dissabte, 9 de novembre del 2013

ELS PRESSUPOSTOS

Encara que l’interès de l’euro hagi baixat, em sembla que els pressupostos són irrealitzables perquè és quasi bé impossible que s’arribin a obtenir els 2300 milions per la venda de propietats, concessions ..., i el govern ho sap. Acabarem amb més deute i amb més retallades.

Les partides bàsiques ja estaven retallades i no es podien retallar més. I amb molt bon criteri no es toquen o s’augmenten en uns cèntims. D’acord! Però hi ha moltes partides bàsiques que estan dotades amb xavalla, quatre cèntims, i que no cobriran pràcticament res de res perquè no són ni mínimament suficients no ja per anar bé, sinó per no anar més malament.

CALEN MÉS CÈNTIMS
És evident que calen més cèntims i segurament de l’únic lloc que se’n poden obtenir és estalviant en nòmines de personal.

Com considero que la docència obligatòria hauria de ser una sola carrera, amb una certa especialització, des de fa un temps he estat proposant que amb crisi o sense, els professors de secundària facin el mateix nombre d’hores de classe amb alumnes que els mestres, vint-i-cinc hores i sense cobrar més. Si els mestres ho poden fer de forma normal suposo que els professors també. Amb l’estalvi que hi hauria, n’hi hauria prou per cobrir moltes de les partides que són totalment necessàries per no anar més malament.

No es tracta de fer la guitza, sinó de normalitzar unes diferències d’horari que ens vénen del segle XIX i que no tenen ni cap ni peus. No aniria pas gens malament que, de mica en mica, tothom cobrés el mateix. Una sola carrera, un sol sou.

Que no és políticament rendible, ja ho sé!. Però em sembla que seria entès per la gent i que fins i tot acabaria sent admès pels professors. No entenc perquè no es fa servir aquesta possibilitat i en canvi es mantenen retallades partides socials indispensables.

Si us plau, s’ho rumiïn.

SUCCESSIONS

Tampoc no m’acaba de convèncer que la inclusió d’unes taxes que afecten les successions  doni un rendiment tan i tan petit, uns 100 milions. Entenc que pel primer i fins i tot el segon grau, si es vol, grau no hi hagi gravamen o molt poca cosa, però a partir del segon grau n’hi hauria d’haver. Progressiu si es vol, però que hi hauria de ser. I s’hauria de planificar perquè donés, com a mínim, 400 milions. 

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 2 de novembre del 2013

LA GRIP

Em sap greu però aquesta setmana no estic gaire per guixar. La tapamenta de pit fa de les seves.

Si tot va bé ens trobarem la setmana vinent.

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 26 d’octubre del 2013

NO EM SEMBLA BÉ

No em sembla bé que el Parlament hagi aprovat una llei en la que es prevegi que els guanys derivats del joc paguin menys que els sous productes del treball.

Amb les adaptacions que es vulguin, però com a mínim haurien de pagar un percentatge igual al que es paga de mitjana sobre els sous. I això és mirant-m’ho amb molta màniga ampla.

No em sembla pas malament que qui tingui cèntims i els vulgui llençar ho faci. Fins i tot pot ser beneficiós que es facin casinos. Només que fer lleis a la seva mida no és gaire lògic quan no se’n fan a la mida de les empreses que tenen problemes, ni a la mida dels treballadors que cobren poc.

Ens ho hauríem de fer mirar.

PARLEM D’UNA ALTRA COSA. ENS CAL UNA CAMPANYA
Ens cal una campanya seriosa, ben organitzada sense sortides fora de to que deixi anar, com qui no vol la cosa, preguntes semblants a:

Quin respecte ens tenen? Per què tenim menys drets que els espanyols, però els mateixos deures? Què hi guanyem continuant sent espanyols? En què ens beneficia ser espanyols? Per què sempre hem d’estar defensant el català? Per què sempre ens toca pagar? Per què quasi bé no hi ha autovies lliures de peatge a Catalunya? Per què moltes carreteres importants de Catalunya són un desastre? Per què els nostres trens de rodalies s’espatllen cada dos per tres? ...

Darrere de cada pregunta hi hauria d’haver una resposta semblant a:

Perquè no som lliures i no ho podem decidir nosaltres!

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí


Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

divendres, 18 d’octubre del 2013

UN JUTGE, UN TRIBUNAL

De fet no sé pas perquè ens preocupem tant i tant sobre les possibles conseqüències de la nostra sortida d’España. Si ens ho mirem des del nostre punt de vista em sembla que la immensa majoria de les conseqüències possibles són positives, fins i tot si ens deixen a part de la CEE mentre no quedem fora de la lliure circulació de bens i persones. Per la resta si ens ho mirem amb tranquil·litat ens adonarem que encara és millor ser a fora que no pas a dintre.

