles, d’altres van de purs per la vida, i els que semblen els més durs, resulta que són els més intel·ligents i els que tenen més visió de què vol la gent i de futur.

Si us plau, poseu-vos les piles i escolteu el carrer i no pas les cúpules o els consells nacionals. Volem votar i volem que tots ens hi ajudeu a empènyer el carro, per tant, deixeu les discussions per després del 9N.

Ara, l’objectiu de tothom hauria de ser: treballar descaradament per l’assoliment d’un èxit escandalós el 9N. La resta són punyetes.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

EM PRESENTO VOLUNTARI

Des de fa una colla de mesos  he dit i redit que la “consulta” no es faria. Senzillament conec massa bé el funcionament de les administracions per preveure un altre escenari.

Els qui demanen o demanaven que es tibés la corda fins el màxim, o bé no coneixen el funcionament d’una gran administració (com és la Generalitat) o, amb perdó, són uns inconscients que haurien posat els funcionaris (secretaris, administratius, interventors, policies, bombers, sanitaris ...) contra les cordes.

Fent un salt mortal i incomplint el que havia dit públicament (reunir tots els partits per decidir què farien), el president Mas ha trobat una manera de donar una nova imatge al món d’un poble que vol votar i decidir amb el seu vot: Una jornada de participació ciutadana.

Encara que m’hauria agradat molt més que ho hagués comunicat després d’una reunió amb els partits, l’he de felicitar, de veritat. El món tornarà a veure tot un poble que vol decidir el seu futur i que ho mostra d’una manera clarament inequívoca, reivindicativa, però pacífica i oberta a tothom qui té residència al país. Voleu una cosa més democràtica (govern del poble).

Compte, és una votació que organitza el govern, no és de costellada. Que sigui una nova forma de dir a les urnes el que pensem no vol pas dir que no sigui bona. El camí és tan nou que s'han de fer servir eines noves.

Qui vulgui col·laborar-hi i/o votar ho podrà fer, qui no ho faci que després no ens vingui amb romanços. De les eleccions ja en parlarem el dia 10 –N.

A Catalunya, 15 d’octubre, en el 74 è aniversari de l’assassinat del President Companys.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

LA CONSULTA vs UNA CONSULTA

Si us fa il·lusió podem confondre els nostres desitjos amb realitats i fer “una consulta”, però no és el que volem. Si ho pensem tranquil·lament ens adonarem que no és possible la consulta, la que permeti votar a tots els qui tinguin dret a vot, i que tots els qui votin ho puguin fer amb totes les garanties administratives que donarien validesa democràtica a la consulta.

Des del meu punt de vista s’han esgotat totes les possibilitats i s’ha demostrat que la voluntat de votar era seriosa. No ho farem perquè no ho podrem fer amb totes les garanties administratives indispensables que tota democràcia aplica quan es fa una votació.

ANEM CAP A LES PLEBISCITÀRIES

Ara hi veig dues possibilitats, encara que potser n’hi hagi més:

A/ Cada partit va a la seva, però abans han pactat un text comú que inclouen als seus programes. Si fa o no fa com: “Ens comprometem a votar favorablement la proposta de declaració d’independència que presentin a la sessió de constitució del parlament els partits que sumin la meitat més un dels parlamentaris.”

B/ Es posen d’acord tots o alguns dels partits, encara que sigui per blocs afinitat i fan llistes conjuntes, però cada bloc o cada llista inclou al programa el text pactat.

Evidentment cap llista admet ningú que no estigui disposat a votar favorablement la Declaració d’independència.

EM SEMBLEN MÉS PRÀCTIQUES LES LLISTES CONJUNTES

Per a mi és evident que les llistes conjuntes, encara que siguin en un parell de blocs, és molt millor que no pas separades, tenen més ganxo i sumen molt més que no pas anant per separat.

Les llistes separades només s’entenen si es vol comprovar el suport que es té, i em sembla que no és pas el moment de fer aquestes comprovacions.

Fins i tot proposaria que el primer de totes les llistes fos l’actual President.

