És evident que el punt on quedi clara la posició sobre la
independència hi haurà de ser, però no hauria de ser pas l'únic punt.
Per si hi ha algú que li pot interessar, uns apunts sobre alguns
aspectes.
JA N’HI HA PROU!
És cert que l’home és l’únic animal que ensopega dues
vegades en la mateixa pedra.
Ja ha arribat el moment de posar fil a l’agulla i començar a
sortir de la cançó de l’enfadós que repeteixen un cop i un altre els “teòrics
entesos en economia”: “Per sortir de la crisi cal que augmenti el consum”. Els
que fan l’afirmació anterior són com una corrua de cecs i cap borni al capdavant.
Afirmar que cal tornar al consumisme desaforat és un error
dels grossos. És cert que semblarà que sortim d’aquesta crisi però serà per caure
en una altra encara més forta i dura, i amb la situació energètica, climàtica i
de biodiversitat molt pitjors que ara.
Considerar que l’única sortida a la crisi és tornar a
consumir desaforadament només és un objectiu que serveix als rics per continuar
sent més rics.
Si realment es vol sortir de la crisi cal enfocar el
problema d’una altra manera i no pas com si fóssim al segle XIX.
UN EXCÉS DE CAPACITAT DE PRODUCCIÓ
Actualment la capacitat de producció industrial és molt
superior a les necessitats per això cal que la publicitat, la moda i el
papalloneig ens impulsin a fer compres compulsives i innecessàries. Per
complementar-ho i augmentar més el consum la indústria produeix objectes amb
data de caducitat a la cantonada i amb unes garanties que farien riure si no
fessin plorar.
Per començar caldria que els objectes industrials tinguessin
períodes de garantia més llargs i que fossin molt ben fets perquè per fer-los
es contamina molt. Com a mínim que durin prou temps i se n’hagin de fer menys.
Evidentment es crearien llocs de treball més repartits
geogràficament pel manteniment i la reparació.
Si tenim en compte la gran capacitat industrial potser ens
hauríem de plantejar que les jornades laboral fossin de 6 hores i, per què no,
totes. No es reduirien els llocs de treball, sinó que se’n crearien.
UN ALTRE MODEL ENERGÈTIC
L’obtenció de l’energia necessària per a la vida quotidiana
és un dels problemes més greus i cars que tenim plantejats. Si es vol sortir de
la crisi cal que també es canviï el model d’obtenció d’energia I alhora que es
creïn nous llocs de treball.
S’hauria de començar a fer pedagogia sobre la necessitat de
canviar el model energètic en un temps assenyat d’entre deu i vint anys, però
posar-nos-hi ja ara. Es tracta de capgirar la situació energètica actual amb el
propòsit de fer que les energies renovables i alternatives siguin la nostra
font principal i les contaminats i no renovables les complementàries.
Per fer-ho hi ha múltiples possibilitats. Encara que la
construcció de macrocentrals energètiques no sembla pas una bona opció perquè concentren
en un punt un excés de responsabilitat energètica la qual cosa no és bona. En
canvi és molt millor la construcció en xarxa d’unitats mitjanes de producció
d’energia en la que s’hi concentressin aportacions de l’eòlica, la de biomassa,
la hidràulica, la fotovoltaica i la de gas o altres combustibles no renovables,
aquestes últimes per quan fallessin les renovables. La xarxa permetria abastir
tot el territori, augmentaria la seguretat i reduiria la responsabilitat
energètica de cada nus.
El canvi de model comportaria la creació de noves feines i
de molts llocs de treball en la la construcció, generació i el manteniment.
LA BIOMASSA
Els boscos són una reserva energètica molt important i
alhora un pulmó descontaminant, per això potser caldria analitzar quin profit
es pot treure dels boscos i, alhora, cuidar-los. Si mirem fotografies de fa
cent anys ens adonarem que el nostre país era en gran part un rostoll pelat, hi
havia molt poca vegetació perquè els boscos s’aprofitaven en excés i no es
cuidaven.
Ara hem passat a l’extrem contrari. Sembla que siguin
intocables, sagrats. El que ens hauríem de plantejar és l’ús equilibrat dels
boscos, de la biomassa. És un material combustible que és adequat per a
l’obtenció d’energia.
Els boscos no s’han de reduir però s’haurien de poder
aprofitar per les centrals d’obtenció d’energia que consumissin biomassa.
Com que la majoria dels boscos pertanyen a particulars i en
molts de casos no tenen els recursos necessaris per explotar-los potser no
seria mala idea proposar que els boscos particulars que volguessin passessin a
ser d’usdefruit comunal. Els propietaris no en perdrien la propietat i podrien cobrar
el 10% dels beneficis que es generessin amb l’aprofitament de la biomassa dels
seus boscos.
Una altra font de llocs de treball.
ELS PAGESOS
La necessitat de menjar és universal i la branca de la
societat que s’encarrega d’obtenir els fruits indispensables per a la nostra
subsistència són els pagesos -agrupats en cooperatives o no- i les empreses
transformadores o corporacions alimentàries.
Un altre dels punts del programa podria ser el de la
protecció dels pagesos i la incentivació de l’estructura cooperativa per una
banda i la dels aliments de proximitat per l’altre.
Els pagesos haurien de poder viure del camp amb una certa
tranquil·litat, de la mateixa manera que qualsevol altra feina, la seva
aportació a la societat és fonamental, a part d’ajudar a equilibrar el
territori.
Es mantindria el percentatge actual de llocs de treball agraris
i segurament augmentaria.
Fins la setmana vinent..
F. Ponsatí
Visca la Terra.
PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España.
“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”