Per tant, l’única cosa important respecte a la CEE és el manteniment de la possibilitats d’exportar i importar sense aranzels especials i sense que hi hagi d’haver una negociació inacabable sobre aquest tema.
I a on és la clau de volta per a poder fer que les coses siguin així? Doncs és a les mans dels jutges i no pas dels polítics. Els polítics són massa lents, molt més lents que no pas el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Per tant, una de les coses que hauríem d’estar fent és tenir clar el camí que ens cal fer com a nou estat per presentar les nostres reclamacions al Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Em sembla que en tenim prou amb això.

Ja sé que em direu que la justícia també és lenta i que quan resoldran ja hauran passar anys i panys, però en els casos dels drets fonamentals i tractant-se d’uns quants milions de persones hauran de dictar una resolució o com es digui, per evitar perjudicis irremeiables. I quin jutge considerarà que els drets individuals que ja tenim han prescrit? I en funció de què haurien hagut de prescriure quan no hi ha cap mena de norma sobre el que passarà? És una situació nova.

Per tant, mentrestant no s’hi aclareix tothom nosaltres continuarem tenint els mateixos drets que ara, només que no podrem votar a les eleccions europees, però tampoc les lleis europees de detall no ens afectaran. La qual cosa és molt important perquè Europa s’està muntant sobre la base de les granes multinacionals econòmiques i els grans estats i nosaltres no tenim ni una cosa ni l’altra i potser amb el lliure trànsit de persones i de bens, i amb la moneda en tenim prou i de sobres. Mentrestant els qui no volen parlar i negociar es veurien obligats a fer-ho.

LA VALL D’ARAN.
Fa uns dies va sortir un escrit de l’alcalde de Les en què manifestava el seu punt de vista sobre el procés i la situació de la Vall d’Aran.  No em sembla que s’hagi de contestar res de res per escrit i de forma pública, sinó que s’hi hauria d’anar i com més aviat millor i escoltar-lo i tenir clar quins són els seus objectius. Poden molt ben ser els que exposa o poden ser-ne d’altres, no ho sabem. És una situació esperable però potser sota la defensa de la nació occitana, que ho és, només hi ha la defensa de continuar sent espanyols.

És de suposar que ell no es creu que si la Vall d’Aran esdevingués un ent semblant a Ceuta o Melilla l’estat espanyol els deixaria decidir si volen continuar sent espanyols o no. L’única possibilitat que tenen per arribar a poder autodeterminar-se, si és això el que volen, és que ens acompanyin en la nostra via i després ja en parlarem de què és el que realment volen i com fer-ho perquè puguem continuar tots junts de bon grat i sense imposicions o bé continuar col·laborant com a bons germans però en entitats separades.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí


Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 12 d’octubre del 2013

LA LOMCE (la nova llei “d’educació espanyola”) I ELS DIRECTORS

De moment, i fins que no decidim independitzar-nos, em sembla que tenen un problema, si serà o no serà greu depèn de moltes variables externes.

Si algun jutge li pica per manar als directors que facin cas de la LOMCE ho haurien de fer. I per què? Doncs perquè tenen la consideració legal d’autoritat pública, els l’ha donada el Parlament a través de la LEC.

Em sembla que aniria bé que de forma transitòria es tragués al directors la consideració d’autoritat pública. D’aquesta manera no haurien d'obeir als jutges sinó als seus superiors jeràrquics, que és el departament d’ensenyament.

Quan haguéssim declarat la independència ja tornarien a tenir la consideració d’autoritat. Potser m’equivoco, però em sembla que ho agrairien.

LA LOMCE
Si hi fem un cop d’ull de seguida ens adonarem que la LOMCE és una llei absolutament dissenyada per als privilegiats econòmics. Si la família té cèntims i paga tot va bé.

Sota l’excusa del fracàs escolar i fent veure que el que l’importa és reduir-lo es dissenya i es proposa la potenciació de l’escola privada. L’escola pública queda per aquells llocs on els privats no hi puguin fer negoci. De fet és la privatització de l’escolarització.

És una llei pensada per crear una classe dirigent, una “elit”, per continuar fent i desfent el que desitgin. Per una altra banda intenta modelar una gran quantitat de persones de les quals només s’espera que obeeixin i facin el que se’ls digui. És la pràctica desaparició d'una la classe mitjana pensant.