UN GOVERN PROVISIONAL QUE CONTINUA

S’ha de tenir en compte que un cop feta la declaració s’hauria d’entrar en una fase de negociació i que tret d’algun conseller que seria oportú canviar-lo, la resta són força de fiar i ens permetrien mantenir una administració rodada i tranquil·la i centrar els pesos pesants en la redacció de la nova constitució i en la negociació amb Espanya, amb Europa i en la política a llarg termini. Així el ritme el marcaria i el portaria el Parlament.

Un cop passada la fase inicial es podria anar un referèndum sobre la Constitució que hauria fet el Parlament sortit de les plebiscitàries i a unes eleccions generals, Ara sí que serien per saber de quin suport es disposa.

PEDRES A LA TEULADA

Ja comencen a aparèixer els qui “opinen” que si el 9-N no votem és perquè nosaltres hem fet, desfet o deixat de fer. O són uns tocacampanes o recolzen inconscientment (siguem benèvols) els postulats del PP i del PSOE.

Senzillament no votarem el 9-N perquè a l’estat espanyol no li surt dels collons, i ells tenen la força física, psíquica, administrativa i legal (les lleis se les fan i desfan al seu gust) i nosaltres només tenim la voluntat, la constància, les ganes de ser lliures i d’una major justícia social, per això haurem de cercar una altres maneres d’expressar el que pensem i volem.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

SEGUIM ENDAVANT I RES DE: UI, UI, UI !

UN PETIT RECORDATORI

No m’estranya res del que ha fet el TC aquests últims vint-i-cinc anys. Si fins i tot després que haguéssim aprovat en referèndum l’Estatut, el TC, dotze persones, varen decidir que el seu criteri passava per davant del vot de centenars de milers de catalans. I això que aquell Estatut era descafeïnat. El referèndum,  per a ells, no va arribar ni al nivell de consulta no referendària.

LA CONSULTA I EL TC

Si aquest altre TC el formessin persones intel·ligents, em sembla que acabarien dient que la Llei és constitucional i que el decret també ho seria si no fos per les preguntes. Si no passa això, o semblantment, és que no hi lluquen més enllà del nas. Una resposta així ens fotria, perquè fins i tot semblaria que és justa.

AMB LA SUSPENSIÓ, CONSULTA?

Malgrat que, socialment, sigui aquesta la línia oficial, em sembla que no és una bona opció. Les formes són importants, i em sembla que no seria una votació amb totes les garanties democràtiques i, difícilment, seria reconeguda internacionalment. No som Crimea. Per tant, em sembla que haurem d’anar a unes plebiscitàries, anticipades o no.

INICIATIVA I UNIÓ. EL DUBTE

Ara resulta que encara no han decidit si són naps o són cols, hi tenen tot el dret. Els extrems que sempre han jugat la carta de la indefinició, es toquen. Potser tots dos diran que unes plebiscitàries no és la manera, que no és aquesta la funció de les eleccions al Parlament etc, etc. Pensen més en clau de partit que no pas de país.

Si no votem directament el 9-N i no podem dir què pensem, em sembla que per fer-ho només ens queden unes plebiscitàries. A través d’unes plebiscitàries expressarem clarament què volem i passarem la torxa als polítics, però ells, abans, s’hauran hagut de definir i dir què pensen. Això em sembla que a alguns els fa pànic: “Com puc dir què penso si no sé què penso.”

Durant la campanya d’unes plebiscitàries, cada partit, haurà d’aclarir què pensen votar en el cas de plantejar-se una Declaració d’Independència al Parlament (això d’unilateral és sobrer).  Només aquest aclariment ja capfica a alguns partits.

Per no haver-s’hi de capficar, ni angoixar-se, ens voldran fer creure que  unes plebiscitàries serien un frau. No volen adonar-se que és l’única sortida, l’única perquè  puguem votar i deixar clar, internacionalment, el que desitgem.

Partint de la base que negociar amb el govern central o canviar la constitució són possibilitats impossibles, si és que hi ha algú que tingui alguna altra opció realment possible i acceptable fora d’unes plebiscitàries i d’una DI, l’hauria de dir.