Tot plegat ja és esperable d’uns deixebles de la M. Thatcher, fins aquí res de nou. Però a tot això s’hi ha de sumar la completa espanyolització de les nostres escoles, el trencament de la cohesió social del país i la desaparició de Catalunya com a nació. Volen convertir-nos en una regió que “ofrende glòries a España”.

Tot plegat és una altra bona raó per independitzar-nos.

Fins la setmana vinent.

F. Ponsatí


Visca la Terra.


PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 


“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 5 d’octubre del 2013

NOMÉS UN PUNT AL PROGRAMA ELECTORAL? NO

És evident que el punt on quedi clara la posició sobre la independència hi haurà de ser, però no hauria de ser pas l'únic punt.

Per si hi ha algú que li pot interessar, uns apunts sobre alguns aspectes.

JA N’HI HA PROU!
És cert que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra.

Ja ha arribat el moment de posar fil a l’agulla i començar a sortir de la cançó de l’enfadós que repeteixen un cop i un altre els “teòrics entesos en economia”: “Per sortir de la crisi cal que augmenti el consum”. Els que fan l’afirmació anterior són com una corrua de cecs i cap borni al capdavant.

Afirmar que cal tornar al consumisme desaforat és un error dels grossos. És cert que semblarà que sortim d’aquesta crisi però serà per caure en una altra encara més forta i dura, i amb la situació energètica, climàtica i de biodiversitat molt pitjors que ara.

Considerar que l’única sortida a la crisi és tornar a consumir desaforadament només és un objectiu que serveix als rics per continuar sent més rics.

Si realment es vol sortir de la crisi cal enfocar el problema d’una altra manera i no pas com si fóssim al segle XIX.

UN EXCÉS DE CAPACITAT DE PRODUCCIÓ
Actualment la capacitat de producció industrial és molt superior a les necessitats per això cal que la publicitat, la moda i el papalloneig ens impulsin a fer compres compulsives i innecessàries. Per complementar-ho i augmentar més el consum la indústria produeix objectes amb data de caducitat a la cantonada i amb unes garanties que farien riure si no fessin plorar.

Per començar caldria que els objectes industrials tinguessin períodes de garantia més llargs i que fossin molt ben fets perquè per fer-los es contamina molt. Com a mínim que durin prou temps i se n’hagin de fer menys.

Evidentment es crearien llocs de treball més repartits geogràficament pel manteniment i la reparació.
Si tenim en compte la gran capacitat industrial potser ens hauríem de plantejar que les jornades laboral fossin de 6 hores i, per què no, totes. No es reduirien els llocs de treball, sinó que se’n crearien.

UN ALTRE MODEL ENERGÈTIC
L’obtenció de l’energia necessària per a la vida quotidiana és un dels problemes més greus i cars que tenim plantejats. Si es vol sortir de la crisi cal que també es canviï el model d’obtenció d’energia I alhora que es creïn nous llocs de treball.

S’hauria de començar a fer pedagogia sobre la necessitat de canviar el model energètic en un temps assenyat d’entre deu i vint anys, però posar-nos-hi ja ara. Es tracta de capgirar la situació energètica actual amb el propòsit de fer que les energies renovables i alternatives siguin la nostra font principal i les contaminats i no renovables les complementàries.

Per fer-ho hi ha múltiples possibilitats. Encara que la construcció de macrocentrals energètiques no sembla pas una bona opció perquè concentren en un punt un excés de responsabilitat energètica la qual cosa no és bona. En canvi és molt millor la construcció en xarxa d’unitats mitjanes de producció d’energia en la que s’hi concentressin aportacions de l’eòlica, la de biomassa, la hidràulica, la fotovoltaica i la de gas o altres combustibles no renovables, aquestes últimes per quan fallessin les renovables. La xarxa permetria abastir tot el territori, augmentaria la seguretat i reduiria la responsabilitat energètica de cada nus.

El canvi de model comportaria la creació de noves feines i de molts llocs de treball en la la construcció, generació i el manteniment.

LA BIOMASSA
Els boscos són una reserva energètica molt important i alhora un pulmó descontaminant, per això potser caldria analitzar quin profit es pot treure dels boscos i, alhora, cuidar-los. Si mirem fotografies de fa cent anys ens adonarem que el nostre país era en gran part un rostoll pelat, hi havia molt poca vegetació perquè els boscos s’aprofitaven en excés i no es cuidaven.

Ara hem passat a l’extrem contrari. Sembla que siguin intocables, sagrats. El que ens hauríem de plantejar és l’ús equilibrat dels boscos, de la biomassa. És un material combustible que és adequat per a l’obtenció d’energia.

Els boscos no s’han de reduir però s’haurien de poder aprofitar per les centrals d’obtenció d’energia que consumissin biomassa.

Com que la majoria dels boscos pertanyen a particulars i en molts de casos no tenen els recursos necessaris per explotar-los potser no seria mala idea proposar que els boscos particulars que volguessin passessin a ser d’usdefruit comunal. Els propietaris no en perdrien la propietat i podrien cobrar el 10% dels beneficis que es generessin amb l’aprofitament de la biomassa dels seus boscos.

Una altra font de llocs de treball.

ELS PAGESOS
La necessitat de menjar és universal i la branca de la societat que s’encarrega d’obtenir els fruits indispensables per a la nostra subsistència són els pagesos -agrupats en cooperatives o no- i les empreses transformadores o corporacions alimentàries.

Un altre dels punts del programa podria ser el de la protecció dels pagesos i la incentivació de l’estructura cooperativa per una banda i la dels aliments de proximitat per l’altre.

Els pagesos haurien de poder viure del camp amb una certa tranquil·litat, de la mateixa manera que qualsevol altra feina, la seva aportació a la societat és fonamental, a part d’ajudar a equilibrar el territori.

Es mantindria el percentatge actual de llocs de treball agraris i segurament augmentaria.

Fins la setmana vinent..

F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. 

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”

dissabte, 28 de setembre del 2013

COM SERÀ EL NOU ESTAT?

Del que ja en parlen els altres i molt millor que no pas jo, no en parlaré.

COM SERÀ EL NOU ESTAT?
Aquelles persones que els sembla que la seva resposta positiva o negativa sobre el nou estat de Catalunya depèn de com es defineixi ara s’equivoquen. Segurament la seva visió sobre la seva capacitat personal és pels núvols.

És cert que estem treballant per al nostre futur i que el volem el millor possible. Però sobretot estem treballant per als nostres fills i nets, per les generacions futures. Perquè tinguin la possibilitat de dibuixar una mica, encara que només sigui una mica, el seu futur i no depenguin d’un estat que tingui per objectiu la seva destrucció i aniquilació com a poble. Bàsicament els hauríem de deixar una Constitució que fos fàcilment adaptable i no pas perfecta.

PER SORTIR DE LA CRISI S’HA DE CONSUMIR MÉS?
Sembla que no hàgim après gaire res d’aquesta crisi. Es fia la sortida de la crisi a l’augment del consum. O sia que tornem a repetir el model que ens va portar a aquesta crisi. Som savis, vaja!

Com a mínim hauríem de distingir entre el consum contaminant i el consum no contaminant.  I això per què?. 

Doncs perquè la capacitat de producció és enormement més alta que la necessitat real de consum i per això s’ha creat tot el món de la publicitat, per crear la necessitat compulsiva de consumir. La necessitat de tenir sempre l’últim, pel sol fet que és l’últim, el més modern. Ara bé, aquest consum afavoreix la contaminació perquè la producció de la majoria d’aquest objectes és altament contaminant.

GARANTIA, CONTAMINACIÓ, NOVETAT I IMPOST
Si alguna cosa hauríem hagut d’aprendre és que s’ha de produir, però s’ha de produir bé i amb una bona garantia de funcionament.

Hauríem de ser capaços d’aprendre que cal consumir menys i consumir millor. I no admetre que hi hagi res al mercat que no disposi d’una garantia de 10 anys i un alt percentatge de capacitat de reciclatge.

Un impost graduat inversament proporcional al temps de garantia, a la capacitat de reciclatge i al temps que fa que l’objecte ha sortit al mercat podria ser un començament de solució. 

Un impost alt per als objectes amb poca garantia, que no fossin gaire reciclables i que fes poc que han sortit i un impost cada cop més baix als molt reciclables, amb força garantia i amb més temps al mercat.

Encara que sembli estrany aquest sistema crearia molts llocs de treball i alhora la jornada laboral es podria reduir a sis hores. Tot plegat potser només és qüestió de voluntat.

ARA FA UNA RABIETA
Com que els altres no volien jugar al seu joc el Sr. Navarro sembla que ha dit que, doncs apa!, ara no els diré la pregunta que he pensat. D’això se’n diu una rabieta de pati d’escola.

Si realment la seva teòrica pregunta tingués alguna possibilitat, la diria. Si no la diu és perquè sap que ningú li’n farà cas i mentrestant es fa l’interessant.

Fins la setmana vinent..


F. Ponsatí

Visca la Terra.

PS: Pel futur, ens cal disposar d'energies netes i renovables en un percentatge prou important com per no dependre d'España. Per què s'està en contra dels aerogeneradors? No tenim gaires més possibilitats

“EL FUTUR ÉS LA LLIBERTAT, EL FUTUR ÉS SER UN ESTAT.”