PS: Ahir, dimarts, a les set, era davant de l’ajuntament i portava una urna. Vull votar. Ho dic per si hi ha algú que ho posa en dubte.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

L’HORA DE LA POLÍTICA

Al llarg de la història, fins i tot els moviments de desobediència civil, que em sembla que caldria dir-ne “de reconeixement dels drets civils”, varen ser capitanejats per polítics, encara que fossin polítics que a vegades no ho semblessin, com en Gandhi o el Luther King, i d’altres clarament per polítics, com el cas d’en Nelson Mandela.

L’onze, en el discurs que va fer la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, el temps verbal que va fer servir va ser: “posin”. Passava la pilota directament als polítics. ara és la seva hora, per això els vàrem triar, però també els deia que no els deixaríem sols.

No es tracta pas del dret a decidir el nostre futur, aquest dret ja ens l’atorguem, ara es tracta de la manera com volem fer-ho: volem votar.

En el supòsit que com a conseqüència de les decisions de la judicatura espanyola, no es pogués votar amb garanties de reconeixement internacional, em sembla que no ens quedarà cap més remei que fer eleccions.

SÓN NECESSÀRIES UNES ELECCIONS?

Doncs em sembla que sí, del tot. S’ha de clarificar el panorama, ara hi ha massa marró enquistat. Els d’Unió i d’altres, com el Sr. Vila, ens ho han dit del dret i del revés, però nosaltres fèiem veure que no els sentíem. Des de sempre ens han dit que sense l’autorització legal d’Espanya ells no es mourien. És com dir que no faran res de res, que volen continuar sent espanyols.

Per a mi és que estan defensant  els gran negocis, les grans famílies econòmiques. Són la seva cara visible i educada.

UNA LLISTA? DIFERENTS LLISTES?

Les matemàtiques no són el meu fort i em sembla que caldria que es publiqués un estudi de què pressuposa que els partits signants de l’acord per la data i la pregunta vagin en una sola llista (tret d’Unió, suposo) o en diverses llistes, però amb una proposta comuna per a la sessió d’obertura del Parlament: La declaració unilateral d’independència.

Fins fa poc em semblava que podien anar separats, mentre tinguessin una proposta de futur comuna, i que els resultats serien si fa o no fa els mateixos, però me n’oblidava d’un efecte psicològic multiplicador: la unitat d’acció. L’exemple més clar són els tres últims onze de setembre.

Em sembla que el fet d’anar tots en una sola llista farà que tots els que els votarien per separat també la votin i, a més, molts del que n’estan tips de picabaralles i murrieries, la gent senzilla, la que no entén de càlculs, però sí que entén que la unió fa la força, també la votarien, i a més hi ha l’efecte psicològic que també arrossegaria vots: el de la llista que ens agermana i que serà la guanyadora. La de la il·lusió, la del futur.

Igual que la unió per a la feina i per treballar en aspectes concrets per la nació ha fet que L’ANC i Òmnium formessin un sol bloc de treball i d’objectius, em sembla que també podem demanar als partits que facin el mateix.

PROPOSTA PER FER LA LLISTA

Si s’han de discutir per quants tu i quants jo, i en quin ordre, no es preocupin, muntin una comissió de savis i es comprometin a respectar la seva decisió. Em sembla que seria una nova prova de saviesa i maduresa política.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

DE QUIN PARTIT PARLAVA?

Estic més que d’acord que tothom pugui expressar el que li sembli, només faltaria. Però no puc entendre que un membre del govern faci unes afirmacions del tot esbiaixades. Jo diria volgudament esbiaixades, perquè no és pas la primera vegada que diu quelcom de semblant.

De quin àrbitre i de quin partit parla el Conseller Vila? No sé si tots dos, ell i jo, som dintre el mateix camp i estem patint el mateix partit. Per mi en un costat hi ha l’equip contrari i els àrbitres, o sia tots + una bona colla que els ajuda, i a l’altre hi som nosaltres. A nosaltres ens ho xiulen tot, fins i tot el que no és falta, i a ells no els piten  res, ni les faltes més descarades. Ens poden trepitjar, lesionar, fer gols amb les mans ..., però nosaltres hem de continuar sent uns angelets.

Ara arriba el conseller Vila, pel que sembla l’altaveu dels angelets, i ens diu que hem de fer bondat i que no podem qüestionar l’arbitratge perquè sinó: què quedaria, com aniríem?

Doncs sí que podem qüestionar l’arbitratge, i fins i tot ens el podem saltar i plegar de jugar aquest partit tan trampós, i també podem buscar-nos una altra lliga. Ho hem de fer perquè sinó ho acabarem perdent tot, i tots greument lesionats. Si els engeguem a pastar fang i pleguem segur que no ens anirà pas pitjor que ara.

Que quedi ben clar, o ens saltem l’arbitratge el 9-N, o ens el saltem amb unes plebiscitàries seguida d’una DUI. Triï senyor Conseller, i amb vostè tots els qui van amb el lliri a la mà o ho fan veure. Que prefereixen?

Sense trencar ous no és pas possible fer cap truita, i no arribarem mai a ser un estat sent uns angelets i anant amb peus de plom per no trencar la legalitat espanyola. 

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

TOCARÀ ALS POLÍTICS

Després d’aquest proper onze de setembre, nosaltres, allò que se’n diu societat civil, ja haurem fet per tercera vegada el que s’havia de fer i ho haurem fet ben fet, sumant. Després ja no ens tocarà a nosaltres decidir les properes passes.

Segurament a més d’un li pot semblar que el més adient és que el dia 9-N, sigui com sigui, hi hagi votació. No és aquest el meu parer, la votació ha de ser formal i, per tant, li pertoca al President decidir-ho. Tant si és que sí, com si és que no.

En el cas que fos que no, només hi tinc un però. No em semblaria bé ajornar la votació, fixar una altra data. Espanya no canviarà mai de parer. Un nou temps de negociació no donarà cap mena de resultat. Una negociació de tu a tu va contra la seva manera de ser, contra la seva història.

És possible que el President dubti, és humà. Potser per ajudar-lo a decidir-se, malgrat la més que previsible oposició del TC, hi podrien ajudar dues actuacions en clau de país.

* Que el President, acompanyat de tots els partits que donen suport a la consulta fes un comunicat oficial des de Palau.  Com varen fer amb la pregunta.

* Si el President ho considera convenient, que ERC entri simbòlicament al govern, amb una conselleria política creada expressament, una conselleria que representés la unió de la intenció de tots els ciutadans i la coresponsabilització i suport al President en allò que acabi decidint, fins i tot si al final és que no i hem d’anar a unes plebiscitàries.

Si és necessari i els partits no són capaços de fer, com a mínim la primera proposta o semblant, potser que deixin de dir que hem de ser els ciutadans els qui hem forçar la consulta. Nosaltres ja ho hem fet fins a on podíem. Ara comença a ser hora que els polítics s’espavilin i donin la cara. No volem que es tirin els plats pel cap, sinó compromisos comuns clars i que sumin.

I si el dia 9-N no podem votar, doncs que sigui el seu torn. Que es convoquin eleccions. Que quedi clar que no els demanem que muntin una llista unitària, no és la solució i només ho complicaria tot, però sí que cal que es mullin clarament dient què en pensen i què pensen fer davant d’una proposta parlamentària de Declaració Unilateral d’Independència (DUI).

Una DUI també és una manera prou clara de trencar la legalitat espanyola. Ja sé que no els agrada als partits perquè s’han de mullar i parlar clar, i també entenc la necessitat de votar, per això proposaria que al cap d’una setmana o quinze dies de la DUI es fes  un referèndum per avalar la decisió.

Que quedi clar que prefereixo votar el 9-N però, sigui quina sigui la decisió, em sembla que toca donar suport a qui va al davant, al President.

Fins d'aquí uns quinze dies.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”